Wii U: sense comandaments

Nintendo no ha deixat mai de sorprendre el públic. Des del llançament de NES el 1983, la companyia japonesa ha innovat en el terreny dels videojocs amb cada plataforma que ha llançat. No totes les vegades amb èxit, com va ser el cas de Nintendo Game Cube, però sempre amb la mirada posada en la manera de sorprendre el jugador sense caure en el parany d'anteposar la tecnologia a la diversió. D'aquesta manera va ser possible arriscar-se en projectes com ara Wii o la portàtil DS. A l'E3, la fira del món més important de la indústria dels videojocs, Nintendo ha mostrat la consola amb la qual pretén repetir l'èxit de Wii. Per fer-ho ha escollit el mateix escenari en què, fa cinc anys, va obrir les portes a una nova manera d'entendre l'entreteniment digital i que li ha suposat vendes de més de 86 milions d'unitats en tot el món.

La nova consola és molt similar en tot a la ja existent. Fins i tot pren el seu nom com a referència. Wii U, que és com finalment es dirà la plataforma (que tenia el nom clau de Project Cafe), té un aspecte exterior molt similar al de Wii. Però la diferència essencial d'aquesta nova plataforma no és que la seva potencia rivalitzi amb les actuals Xbox 360 i Play Station 3, o la seva capacitat de reproduir imatges en alta definició. La revolució ve donada pel seu comandament de control. Presenta característiques molt similars a les populars tauletes tàctils com ara que es connecta a internet, que permet la lectura, que reprodueix fotos i vídeos i fins i tot que es pot utilitzar per a videoconferències. Com a comandament de la consola, ofereix característiques mai vistes en els ja existents. Igual que tots els controls de Nintendo, presenta la característica creueta, acompanyada dels quatre botons habituals. Com a novetat, incorpora dos sticks, quatre gallets, càmera de vídeo, altaveus, acceleròmetre i giroscopi. Una altra novetat és una pantalla tàctil de 6,2 polzades que facilitarà al jugador la interacció amb el televisor, i alhora tindrà utilitats úniques i independents de la consola. Aquest comandament ens permetrà continuar partides que s'han interromput quan s'ha canviat el canal del televisor, així com enviar fotos i vídeos al monitor amb un simple moviment, però també ens ajudarà a interactuar amb els videojocs que estem veient en el televisor. Des de llançar objectes a la pantalla, a utilitzar-lo com un mapa o per descobrir informació que no està disponible a la pantalla del televisor. També es podrà fer servir com a consola portàtil, gràcies a programes exclusius, en què s'inclouen minijocs o aplicacions de dibuix. El dissenyador de videojocs Shigeru Miyamoto explica: “Amb Wii vam aconseguir acostar-nos a un públic que fins ara no jugava a videojocs. Amb la nova plataforma volem que, tant els jugadors tradicionals com els nous que ara arriben, puguin gaudir del millor dels dos mons en una sola consola”.

Han passat més de 120 anys entre la fundació de Nintendo Koppaii el1889 i l'actual Nintendo Company Limited. La primera era una petita empresa familiar dedicada a la fabricació de cartes. La segona és una multinacional dels videojocs respectada fins i tot entre els seus competidors. Poc queda d'aquella fabrica artesanal més enllà del nom de la companyia. Nintendo Koppaii la va fundar Fusajiro Yamauchi i es va dedicar a la fabricació de jocs de cartes fins que el declivi del negoci va obligar, el 1979, Fusajiro Yamauchi, descendent del fundador de la companyia, a experimentar en altres camps. Ja en la dècada dels setanta i acompanyat sempre per Shigeru Miyamoto (pare de Mario Bros.), es van especialitzar en jocs electrònics fins que l'empresa es va convertir en el gegant que és avui dia.