El ball del ‘top manta'
La pressió policial aguditza l'enginy i els venedors il·legals es desplacen als municipis amb menys efectius
El govern estudia multar qui compri productes als venedors ambulants
La policia local de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, va comissar fa pocs dies una gran quantitat de material que després utilitzaven els venedors del top manta. El decomís es va fer dins d'un immoble i no pas, com és més habitual, al carrer. L'actuació, de la qual el govern local no ha volgut difondre cap més detall perquè està sent objecte d'investigació judicial, es va produir després del seguiment que havia iniciat el cos policial fa un temps. Cada matí, els venedors ambulants il·legals –sempre els mateixos– aterraven en tren a Vilanova, però ho feien amb les mans buides. El fet que els policies es fixessin en el mitjà de transport no és per casualitat. La majoria d'ajuntaments de la costa catalana saben que la pressió policial i social que aquest estiu s'està fent sobre el fenomen del top manta està provocant un ball de vasos comunicants. Si fins ara el fenomen es concentrava en punts concrets de la costa catalana, com Barcelona, el Vendrell i Roses, ara es reparteix, viatja en tren i intenta despistar amb estratègies com les que s'han descobert a Vilanova. Una mostra més del setge que s'està fent al fenomen són les campanyes específiques de vigilància que s'estan fent a Barcelona, Sitges, el Vendrell, Cambrils i Roses, per exemple. A Sitges, es va més enllà i la policia local i els Mossos d'Esquadra controlen, fins i tot, l'arribada de venedors il·legals a
l'estació de Rodalies.
Fa un any els alcaldes de Calafell i el Vendrell van assenyalar mediàticament el problema i el fenomen va ser portada dels diaris. Aquest any el govern català no ha volgut que es repetís la mateixa història i la mala imatge que va donar aquell episodi. Segons ha explicat el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, des de fa mesos els Mossos estan controlant de prop els venedors il·legals i intenten arribar a les xarxes que exploten els joves, uns 2.500 repartits per tota la costa
catalana, segons els càlculs de l'entitat comercial.
Amagats, a Barcelona
Al cap i casal, a Barcelona, el dispositiu policial específic per combatre el fenomen del top manta sembla que dóna resultats. A banda que les dades de l'Ajuntament indiquen un augment de les denúncies contra la venda ambulant aquest estiu, en aquest darrer mes i mig la fotografia al centre de la ciutat ha canviat força. I això que l'estiu va començar amb mals auguris: a finals de juny, la venda ambulant il·legal ja posava els peus a la Rambla –abans, territori prohibit– i, com l'estiu anterior, es veien grans quantitats de venedors a la plaça de Catalunya, Drassanes, el monument a Colom, i el parc Güell. Ara, i per exemple, un migdia d'aquesta setmana, ni un venedor a passeig de Gràcia, Catalunya, Rambla ni Colom. I en canvi, vuit agents comptats en tota aquesta zona.
L'espai que sí que es manté com una plaça dura dels venedors ambulants és el Maremàgnum i el seu pont d'accés. Allà es repeteix el joc del gat i la rata habitual, però sembla que la policia portuària també s'ha posat les piles en la persecució del fenomen. La vigilància fa que els venedors hagin d'estar replegant les mantes cada dos per tres. La pressió policial ha fet, fins i tot, modificar una mica la manera de funcionar dels venedors il·legals. És més difícil veure'ls amb grans mantes i fins i tot n'hi ha que van amb motxilles per poder recollir més ràpidament.
Un venedor amb qui va parlar aquest diari, al Maremàgnum, mentre es carregava la manta a l'esquena, admetia que el fet que hi hagi més vigilància policial els posava les coses molt difícils. “A la Rambla ja no ens hi podem posar, hi ha molta policia, i aquí (al Maremàgnum) ens costa més”, va dir. En aquesta zona, a banda
dels venedors africans –majoria– també n'hi ha d'asiàtics, fins ara més
habituals al parc Güell.
L'operació per al fenomen de la venda il·legal a Barcelona, que va començar l'1 de juliol passat, ha significat un reforç de 40 agents repartits a les zones més problemàtiques. Fins al 15 d'agost, la Guàrdia Urbana ha fet 2.455 denúncies per venda ambulant de qualsevol mena de producte (en el mateix període de l'any passat, la xifra era de 1.888). Quant a les denúncies per venedors de llaunes o venda il·legal d'aliments, se n'han fet 3.544, per 2.693 de l'estiu passat. A banda, l'Ajuntament ha fet diversos decomisos en locals que feien de magatzem per a la venda il·legal.
La pressió policial no és l'única que s'està fent per frenar la proliferació dels venedors. La Generalitat, la Confederació de Comerç i alguns ajuntaments han començat campanyes en diverses llengües amb un únic missatge: fer entendre al comprador que, quan està adquirint un producte a un jove venedor il·legal, “no l'està ajudant sinó sent còmplice d'una explotació i participant en un negoci i en la venda de productes fraudulents sense cap mena de garantia ni comercial ni per a
la salut”, diu Fraile.
La persecució del fenomen de la venda ambulant, que també han començat a fer diverses multinacionals a través d'un equip de detectius privats, no acabarà aquí. Segons ha explicat Fraile, la confederació ja ha proposat al govern català que introdueixi en la llei que prepara la possibilitat de sancionar el comprador, ja que ara no hi ha cap legislació global que ho reguli i només ordenances cíviques en alguns municipis. Segons Fraile, la proposta té molts números per tirar endavant, “perquè ja té el suport de CiU, el PP i esperem que del PSC”, assegura Fraile. Tot i els intents d'aquest diari, no ha estat possible parlar sobre aquest punt amb el director general de Comerç.
Agents de paisà eviten que reaparegui a Calella
Una operació demanada pels comerciants va treure el ‘top manta' dels carrers ara fa uns quatre anys
Gerard AriñoEls principals carrers de Calella fa dies que s'han alliberat de la presència de venedors ambulants. Es podria dir que fa quatre anys que aquesta activitat ha notat un notable descens en el municipi més turístic del Maresme. Un dels culpables d'aquesta situació és Xavier Nogué, president de l'associació de comerciants que va liderar una campanya de conscienciació. “Vam entrar diverses instàncies a l'Ajuntament reclamant solucions”. Aleshores, el carrer Església concentrava la majoria dels venedors ambulants. “Ens vam reunir amb la policia i l'Ajuntament i gràcies a una campanya de policies de paisà es va aconseguir que marxessin”, diu Nogué, que afegeix que “no va ser fàcil fer que la policia hi intervingués decididament”, però que els resultats han demostrat com n'era, de necessari. Ja aleshores es van destruir a la deixalleria milers de còpies falses de material audiovisual. Des d'aleshores i fins ara, un dispositiu policial de manteniment ha fet que els venedors ambulants il·legals no tornin pas a Calella.
