Societat

Societat

El carrilet fa cent anys

Demà farà un segle que el tren Olot-Girona va arribar per primera vegada a la capital garrotxina i es va fer esperar per un descarrilament a la Vall d'en Bas

La companyia constructora es va constituir a Anglaterra

Va ser la via de comunicació principal entre la Garrotxa, la Selva i el Gironès

La història del Carrilet Olot-Girona és molt curta. Va durar 58 anys, cosa que fins i tot fa dubtar de la rendibilitat de la inversió. El dilluns farà justament cent anys que va arribar a Olot. Es tracta d'un tren que tenia la fama d'anar lent fins al punt que, en algunes pujades, els qui volien fer un glop d'aigua en alguna font del camí o un pipí, baixaven i després de fer el que tocava tenien temps d'atrapar-lo. Amb l'estació plena d'autoritats i de veïns, el carrilet es va guanyar la fama des del primer dia de fer tard. Però no en va tenir la culpa. La màquina que li obria el camí va descarrilar i quan va ser a Olot, el dinar de celebració va passar a ser un berenar sopar. Uns quatre o cinc anys abans de l'últim viatge, a l'any 1969, amb el traspàs d'aquesta línia als ferrocarrils de via estreta (Feve), s'hi va començar a intuir el destí. Feve va anar abandonant-lo i sembla que ho va fer amb premeditació, perquè, un mes just després de tancar la línia, va desaparèixer tot el material, incloent-hi els rails. Tot i això, sembla que hi va haver un intent no reeixit d'incloure la modernització de la línia en un projecte de canvi d'ample del ferrocarril que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona. No s'hi va invertir, i aquesta mandra inversora va coincidir amb l'aparició dels primers autobusos –més ràpids i sobretot amb un interior molt còmode–. Van ser els anys en què a Barcelona van desaparèixer els tramvies. Va ser un ferrocarril molt modest, la línia tenia 55 quilòmetres que unien Olot i Girona amb una via d'un metre d'ample passant per les Codella, les Preses, Sant Esteve d'en Bas, la Casica i el túnel d'en Bas, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles, Amer, el Pasteral, la Cellera de Ter, Anglès, Bonmatí i Vilanna, Bescanó i Salt.

Artèria

De fet, aquest modest ferrocarril va ser la via de comunicació principal entre les comarques de la Garrotxa, la Selva i el Gironès fins als anys seixanta del segle passat. El tren era modest, però la companyia era enginyosa i, més o menys volgudament, apostava pel màrqueting. Els 22 quilòmetres de via entre Amer i Salt es van inaugurar el 13 de novembre del 1895; els 3 d'entre Salt i Girona, el 10 de gener del 1898; els 3 d'entre Amer i les Planes d'Hostoles, el 15 de maig del 1900; els 11 quilòmetres entre aquest municipi i el veí de Sant Feliu de Pallerols, el 10 de gener del 1902; i el 29 d'agost del 1911 es van obrir els 10 quilòmetres fins a Sant Esteve d'en Bas. Els 8 que quedaven fins a Olot, el carrilet els va recórrer el 14 de novembre d'aquell mateix any.

La concessió del govern espanyol per construir el ferrocarril Olot-Girona és del 18 d'abril del 1883, però les obres no es van començar fins el 1893 i després que la concessió va haver passat per quatre companyies. El 1892 es va constituir a Londres The Olot and Gerona Railways Company Limited, amb 8.000 accions i 20.000 obligacions de 10 lliures esterlines cadascuna. L'inici d'obres va estar avalat per la Banca Abaroa de París, que va fer fallida, es van haver d'aturar els treballs i la companyia va passar a ser administradora judicialment. Era el 1902. El 1909 la Banda Arnús Garí es va fer càrrec del deute, va canviar el nom de la companyia i la va anomenar Companyia del Ferrocarrils d'Olot a Girona, que actualment encara subsisteix i que gestiona el servei de transports de viatgers. Es tracta de la Teisa.

58
anys
són els que la línia del ferrocarril entre Olot i Girona per Amer va estar en funcionament. L'últim viatge va ser el 15 de juliol del 1969, la vigília de la festa de la Mare de Déu del Carme.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia

Societat

L’Ajuntament de Badalona estudia ara com reobrir l’alberg municipal

Badalona
Teresa Prados
Portaveu de No esteu soles, en defensa de les víctimes d’agressió sexual

“Les víctimes senten que han provocat l’agressió sexual”

Badalona
Societat

Planten el Dimoni de les Festes de Maig a Badalona

Badalona
equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro
sequera

Només 17 hm³ per als regants al Baix Ter

LA TALLADA D’EMPORDÀ
urbanisme

Adjudiquen la rehabilitació de les cases del castell d’Amposta

AMPOSTA
GIRONA

Finalitzen les obres de l’enllumenat d’accés als jardins de les Pedreres

GIRONA