Societat
VALENTÍ MISERACHS
CANONGE DE SANTA MARIA LA MAJOR DE ROMA
“El Vaticà admetria de seguida una Catalunya independent”
“A un home tan intel·lectual com Ratzinger se li ha escapat la dimensió de govern”
“No es triarà en funció del país d'origen. Podem tenir moltes sorpreses: qui entra papa al conclave en sol sortir cardenal”
“És una opinió general que el nou pontífex ha de ser pràctic i assumir personalment la direcció de la cúria”
El mestre Valentí Miserachs va néixer el 1943 a Sant Martí Sesgueioles (l'Anoia). Des de fa cinquanta anys viu a Itàlia, on ha estat el càrrec de l'Església catalana més alt a la cúria, en dirigir l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma. Reconegut organista i compositor, és canonge de la basílica de Santa Maria Maggiore.
Contra els fets no hi ha arguments que valguin”, proposa per autoproclamar la independència
Què suposa la renúncia de Benet XVI?
Servirà per donar la justa mesura al papa. Hi ha hagut molta papalotria, i en canvi el papa és papa en tant que és el bisbe de Roma, i si als altres bisbes se'ls demana que en fer els 75 anys presentin la renúncia, em sembla normal que el papa també tingui la possibilitat de fer-ho. Per salut, per amuntegament de problemes al món o d'ordre a l'interior de la cúria: ell ha considerat que ho havia de deixar, i aquesta decisió crearà un precedent històric.
Quina relació tindrà Ratzinger amb el nou papa?
Ha dit que es retirarà dels ulls del món, i farà ben fet de no intervenir públicament en el govern de l'Església per deixar pas lliure al seu successor. Si el nou papa li ho demana, podrà donar algun consell, alguna col·laboració, però en l'àmbit privat. Em semblaria lògic que el que entrarà nou tingui en consideració Benet XVI i li demani consell.
Quin pes té la nacionalitat del pontífex a l'hora d'escollir-lo?
Bé, per un joc d'equilibris, la candidatura italiana tindrà un pes important, però no hi ha res escrit. Els mateixos cardenals opinen que el més important és trobar, amb l'ajuda de l'esperit sant, qui sigui el més capaç, més enllà de la seva procedència. Podem tenir moltes sorpreses: se sol dir que qui entra papa al conclave en sol sortir cardenal.
Benet XVI ha estat un gran teòric i teòleg. L'Església necessita ara un papa que s'ocupi més de les qüestions pràctiques?
Sí, absolutament, i és una opinió cada cop més general. Benet XVI ha tingut molta dificultat fins i tot delegant la responsabilitat del govern a altres persones que no l'han acompanyat prou bé. Convé que el nou papa assumeixi la dimensió de govern tant com sigui possible, ja se sap que un papa no pot arribar a tot arreu; però bé, que estigui una mica més al cas i que no es deixi lligar massa. Quan te n'adones, ja tens les mans lligades.
De fet, hi ha la sensació que a la cúria hi ha massa amiguisme. Quines mesures creu que hauria de prendre el nou papa?
Que ell mateix n'assumeixi personalment la direcció, que governi una mica més. Diuen que el filòsof no s'ha fet per governar. A un home tan intel·lectual com és Benet XVI se li ha escapat el que és el govern. Segurament no estava fet per a ell, això. Espero que el nou papa s'espavili per conèixer els mecanismes interns de la cúria i faci valer la seva personalitat.
Quina peça musical creu que s'adiu amb la renúncia de Benet XVI com a banda sonora?
Una peça que combini tristesa, esperança i joia...O un bon concert de sardanes!
Vostè diu que pel Vaticà, diplomàticament, “Catalunya no surt al mapa”…
No surt al mapa perquè el Vaticà té relació només amb els estats: on no hi ha estat, no hi ha res a fer. Té relació amb Andorra, per exemple, que és un cop de puny com a territori, però com a estat independent té el seu ambaixador al Vaticà, i en canvi Catalunya no el pot tenir, dissortadament.
Si Catalunya esdevé un estat independent, el Vaticà ens reconeixerà?
Sí, sí, i tant, ens reconeixerà de seguida, sense cap mena de dubte. El Vaticà ha reconegut sempre com el primer tots els nous estats que s'han anat formant i de seguida hi ha establert relacions diplomàtiques, per petits que siguin, i així ho farà amb Catalunya.
L'Església espanyola pressionaria en contra.
Que pressionin tant com vulguin, aquestes pressions només serien contraproduents per a ells mateixos. Davant d'una Catalunya ja independent: contra factum non valet argumentum (contra els fets no hi ha arguments que valguin).
Per què els costa tant, als italians, entendre el fet català?
Costa molt i molt, perquè es parteix de paràmetres molt diferents, centralistes, d'estat unificat. Els costa entendre que el que per a ells és una regió d'Espanya pugui tenir aspiracions i les bases per tenir-les. Però, si s'obtingués la independència, llavors sí que la cosa es reconeixeria bastant fàcilment. Com ha passat amb l'antiga Iugoslàvia. Qui discuteix ara que Eslovènia, veí d'Itàlia, és un estat independent? Quan hi ha una frontera que ho sanciona, tots els problemes s'acaben, o sigui que la gent s'ha d'animar! (riu).
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
