La lliçó del foc de Maçanet
El gran incendi que el 2003 va cremar 1.300 hectàrees va fer que a Catalunya s'incrementés la prevenció i es posés ordre a les urbanitzacions
Localment, va significar una catarsis com a poble
L'estiu del 2003, els boscos de Maçanet de la Selva van viure la pitjor combinació possible: natura abandonada, gran massa forestal, urbanitzacions sense control ni ordenament de neteja i unes condicions climàtiques de sequera. Una autèntica bomba de rellotgeria que va provocar un incendi devastador. En només dos dies van cremar 1.300 hectàrees. El foc va arribar a la urbanització de Mas Altaba i va estar a punt d'entrar al nucli urbà. Un episodi negre en la història de Maçanet que ahir es va recordar en un acte al Teatre La Societat.
Aquell incendi, però, va servir com a lliçó per a tot el país. Va fer que es prengués consciència que la lluita contra els focs comença molt abans que es declarin. Potser no s'hagués pogut evitar, però segurament amb mesures de prevenció se n'haurien minimitzat molt els efectes. Aquell episodi va servir per fer un punt i a part en matèria de prevenció d'incendis i en la reordenació de les urbanitzacions. En prevenció, els focs de Maçanet van suposar augmentar els esforços de forma considerable en aquesta matèria. Es va donar un impuls a la llei de prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions, aprovada aquell mateix any, en què s'establia la franja perimetral de 25 metres. Les urbanitzacions i els edificis aïllats que estiguessin situats a menys de mig quilòmetre d'una zona boscosa havien de tenir un tallafocs amb un perímetre de 25 metres d'ample. S'obligava també als parcel·listes a tenir els seus terrenys nets i en condicions, permetent que els ajuntaments ho fessin ells mateixos en cas de deixadesa i ho cobressin al propietari. Així mateix, es va aprovar una llei d'urbanitzacions, que regulava com havien de ser les noves i com s'havien de reorganitzar les ja existents. De fet, a partir dels focs de Maçanet, van aflorar centenars d'urbanitzacions que s'havien aixecat a Catalunya sense cap tipus de regulació.
El fatídic 13 d'agost
Eren les tres de la tarda del 13 d'agost del 2003 quan es donava l'avís que s'havia declarat un incendi a Maçanet de la Selva. A priori, era un incendi més d'un fatídic estiu amb focs arreu de Catalunya, també a Maçanet, on la setmana anterior ja se n'havia declarat un que havia cremat menys d'un centenar d'hectàrees. En aquest cas, però, va anar agafant força i en les primeres hores, més enllà de les conseqüències naturals (450 hectàrees cremades el primer dia), va provocar un gran caos. Es van haver de desallotjar 3.600 persones i tallar tant la carretera N-II com l'autopista AP-7 (aleshores, A-7). Tot i que un segon incendi declarat a Tordera es va unir al de Maçanet, el dia va acabar amb el foc sota control. L'endemà, però, quan els desallotjats ja tornaven a ser a casa, l'incendi va revifar i el caos va ser molt més gran: la superfície cremada es va més que doblar, es van haver de desallotjar unes 8.000 persones de les urbanitzacions, el foc va arribar a nuclis habitats d'aquestes urbanitzacions, calcinant per complet set cases, i es va estar a punt d'haver de desallotjar el nucli urbà pel perill que també hi arribés el foc.
Hauran de passar encara molts més anys perquè el paisatge devastat a Maçanet recuperi la imatge que tenia abans dels focs. Però en aquesta dècada la natura ha anat fent el seu camí i el negre ja ha donat lloc al verd.
Aquell incendi va deixar també una forta petja a Maçanet: es va fer inventari de parcel·les, es van multar les brutes i, fruit de tot el moviment sorgit els dies dels focs, es va crear l'ADF local.
Humanament, els focs van deixar una gran lliçó al municipi. Un poble que acumulava recels i odis viscerals va saber convertir la desgràcia de l'incendi en una mena de catarsi col·lectiva. La convivència negativa dels darrers anys es va convertir en solidaritat. Tots els veïns es van fixar un objectiu comú: ajudar-se i tirar endavant aquella difícil situació.
