Societat

Alcaldes contrabandistes als municipis fronterers i ports marítims

Els treballadors ‘espanyols' es van convertir en sospitosos de tenir fidelitats germanòfiles

El contraban va prendre dimensions espectaculars durant la Gran Guerra, per tota la frontera amb l'Estat espanyol. La policia enviava informes a París on s'explicava que els mateixos alcaldes del Pertús, Cervera de la Marenda o la Guingueta d'Ix eren “contrabandistes a gran escala, amb tota mena de mercaderies d'Espanya”, amb la complicitat de transitaris de frontera i comerciants. Per mar també entraven moltes mercaderies de contraban a través de Portvendres i Banyuls, com informava el consolat francès de Barcelona al Prefecte de Perpinyà. Les autoritats franceses, però, no prenien mesures, ja que bona part d'aquest contraban es feia amb el seu acord tàcit, puix que alleugeria la penúria d'aliments provocada per la guerra i que havia provocat incidents i assalts a magatzems d'alimentació.

Por de les taronges de València

Durant tot el conflicte a la Catalunya Nord hi va haver rumors i pors per la presència d'espies enemics procedents “d'Espanya”, on les posicions germanòfiles eren molt actives. La població d'origen espanyol era d'unes vint mil persones, sobretot catalanes. Aquests espanyols suplien la manca de mà d'obra, ja que els homes vàlids havien estat mobilitzats. Aquesta població immigrada va patir de “xenofòbia, acusada de germanofília i mal vista perquè eren homes que no anaven a la guerra”, segons el llibre d'Etienne Frenay La Grande Guerre et le Roussillon. A la premsa rossellonesa de l'època s'hi relataven casos com el de tres dones “que cercaven un davantal que havien perdut el dia abans vora el riu, a Perpinyà” i que els veïns del barri de la carretera de Prada, que no les coneixien, les van “envoltar, amenaçar i agredir” acusant-les d'espies a sou dels alemanys. Va córrer la veu que els alemanys enviaven “espanyols” per enverinar la població. Segons L'Indépendant del 16 d'octubre del 1914 “la policia està detenint a tort i a dret honorables ciutadans denunciats per veïns com a espies alemanys que distribueixen caramels enverinats a la mainada”. L'article del diari perpinyanès conclou dient que “la policia podria ser més perspicaç i no exagerar d'aquesta manera, donant crèdit a rumors sense fonament”. Un altre rumor present durant tota la guerra era el de les taronges enverinades d'Espanya. Segons el rumor, agents alemanys residents a València injectaven verí a les taronges que anaven cap a França. La premsa va publicar el maig del 1917 el cas d'una nena morta després de menjar una taronja. En l'article s'explica que el cas era comentat “amb indignació i horror” i que “aquesta llegenda es va acreditar l'endemà quan es va saber d'un cas similar a Baiona”. El consum de taronges espanyoles es va aturar totalment i, amb humor, L'Indépendant afirmava que el rumor “fa riure per no plorar, ja que si les taronges han provocat còlics és més per por que per estar enverinades. Si víctimes hi ha són els exportadors espanyols i el plaer de menjar una bona taronja”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Tallada l’AP-7 en els dos sentits a Ulldecona per l’accident de dos camions, un amb una fuita d’àcid clorhídric

Barcelona
mobilitat

Mataró tanca la meitat de la zona blava a l’agost per facilitar l’aparcament

Mataró

L’escola de teixits de Canet “renaixerà” com un centre d’FP integrada

Canet de mar
trasnports

Les obres a la línia L4 del metro deixaran sense servei entre les estacions de La Pau i Selva de Mar

Barcelona
immigració

L’Estat vol agilitzar regulacions i permisos de residència als immigrants

barcelona
medi ambient

Expedient a l’empresa de Polinyà pel vessament al Besòs

POLINYÀ
societat

Marina Port Vell ja pot encabir més iots de gran eslora

Barcelona
Societat

Mor Jesús Alonso, advocat laborista resident a Manresa

societat

El sector immobiliari planteja fer un registre de pisos de protecció oficial metropolità

Barcelona