El dret a decidir, com una taca d'oli

Mentre molts catalans esperen amb ànsia el pròxim 9 de novembre poder pronunciar-se sobre el futur del país, malgrat l'amenaça de la il·legalitat de la consulta, els municipis han començat aplicar un model similar per començar a implicar la ciutadania en la presa de decisions. Tot i que encara tímidament, els casos del futur de la fàbrica de Can Sanpere de Premià o del forn crematori de Vilassar de Mar són alguns dels exemples d'aquesta voluntat dels governs locals de començar a fer normal la consulta, anant un pas més enllà d'altres processos de debats i de presa de decisions més feixucs que també impliquen la ciutadania, com ara els pressupostos participatius, enquestes sobre solucions urbanístiques o elaboracions de plans de tot tipus, des d'urbanístics fins als de mobilitat.

En alguns casos és el mateix govern de la Generalitat el que els està promovent o els vol promoure. Això passa amb la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès, ja que, malgrat ser reivindicacions històriques que tindran el suport parlamentari amb una votació abans de les eleccions municipals del 2015, el Departament de Governació insta els consorcis que mancomunen els interessos dels dos territori a fer una consulta popular entre els veïns de les poblacions, malgrat no estar-hi obligats. En el cas del Lluçanès, alguns municipis com ara Sant Feliu Sasserra, Oristà i Santa Maria de Merlès ja s'han mostrat partidaris de consultar-ho.

I és que el dret a decidir comença a estar de moda i s'estén com una taca d'oli. El treball se li va acumulant, al govern espanyol, que també té sobre la taula la petició de la Generalitat perquè els municipis de Torà i Biosca puguin fer una consulta popular entre els seus veïns per decidir si abandonen la comarca de la Segarra per passar a formar part del Solsonès amb una pregunta a contestar amb sí o un no que ja va ser aprovada pels dos plenaris dels ajuntaments el 2010: “Esteu d'acord que el municipi sigui adscrit a la comarca del Solsonès?” L'Estat ha d'autoritzar la Generalitat per poder fer els referèndums i aquesta traspassar la competència als consistoris.

Pel que fa a processos identitaris, la població osonenca de l'Esquirol n'és precursora, ja que fins al març passat era coneguda com a Santa Maria de Corcó, i va recuperar així el nom que tenia al segle XIV. Primer es va fer una consulta per plantejar el canvi de nomenclatura i poques setmanes després es va ratificar la decisió en el ple