L'associació Llengua i República i el Grup Koiné, impulsors del manifest Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, en què reclamen un estatus preeminent per al català en una eventual república sobirana, han lamentat, en un comunicat, “les males interpretacions i les manipulacions que s'han fet del manifest”, al qual “s'ha atribuït allò que no diu i se li han suposat intencions que no té”. Als seus promotors els “dolen” especialment “les desqualificacions que no responen als arguments que s'hi exposen”. Des que Llengua i República va presentar el manifest, signat per 275 professionals de la llengua, el 31 de març passat, els seus impulsors han rebut una allau de crítiques, tant des de sectors contraris al procés d'independència de Catalunya, com des de les files sobiranistes.

Els autors del manifest reiteren que el text “constata la situació de subordinació lingüística del català, avalada pels estudis de què es disposa”, però recorda que el document “no pretén definir cap programa polític ni tampoc cap futur marc juridicopolític” per a la llengua, en referència a la qüestió de l'oficialitat.

Els promotors del manifest neguen que defensin el monolingüisme i advoquen perquè el català i l'occità “esdevinguin, en la futura república, l'eix integrador en un marc d'assumpció pública del multilingüisme”.