Societat

La crisi ofega les Festes del Segar i del Batre de la Fuliola

La caiguda de les subvencions obre interrogants sobre el futur de la festa agrícola que se celebra a l'Urgell

Les festes i la cultura popular van viure un reviscolament important amb la represa democràtica i la implicació de la societat civil i els nous ajuntaments. Però els sis anys continuats de crisi i retallada pressupostària comencen a posar en risc alguna d'aquelles tradicions iniciades fa més de trenta anys. Moltes festes havien acabat tenint el suport de les administracions, que ara, amb problemes pressupostaris, han reduït els ajuts de forma sensible. A la Fuliola han llançat el crit d'alerta per la situació de les Festes del Segar i del Batre per la reducció dels ajuts públics.

El suport que rebien del Departament de Cultura s'ha reduït d'uns cinc mil euros a menys de mil, i el Departament d'Agricultura ha tancat l'aixeta. Aquest diumenge se celebra el Dia del Batre, i els organitzadors expliquen que s'han hagut d'ajustar més que mai. “No les deixarem de fer, perquè es basen en el voluntariat i es fan amb el que es té i punt, però en lloc de fer-les créixer el que fem ara és limitar-nos al màxim”, ha explicat Rosa Mari Vidal, presidenta de l'Associació de les Festes del Segar i el Batre.

El patrocini privat també s'ha reduït dràsticament i el suport de l'Ajuntament s'ha limitat al suport logístic. “L'era on es fan les activitats és privada i s'ha de pagar lloguer, i hi ha despeses d'activitats i contractació a les quals hem de fer front i resulta complicat”, explica Vidal. Les festes recreen de forma didàctica les feines al camp abans de la mecanització.

LA XIFRA

35
anys
celebren aquest any les Festes del Segar i del Batre de la Fuliola, que homenatgen les feines del camp.

LA FRASE

La festa es va mantenint perquè sobretot és treball voluntari, però no es pot fer res de nou
Rosa Mari Vidal
presidenta associació festes del segar i del batre de la fuliola

La màquina de Lluís Companys

Amb la provisió de diners d'altres anys, la festa hauria continuat creixent amb millores, diuen des de l'organització. Com ara adequar les màquines i la fusteria, que necessitarien una posada al punt. Una és de l'any 1925: una vella màquina de sega cedida pels descendents de la família de Companys, que té la casa pairal al poble veí del Tarrós. En aquella època Companys ja era a Barcelona i feia política i sindicalisme contra la dictadura de Primo de Rivera mentre a casa seva, als estius, segaven amb un dels primers tractors del camp català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.