Tot i que aparentment no ho sembli, els falcons estan més íntimament relacionats amb els lloros que amb els voltors o les àligues. El mateix succeeix amb els flamencs, que tenen més llaços amb els coloms que amb els pelicans. Són dos petits detalls del gran arbre genealògic de les aus que els científics han confeccionat a partir de la informació obtinguda del genoma de 45 espècies, i que és el principal fruit de la recerca més gran i fiable sobre l'origen i l'estructuració aviària feta fins al moment. Durant quatre anys, va involucrar centenars d'investigadors d'una vintena de països i els seus múltiples i diversos resultats van ser recollits ahir en diferents articles d'un especial a la revista Science.

El treball permet aportar llum sobre l'aparició i diversificació de les diferents espècies, que ha estat motiu de controvèrsia científica durant molt de temps. Segons suggereixen les dades presentades ahir, unes quantes espècies d'aus haurien sobreviscut a l'extinció massiva que va posar fi als dinosaures fa 66 milions d'anys, i haurien evolucionat de manera molt ràpida i diversa en el que es coneix com a neoaus, que representen el 95% de les espècies conegudes actualment.

En aquest consorci internacional per a l'estudi genòmic de les aus, liderat per Guoije Zhang, del Banc Genètic Nacional de la Xina, hi ha pres part el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Toni Gabaldón, cap del grup de genòmica comparada i professor Icrea, explica que, mentre que treballs previs es centraven en l'estudi de determinats gens, per primer cop s'ha utilitzat el genoma sencer, comparant tant les zones codificadores com les no codificadores. “Aquesta informació ens ha permès posar ordre en una relació entre espècies que abans no estava gaire clara i també l'hem pogut comparar amb el genoma dels cocodrils, i hem determinat que en algun moment les aus i aquests rèptils van tenir un ancestre comú”, explica el científic català.

Un dels articles principals demostra que alguns trets molt característics, com ara l'aprenentatge vocal, van evolucionar de manera independent entre els diferents grups d'aus. La capacitat per emetre sons, modificar tons i imitar va aparèixer almenys dos cops. Els circuits cerebrals per aconseguir-ho són similars als dels humans, però s'hi ha arribat per vies diferents de l'evolució. Altres treballs van permetre detectar tres orígens independents de les aus aquàtiques o calcular que els avantpassats de les aus van perdre les dents fa 116 milions d'anys, i que els pingüins van aparèixer fa 60 milions d'anys. Gabaldón, però, recorda que l'objectiu era centrar-se més en la topologia que no pas en la cronologia, que necessita el suport de proves fòssils.