La Laia ajudarà a resoldre l'origen dels gibons i els primats petits, previs als primats, hominoides i humans. Les restes de Pliobates cataloniae –batejada com a Laia– van ser trobades a l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola. Els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont les han estudiat i han arribat a la conclusió que es tracta d'una nova espècie de primat, emparentada amb els gibons i que ajudaria a explicar i reconstruir el darrer ancestre comú entre els gibons i els grans simis i humans.

La revista Science ha publicat i validat la troballa, que qüestiona les percepcions inicials sobre els homínids, als quals es considerava de gran mida i poc hàbils, i amb una estructura corporal primitiva. Els fòssils del Pliobates trobat indiquen que era una femella d'uns cinc quilos de pes, que grimpava pels arbres i s'alimentava de fruits que hi trobava. Són unes 70 restes òssies del crani, la cama i un braç. Té 11 milions d'anys d'història, i un grau d'encefalització encara incipient, però una bona dentició per menjar fruita.

La troballa canviaria el model acceptat fins ara de l'ancestre dels hilobàtids i els homínids, i ofereix informació sobre l'origen, fins ara desconegut, dels gibons actuals. “Es creia que havien de ser de gran mida, perquè les restes trobades fins ara així ho denotaven, però la troballa permetrà comprovar que el darrer avantpassat comú amb els homínids podria ser més petit del que creiem”, va explicar Salvador Moyà-Sola, director de l'Institut Català de Paleontologia. Seria un simi de forma petita.

El nom de Pliobates respon a la contracció de dos noms de gènere, Pliopithecus (més simi) i Hylobates (el que camina o viu als arbres), i a la semblança amb els actuals gibons. L'investigador en cap de l'estudi, David Alba, va vaticinar que les possibilitats de recerca al jaciment de Can Mata igualarien les del famós Atapuerca burgalès.