Societat

Memòria històrica

Nova ruta de Montgarri a Alós d'Isil

Muntanyes de llibertat

Paquita Sitzer, supervivent de l'Holocaust, qualifica d'idea extraordinària la iniciativa de la Diputació de senyalitzar els passos per on els jueus europeus fugien de l'horror nazi

L'historiador Josep Calvet va documentar la història de la família Bielinsky des que va fugir de Pau fins que va arribar a Les el 1942

De Lesen té un record vague: una porta de balcó des d'on veia guàrdies que demanaven documents

Ja han fet alguna de les rutes del projecte Perseguits i salvats? Doncs l'han de fer. Perquè s'ha de conèixer el propi país i perquè posa un trosset d'història a la muntanya”. Paquita Sitzer conserva caràcter als seus 78 anys. Ahir va qualificar d'idea extraordinària aquesta iniciativa a mig camí entre el turisme i la memòria històrica amb què la Diputació ha donat a conèixer els passos clandestins per on es van escapar de l'horror nazi centenars de jueus europeus. És un dels episodis més emotius i desconeguts de la II Guerra Mundial. Paquita Sitzer el va relatar ahir en primera persona. La seva és una història de pel·lícula. Ahir va fer emocionar el president de la Diputació, Joan Reñé. A ella també li van caure les llàgrimes amb el relat de com va arribar a Les fa setanta anys llargs. Havia nascut a París l'agost del 1937 amb el nom de Françoise Bielinsky. Els seus pares, Avraham i Esther, eren jueus polonesos que s'havien establert a Alemanya el 1929. De fet, es van conèixer en aquest país, on ell treballava de sastre. Allí es van casar i allí va néixer el seu primer fill, Reinhold, el 1932. Coincidint amb l'arribada de Hitler al poder, la jove parella se'n va anar a viure a París. Quan els alemanys van ocupar la ciutat Bielinsky va ser detingut per apàtrida i transportat a un camp d'estrangers d'on va fugir aprofitant un trasllat. El sastre va trobar refugi a Pau, a la França lliure. Bielinsky va trobar feina a la fàbrica tèxtil de Victor Masplé-Somps. Ell no ho sabia, però era un membre de la resistència francesa que l'ajudaria a retrobar-se amb la dona i els fills. L'octubre del 1942, quan els nazis ja eren a les portes de Pau, Masplé-Somps va organitzar l'evasió de la família jueva. “Va ser un heroi”, assegura Sitzer. Tenien passaports i visats d'entrada a Espanya, però no tenien el visat de sortida de França, així que calia recórrer a un guia i travessar els Pirineus des de Judèth de Luishon per la Passada de Tres Corets. Françoise en té un record vague. “Sé que em portaven a coll”, explicava ahir. Van caminar tota la nit fins a arribar a Les. La Guàrdia Civil els va detenir. I en aquell tràmit a la petita li van canviar el nom. “Em van explicar que quan el guàrdia prenia nota va dir que Françoise volia dir Francisca i que a Espanya se'ls deia Paquita.” I Paquita va apuntar. Als Bielinsky els va fer gràcia l'anècdota i des d'aquell dia Françoise va ser Paquita. Posteriorment, en casar-se, també canviaria el cognom. Una dificultat afegida per a l'historiador Josep Calvet, autor de Les muntanyes de la llibertat. El pas d'evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial (1939-1944) i assessor científic de les rutes Perseguits i salvats. Com que els Bielinsky no tenien visat de sortida de França, van quedar retinguts a l'Aran, on els van ajudar. La mare de Paquita ho va apuntar: “Les (Lérida).” Però la seva filla interpretaria que era un article al qual faltava el nom. No va saber que Les era un topònim fins que Calvet va contactar amb ella i, de cop, el trencaclosques va encaixar. Ja havien mort els seus pares i el seu germà. “Però encara que jo no recordi tantes coses, puc ser d'utilitat perquè no s'oblidi què va passar.” Perquè ells es van salvar i van poder començar de nou a Veneçuela, però el seu àngel de la guarda no va tenir tanta sort. Masplé-Somps va ser delatat. Va morir al camp de concentració de Sachsenhausen.

Avui està previst que Paquita Sitzer faci un tram de la nova ruta que enllaça l'Aran amb el Pallars. Una manera de donar les gràcies a les persones anònimes que van possibilitar la fugida de centenars de famílies com la seva. “Qui salva una ànima, salva un món sencer”, diu una dita hebrea. Un passat que els refugiats de Síria han convertit en present. “El món no està fent res per l'altra meitat del món”, lamenta.

Amb ulls de nena
A Paquita Sitzer li agrada molt celebrar aniversaris. La festa dels 75 la va fer a Les. Setanta anys enrere hi havia arribat en qualitat de refugiada. En tenia un record vague: la visió d'un porticó de balcó des d'on va veure uns guàrdies que demanaven documents. A l'Aran encara hi havia gent que tenia memòria dels “polonesos”, com es coneixien tots els jueus que hi arribaven. Ella mirava les muntanyes imponents i s'emocionava imaginant l'odissea. Dos anys després, hi ha volgut tornar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia