ERC trenca el consens del govern sobre el model de consell de joves de Terrassa
Els republicans defensen que l'òrgan ha de ser independent i no ha tenir la tutela de l'Ajuntament
El regidor de Joventut, Jordi Ballart, va destacar que per dissenyar el consell municipal de joves es va buscar una fórmula «més flexible» que donés el màxim de protagonisme a les entitats juvenils. Per això es va decidir que l'òrgan no podia ser ni estrictament municipal ni de fora de l'Ajuntament. Finalment, es va triar un model mig en què la presidència, que serà rotatòria, no anirà a càrrec del regidor, sinó d'una entitat no política. Una altra novetat és que l'ordre del dia es fa a proposta de les entitats amb els temes que consideren. En darrer lloc, hi ha una disposició addicional, que deixa la porta oberta perquè si les entitats del consell ho consideren convenient l'òrgan es pugui independitzar i tingui entitat jurídica pròpia.
El portaveu d'ERC, Isaac Albert, en nom de les JERC, va defensar un consell local de joventut, un model que impulsa el consell nacional de joventut de Catalunya ( CNJC). Albert es va preguntar que si ja es preveu que l'òrgan amb el temps pugui ser independent, sense tenir la tutela del govern local, «perquè no ho canviem des d'un bon principi?» Ballart va acusar-lo de no haver «cedit» res de la seva posició des d'un bon començament. En tot cas, el regidor de Joventut va convidar els republicans a participar-hi malgrat el vot en contra.
En el debat, s'hi va afegir el portaveu del PP, Pere Sánchez, que va retreure a Albert que no presentés «arguments» per trencar el consens i va recordar-li que el model proposat per ells no ha funcionat a la ciutat. El republicà va precisar que no es tracta tant que els joves participin sinó que «tinguin capacitat de crear un projecte de ciutat». Albert va agafar el guant de Ballart i va afirmar que formaran part del consell.
Un antídot contra partits xenòfobs
El pla estratègic de ciutadania sí que es va aprovar per unanimitat. Tots els grups municipals van coincidir que amb aquest document es pot treballar per prevenir «els populismes ultraconservadors», va indicar el portaveu d'ICV-EUiA, Manel Pérez. En la mateix línia, el portaveu nacionalista, Josep Rull, va assenyalar que gràcies al fet que es pot parlar de la immigració, no es deixarà espai per als partits polítics que no tenen una base democràtica, que són feixistes i construeixen el seu discurs des de la xenofòbia. El regidor del PSC, Alfredo Vega, va posar l'èmfasi en el fet que amb el pla s'evitarà que aquests partits, «des de l'oportunitat política, puguin trobar el terreny abonat». El tinent d'alcalde d'Acció Social, Isaac Albert, però, va voler desmarcar-se d'això i va indicar que so es pot fer política des de la por en el discurs. L'alcalde, Pere Navarro, va valorar la capacitat de consens.
CiU proposa liderar la sotsvegueria
El portaveu de CiU, Josep Rull, va proposar que Terrassa es plantegi liderar la zona de la vegueria de Barcelona, que no s'inclogui dins de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons la tesi de Rull, amb la nova estructura territorial, la zona que no s'inclou dins de l'àrea metropolitana serà petita, i els municipis que en formin part acabaran sent «mers espectadors». Per aquest motiu, el portaveu nacionalista considera que Terrassa hauria d'«assumir el lideratge» d'aquesta zona, que es podria configurar administrativament, formalment i políticament com una sotsvegueria.
L'alcalde, Pere Navarro, no va recollir la idea del portaveu nacionalista. Navarro va subratllar que Terrassa treballa des de l'arc metropolità on «tenim un paper de lideratge que estem exercint i que volem continuar exercint-lo». Un exemple d'aquest lideratge de la ciutat és la seva participació en la xarxa europea Eurocities. Precisament ahir els alcaldes del sistema urbà de Terrassa es van reunir en un dinar de treball a Viladecavalls per fer un balanç del primer any de participació en l'Eurocities. Malgrat tot, l'alcalde va valorar la voluntat dels nacionalistes d'arribar a un consens.