Administracions

Platja d’Aro recuperarà la gran roda del Magic Park

referent

L’Ajuntament l’ha adquirit com a homenatge al desaparegut parc recreatiu

S’instal·larà en un solar situat a pocs metres d’on era originalment i serà només decorativa

El Magic Park va obrir les portes el 1972 i va tancar-les el 2017

La gran roda del desaparegut parc d’atraccions Magic Park de Platja d’Aro tornarà a enlairar-se per perfilar el paisatge urbà de la població, després que l’Ajuntament l’ha adquirit per emplaçar-la en un terreny municipal, situat a poc més de cinquanta metres d’on era originalment, a la zona dels Estanys.

Josep Maria Solé, segon tinent d’alcalde d’Acció Territorial, Medi Ambient i Protecció Civil, explica que des del govern no es volia deixar passar l’oportunitat de recordar un dels establiments més característics que ha tingut la població i que, finalment, ha tancat portes. Segons Solé, la gran roda forma part del paisatge urbà del municipi i era “una pena que acabés com a ferralla”. Per això es va parlar amb els propietaris per adquirir-la. En aquest sentit, Teia Xufré, en representació de la família, va confirmar la cessió i va explicar la satisfacció perquè una part d’aquest establiment pugui perviure. “Estem molt orgullosos de la nostra història i pensem que recuperant la roda n’estem salvant una part”, destaca Solé, que afegeix: “La gran roda, un cop instal·lada, ens permetrà també recuperar un skyline mot característic.”

La gran roda, segons Josep Maria Solé, iniciarà ara un llarg recorregut que passarà per diverses fases. En primer lloc, s’ha encarregat un projecte de fonamentació per traslladar-la i muntar-la al seu nou emplaçament. En una segona fase, es procedirà a l’estudi i encàrrec de la restauració i posterior manteniment, en tractar-se d’un element fonamentalment de ferro. Un altre punt que s’ha tingut molt en compte, segons Solé, és de quina manera s’instal·la, perquè la seva finalitat serà estrictament decorativa, i no operativa: “Un tema que es té en compte és com evitar que la gent pugui accedir-hi. Hem de tenir present que no serà funcional, i no volem que ningú prengui mal”, explica. Per això una de les opcions és que las gran estructura estigui enlairada sobre un gran talús per dificultar precisament poder-hi accedir.

Hotel i locals comercials

El Magic Park va obrir les seves portes el 1972 i va tancar el 2017. Aquest estiu els tècnics municipals van analitzar la documentació per donar el permís per al seu enderroc, que podria ser operatiu des d’ara mateix, tot i que la data encara no ha transcendit.

Respecte al projecte de futur, l’alcalde, Joan Giraut, va explicar que ja s’ha presentat algun esbós amb la proposta de construir-hi un nou hotel, locals comercials i previsiblement un nombre folgat de places d’aparcament subterrani, ja que el planejament del municipi no posa límits a habilitar espais per estacionar vehicles al subsol. Entre altres detalls, sembla que el nou projecte mantindria el vial privat –tot i que fa anys que és d’ús públic de facto– que separa pel sud els apartaments del complex de l’edifici del costat, i és que tot i sacrificar alguns metres permet guanyar aparadors a la planta baixa i finestres per a les habitacions a les plantes superiors. Ara mateix, però, poca cosa més ha transcendit del projecte que ocuparà el lloc del Magic Park.

Paral·lelament, la família Xufré ha volgut seguir amb el negoci, si bé només amb una part. Per això va reobrir la part de jocs recreatius en un gran espai de l’edifici Milenium. A la planta baixa d’aquest nou espai d’oci hi ha la ruleta i les màquines amb premis, i la planta superior s’ha reservat per a les apostes esportives i altres espais diversos.

LES FRASES

Estem molt orgullosos de la nostra història, i pensem que recuperant la roda n’estem salvant una part important
La roda no serà operativa. Volem que, com a element decoratiu, sigui un gran homenatge al Magic Park
La gran roda, un cop instal·lada, ens permetrà també recuperar un ‘skyline’ mot característic
Josep Maria Solé
Tinent d’alcalde d’acció territorial i medi ambient

El projecte Tecnofan, a Palamós

Una petita part del material, de l’esperit, del saló recreatiu del Magic Park ha perviscut. L’Associació Tecnofan de Palamós va retre a la família Xufré un sentit homenatge el setembre passat amb motiu de la Lan Party, una reunió massiva de jugadors en un sol espai habilitat amb taules, cadires i connexions de xarxa perquè juguin i comparteixin experiències i coneixements.

La família Xufré va donar a Tecnofan plaques de les antigues màquines així com altre tipus de material per col·laborar en el projecte Arcade, que es promou des de l’entitat. Aquesta iniciativa vol recrear des de zero les característiques màquines de videojocs dels anys vuitanta i noranta, però a més s’intenta recuperar i preservar, perquè no es perdi, la tecnologia d’aquella època.

Pep Martorell, president de Tecnofan, explica que el projecte va molt més enllà, perquè es treballa amb la recuperació de tot un món que va formar part de la cultura popular de la dècada dels vuitanta i noranta del segle passat i que ara s’ha perdut.

L’exemple de l’Esfera del Fòrum de les Cultures

J.T

Amb 150 tones de pes, la gran Esfera del Fòrum de les Cultures de Barcelona, que presideix una de les rotondes d’entrada al municipi de Calonge i Sant Antoni, és era mateix el gran monument decoratiu de la demarcació de Girona que recorda un esdeveniment. Platja d’Aro, si bé en menor grau pel que fa a les dimensions i pel fet que la roda forma part de la seva història, vol seguir el referent calongí.

L’esfera va arribar a Calonge i Sant Antoni el 2005, i ja en aquell moment es va fer una important actuació de sorrejat de la superestructura precisament per tractar-la dels efectes de l’oxidació; però no ha estat suficient, i ara cal actuar-hi una altra vegada. L’alcalde, Jordi Soler, continua defensant la vigència de l’aposta com a element de promoció del municipi, per un costat, i pels valors que volia representar, per l’altre.

L’Esfera del Fòrum de les Cultures va ser el centre de l’espectacle inaugural Moure el món i va ser cedida per l’organització del Fòrum –que es va celebrar a Barcelona i a Sant Adrià de Besòs el 2005– a petició de l’alcalde de Calonge, Jordi Soler. Les úniques condicions que es va posar és que l’Ajuntament es fes càrrec del cost de retirar-la i que s’instal·lés al municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.