Administracions

El 40% dels ajuntaments de Barcelona tenen més deute

Un total de 124 consistoris tenien més pagaments pendents l'any passat que el 2009 i 131, el 42%, van aconseguir reduir l'endeutament

Alguns van assumir deute extra quan va entrar en vigor la prohibició estatal de demanar crèdit

El 40% dels 311 ajuntaments de les comarques de Barcelona van veure com el seu deute viu, necessari per finançar inversions o serveis, creixia en diferent mesura el 2010. Dit d'una altra manera, 124 ens locals estaven més endeutats el 31 de desembre de l'any passat que el mateix dia del 2009, segons dades del Ministeri d'Economia i Hisenda. Per contra, un 42% dels consistoris (131) van poder reduir el deute (alguns, com Malla o Sant Feliu Sasserra, el van deixar a zero), i dos municipis el van mantenir exactament igual (Avinyonet del Penedès i Puigdàlber). El 17% dels ajuntaments, un total de 54, l'any passat continuaven sense tenir pagaments pendents amb entitats financeres, però són pobles petits, com Sant Jaume de Frontanyà. La demarcació de Barcelona arrossegava el 2010 un endeutament de 3.417 milions, 548,7 més que al 2009.

El deute viu dels consistoris està format pels crèdits financers, els valors de renda fixa (drets sobre el capital d'altres empreses) i els préstecs i crèdits transferits a tercers. Algunes grans ciutats en què l'endeutament va créixer més l'any passat –si el comparem amb el del 2009– són Barcelona, on va augmentar 449 milions; Santa Coloma de Gramenet, on la diferència és de 17,9 milions a l'alça (no es pot endeutar més); Sabadell, que va contreure 14,5 milions més de deute; i Terrassa, on va créixer 11,9 milions (vegeu el gràfic). En altres consistoris, però, la diferència és més evident, com el cas d'Alella, on el deute de 22.000 euros del 2009 va augmentar fins a 3,3 milions l'any passat (150 vegades més), o el d'Aguilar de Segarra, que va passar de no tenir cap pagament pendent a assolir 2,3 milions de deute al 2010. En l'altre extrem hi ha els municipis que van reduir l'endeutament. Els exemples més significatius són Badalona, on el deute de 118,6 milions del 2009 l'any passat va baixar a 100,4 milions (18,2 menys), i Vilanova i la Geltrú, que tenia un deute de 53,9 milions fa dos anys i el va reduir a 43,5 milions al 2010 (10,4 menys).

Deute extra

Un factor que va influir en l'augment del deute d'alguns consistoris l'any passat va ser l'entrada en vigor, al mes de maig, del decret llei de mesures contra el dèficit, que en un principi prohibia que els ens locals s'endeutessin a llarg termini a partir del gener del 2011fins al 2012. Al cap d'uns mesos, al setembre, la ministra Elena Salgado va fer marxa enrere i va anunciar que els ajuntaments amb un deute inferior al 75% dels seus ingressos anuals es podrien endeutar al 2011. Aleshores, però, alguns consistoris ja havien acordat avançar part de la inversió que tenien prevista per a aquest any, com Barcelona, que al 2010 va decidir assumir 240 milions extres de deute. És la mateixa tàctica que després van utilitzar alguns municipis que sabien que traspassarien el límit del 75%.

Una altra possibilitat és que la caiguda d'ingressos derivada de la crisi causés problemes de tresoreria a algun Ajuntament, una situació que podria haver obligat determinats municipis a contreure deute a curt termini, que també compta. O també podria ser, senzillament, que algun govern local hagués decidit fer un equipament.

Ofegats econòmicament

A la crítica situació econòmica que arrossega el món local, s'hi afegeix l'obligació de retornar a l'Estat espanyol la liquidació dels pagaments en concepte de participació en els tributs de l'Estat, que al 2008 va ser negativa. Els ajuntaments catalans han pagat enguany els 1.400 milions que han de retornar, un pagament que es farà en 5 anys (el 20% cada any). La liquidació del 2009 se sabrà els propers mesos i –tot i que encara no hi ha xifres oficials– els consistoris temen que podria triplicar la del 2008. Pot ser que l'any vinent molts ajuntaments paguin el deute del 2008 i comencin a pagar el del 2009.

Amb aquest panorama, no és estrany que el compliment de la nova llei de morositat –que enguany obliga a pagar els proveïdors com a màxim al cap de 50 dies– hagi estat més aviat escàs entre els ajuntaments. El context encara és més descoratjador si es té en compte que, amb la davallada dels ingressos de la construcció –a través dels impostos associats–, les transferències de l'Estat i de la Generalitat s'han convertit en la font principal de finançament i, en tots dos casos, la tendència és a la baixa. Fa molts anys que el món local exigeix una llei de finançament, un compromís que el govern espanyol s'havia fixat per al 2011. Amb l'impacte de la crisi en el dèficit públic, les negociacions per aprovar un nou text es van retirar de l'agenda i la situació dels ajuntaments ha tornat a quedar a la cua dels afers pendents d'enllestir.

Retardem els pagaments perquè l'administració superior no ens paga en uns terminis raonables. És una cadena fatal
Els ajuntaments gastem un 26% dels diners en serveis que no ens tocaria fer, segons la Diputació
Salvador Esteve
President de l'ACM
Des la constitució dels ajuntaments democràtics, el 1979, no s'ha tractat de manera seriosa el tema del finançament

Caldrà fer mans i mànigues per mantenir tots els serveis

“Necessitarem el martell i l'escarpa per quadrar el pressupost del 2012”. D'aquesta manera el president de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, descriu el panorama amb què es trobaran els governs locals sorgits del 22-M. I és inevitable pensar en les retallades. “Ens resistirem a eliminar serveis i cada Ajuntament haurà d'agafar un llapis amb la punta molt fina per mirar d'on pot treure els diners per mantenir els serveis sense apujar la fiscalitat”, explica. Però adverteix que caldria que la Generalitat i l'Estat espanyol es fessin càrrec dels serveis competents que assumeixen els ens locals. Esteve admet que els consistoris també han comès errors, com convertir els ingressos extraordinaris de l'època de bonança en despesa ordinària bo i creant serveis que la ciutadania els reclamava. “El drama és que s'han acabat els ingressos extraordinaris i la despesa ordinària continua”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Confirmen que l’estany de Puigcerdà no té plantes invasores

Puigcerdà
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel mig ennuvolat

barcelona

Els opositors al parc eòlic de Roses en recreen l’impacte

Sant Pere Pescador
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Temperatures més altes

barcelona

Nou portal a Castelló per veure on van els impostos

Castelló d’empúries

Sortir al balcó ja no és un luxe

Olot

Els nous trens de l’L1 i l’L3 del metro seran més accessibles

barcelona

L’ACA farà sis depuradores més al Ripollès

Ripoll

Habitatges nous amb perspectiva de gènere

Olot