Medi ambient

Medi ambient

25 anys de la planta incineradora

Sirusa, objectiu residu zero

La incineradora, convertida en un referent global, té la mirada posada al medi ambient

El llibre 'Sirusa, 25 anys', a càrrec dels periodistes Tomàs Carot i Òscar Ramírez, és un repàs a la història i l'evolució de la planta

Sirusa compleix el seu primer quart de segle amb l'objectiu permanent d'assolir el residu zero. La gestió dels residus ha canviat molt des d'aquell any 1991 fins als nostres dies. Una evolució que queda reflectida en el llibre Sirusa, 25 anys, a càrrec dels periodistes Tomàs Carot i Òscar Ramírez, que es presentarà avui, a dos quarts de vuit del vespre, al Teatre Tarragona. Un objectiu que es basa en la reducció de residus per a la millora de la sostenibilitat, la resiliència econòmica i la cohesió social. No es tracta de la feina d'un dia, sinó de l'evolució en tots aquests anys.

Als anys vuitanta la gestió i eliminació dels residus sòlids urbans esdevé un problema creixent a les principals localitats del Camp. Els veïns es queixen dels abocadors insalubres i dels riscos que generen. Com a possible solució es planteja la construcció d'una planta, de titularitat pública, per a incineració amb recuperació d'energia integrada per diversos ajuntaments que esdevenen la mancomunitat (Cambrils, Constantí, la Canonja, Reus, Salou, Tarragona, Valls i Vila-seca). Aquesta decisió, presa amb consens social, esdevé la creació de Sirusa.

La planta comença l'activitat el gener del 1991, i durant la seva trajectòria s'ha vist reflectit el criteri smart. Una mostra la constitueix la llei de les tres R en la gestió dels residus: reduir, reutilitzar i reciclar, tot i que en el cas de Sirusa s'hi afegeixen altres R, com la responsabilitat en la gestió transparent i eficient i la recerca. La planta ha esdevingut un referent global i molts països l'han visitat per conèixer-ne el funcionament.

Model de gestió

En els primers anys de servei es consolida el model. A partir dels excedents de residus a l'estiu, es va començar a forjar la necessitat d'optimitzar el procés per evitar haver de dur a abocadors les escombraries que la planta no podia gestionar. Alhora, es va plantejar als municipis la necessitat de desenvolupar la recollida selectiva de residus, desplegar contenidors i serveis per a la gestió. Amb aquestes mesures es millorava la caracterització dels residus i el poder calorífic. Els municipis de la mancomunitat van incorporar progressivament els contenidors de vidre, paper i cartró. Paral·lelament, Sirusa va plantejar l'ampliació de les instal·lacions per poder albergar les escòries resultants de la incineració per tal de reaprofitar-les. Així es permetia poder aprofitar les escòries com a matèria primera per a obra civil, una activitat que va començar l'any 2000 i es va convertir en una font d'ingressos.

Sirusa i el medi ambient

El 1996 es va analitzar l'impacte ambiental de l'activitat de la planta. Els resultats van ser satisfactoris i, des de llavors, es disposa de mesuradors en continu a la sortida de la xemeneia. Un any abans, el 1995, es va fer una anàlisi de la salut dels treballadors que també va esdevenir positiva. També es va aportar un estudi sobre les dioxines d'incineració que va esdevenir la mostra que una planta eficient d'incineració s'ha de considerar un destructor de dioxines; fet que es va publicar a les revistes científiques. Amb aquests exemples o l'obtenció de la certificació ISO 14000, Sirusa ha volgut mostrar el seu compromís amb el medi ambient.

1991
any
de l'inici de l'activitat de la planta d'incineració de residus urbans (Sirusa).
150000
tones
de residus anuals valoritzats són tractats a Sirusa, que genera una energia equivalent per a 10.000 persones.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona