Medi ambient

Els ‘boscos’ submarins de la Mediterrània, en perill

Una entitat vol mapar les zones de posidònia marina per protegir-la

Les embarcacions o la contaminació fan perillar la planta més important del mar Mediterrani

Una planta submarina amb més de 100.000 anys d’història

L’associació Amics de les Illes Formigues impulsa un projecte per mapar les superfícies de posidònia o alguers que hi ha en els fons marins del litoral de la Costa Brava. La contaminació, el fondeig de les embarcacions, principalment recreatives –només a Girona hi ha més de 15.000 amarratges– i la contaminació l’han afectat negativament i l’han posat en perill. La posidònia és una planta endèmica del Mediterrani que contribueix a mantenir la qualitat i l’oxigenació de l’ecosistema submarí, d’aquí la seva importància.

Les dades ens parlen per elles mateixes: 977 quilòmetres quadrats és el que ocupa la Posidonia oceanica als Països Catalans, dels quals el 54% s’apleguen en aigües de les Illes Balears. Aquesta és una dada rellevant, perquè la converteix en una de les espècies més importants del mar Mediterrani. La importància d’aquesta planta submarina, que fa arrels i que serveix per a moltes espècies a manera de boscos submarins per protegir-se, pren més relleu quan veiem que un sol exemplar de posidònia s’ha comprovat que s’estén al llarg de 15 km i pot tenir una massa de més de 6.000 tones, amb una edat estimada de 100.000 anys, cosa que en faria l’organisme viu més vell del món.

La posidònia es troba, doncs, en una situació complexa i delicada que ha posat en alerta diverses entitats i administracions. Sense anar gaire més lluny, el Síndic de Greuges de Catalunya ha actuat d’ofici demanat informació a la secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat per saber l’estat de les praderies de posidònia a Catalunya. Aquesta acció la porta a terme el síndic, “davant de la presumpta manca d’actuació de les administracions competents per garantir el compliment de la normativa de protecció de la posidònia”.

Un mapa submarí

El projecte que impulsen els Amics de les Illes Formigues, segons explica un dels seus membres, l’activista, Lluís Martí, consisteix a delimitar els espais que ocupen aquestes praderies i fer accessible la informació a través d’una aplicació, per, principalment, “evitar el dany que el fondeig d’embarcacions causa en aquestes praderies i que els navegants sàpiguen on poder ancorar. “En èpoques de sobreocupació, com és el cas de l’estiu, aquest organisme es malmet per l’efecte del fondeig de vaixells. Malgrat que ja s’han començat a posar en pràctica eines com les boies ecològiques, els Amics de les Illes Formigues es proposen fer un pas més”, segons Martí, que creu que el repte és aconseguir el finançament i ajuda

Exemples del que proposa l’entitat, n’hi ha, i amb resultats molt positius, com ara a les Illes Balears, que apleguen un 54% de la posidònia de tot el territori de l’Estat, on ja disposen d’un projecte per mapar les praderies submarines.

LES XIFRES

54
per cent
de les praderies de posidònia es concentren a les Illes Balears, on hi ha un projecte de preservació.
100.000
La posidònia
és una de les plantes més antigues. Una superfície de 15 km pot tenir una massa de 6.000 tones.

Antigament es feia servir com a adob

La posidònia ocupava grans extensions del fons marí mediterrani. Antigament es recol·lectava a les platges com a jaç per als animals o adob després de ser arrossegada pels temporals. La seva estratègia reproductora, que tant pot ser sexual com asexual, l’ha ajudat en la seva dispersió en grans herbeis o praderies submarines. Segons explica el naturalista Jaume Ramot, la terbolesa, la falta de llum o la contaminació són uns dels principals factors limitadors. Així que, en condicions favorables, la podrem trobar des de les cotes més superficials fins als 30 o 40 metres de fondària, depenent de la claror que hi arribi i la possibilitat que tingui per realitzar la fotosíntesi. La posidònia juga un paper molt important en els hàbitats marins mediterranis. És un dels principals fixadors de sediment, ja que fixa la sorra i reté els nutrients, evitant així l’erosió i mitigant el poder d’arrossegament dels temporals. Amb tot, i ens els darrers articles científics del CSIC, s’alerta que entre el 1980 i el 2000 la temperatura de l’aigua superficial al Mediterrani ha augmentat en 0,5ºC. Un nivell 3,5 vegades superior a la resta de mars i oceans. També, en uns casos per la ignorància de la seva presència i en d’altres per una nul·la senyalització de les praderies, cada estiu milers de barques fondegen a la Costa Brava sense adonar-se que el sol fet del moviment de l’embarcació fa que l’àncora arrossegui i malmeti el llit de posidònies. Un fet que s’accentua pel dèficit de campanyes informatives als usuaris de les embarcacions i la poca vigilància sancionadora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Amazònia crema i Bolsonaro insinua que és culpa de les ONG

brasília

Les obres del Corredor Mediterrani obligaran l’estiu vinent a tallar uns quatre mesos l’R4 de Rodalies a Martorell

martorell

Queixes per l’excés de cotxes a la via verda, a la Pilastra

salt / bescanó

Ryanair diu que tancar la base de Girona no afectaria els vols

vilobí d’onyar/Girona

Eliminen una àrea d’esbarjo de Sant Miquel, a Olot

OLOT
Tres hores amb els túnels de Bracons tancats

Tres hores amb els túnels de Bracons tancats

LA VALL D’EN BAS

A São Paulo es fa de nit al migdia pels focs de l’Amazones

SAo PAULO

Denuncien caçadors furtius d’ocells protegits a Peralada

Peralada
Maduro anuncia contactes amb el govern dels EUA
VENEÇUELA

Maduro anuncia contactes amb el govern dels EUA