Les males herbes o altrament dites herbes de ciutat creixen incontroladament pels carrers de Girona. Només cal fer una passejada per molts racons de la ciutat, on les plantes no ornamentals apareixen a tort i a dret. No és un fet menor, ja que la situació ha provocat diverses queixes, algunes de les quals s’han visualitzat a través de les xarxes socials. Per exemple, el regidor de Guanyem Girona Pere Albertí, que en una piulada assegurava: “Cal admetre que tenim un problema en el manteniment de la nostra ciutat”, tot fent-se ressò de les queixes d’alguns veïns. Albertí ha publicat diverses fotos del carrer del Carme, el Güell, l’entorn de l’edifici de la Farinera Teixidor, la plaça Pallol o la pujada a les Pedreres. L’editor, escriptor i fotògraf Quim Curbet o l’exalcalde socialista Joaquim Nadal, que ahir piulava: “proliferen i molt els horts urbans impropis a Girona”, són altres dels actors polítics i de la cultura que hi han dit la seva a les xarxes socials. Com ells, també particulars, entitats, associacions de veïns i partits polítics a l’oposició han evidenciat la situació publicant fotos en plataformes d’internet. Alhora, també hi ha veus que, per contra, defensen la seva proliferació perquè no deixa de ser un element més de la natura.

Segons va confirmar ahir l’Ajuntament de Girona, la situació arriba perquè el servei de jardineria ha deixat de fer servir productes químics per eliminar aquests tipus d’herbes. De fet, la decisió és un compromís que el govern va assumir el 2014 mitjançant una moció de la CUP referent a la defensa de la salut i contra l’ ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics als espais públics. La batalla és contra el glifosat, que hi ha alguns estudis que asseguren que és nociu per a la salut i per al medi ambient. “Ara mateix no hi ha cap alternativa que no sigui química, que sigui tan efectiva i alhora respectuosa amb el medi ambient com el glifosat”, assegura el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, que recorda que tot el que s’aboca al carrer acaba, al final de la cadena, a la natura. Segons Terés, la mesura més efectiva és arrancar aquestes herbes de manera manual, ja que es fa des de l’arrel, una opció que requeriria un gran nombre d’efectius i un esforç econòmic molt destacat. Si bé els tècnics de l’Ajuntament han provat alternatives naturals com ara solucions salines o mesures en calent, aquestes no són efectives perquè no acaben d’arribar a l’arrel, i l’herba torna a sortir ràpidament. “La idea és continuar-les traient, però alhora també volem fer una campanya ciutadana de sensibilització”, afirma el regidor: “Demanem tolerància, perquè al cap i a la fi estem parlant d’un tema estètic, perquè ni les herbes ni les fulles són brutícia.” Terés recorda que hi ha ciutats europees que han deixat de treure-les dels carrers i les plantes han acabat sent un element urbà més. “S’anomena mala herba aquella que fa malbé l’hort, en canvi l’herba de la ciutat no deixa de ser una planta, un ésser viu”, afirma el regidor, que insisteix que no deixaran de treballar per trobar solucions.