Medi ambient

El gat fer baixa a les Guilleries

descoberta Uns investigadors premiats per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la UdG capten com aquest carnívor busca refugi al massís, entre la Selva i Osona

La presència d’aquest fèlid autòcton s’havia detectat, fins ara, en cotes més elevades, al Pirineu

El gat salvatge i la mostela troben “llocs de refugi, aliment i aigua”

Un estudi premiat per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la Universitat de Girona (UdG) ha permet captar imatges del gat fer (o gat salvatge) al massís de les Guilleries, entre les comarques d’Osona i la Selva. “Són animals poc estudiats. No estava certificat que n’hi hagués en estudis recents, en els últims 10 anys”, explica el director de l’estudi, el geògraf especialitzat en medi ambient Xavier Soler.

El gat salvatge (Felis silvestris) és un gat d’uns 45-80 centímetres de longitud fins a la cua i uns 35-40 centímetres d’alçada a la creu. “És un animal esquiu, que va molt a la seva. Això és un pas de fauna i potser no hi torna a passar fins d’aquí a dos mesos. És bastant nocturn i les Guilleries és un espai tranquil”, detalla Soler, tècnic forestal.

El gat, un fèlid autòcton, va ser vist, com a mínim, al maig i al juny. Forma part de la família dels carnívors digitígrads que comprèn el gat, el lleó, el tigre i el lleopard, entre d’altres. La investigació permetrà conèixer “la densitat dels individus, quin tipus d’hàbitat li agrada, si és l’alzinar per exemple, o quins micromamífers hi ha al voltant”.

Guilleries-Savassona

Geògrafs i biògrafs analitzen des de fa mesos els animals carnívors dels boscos de l’espai natural de les Guilleries, que inclouria, entre d’altres, els termes d’Osor, Sant Hilari Sacalm, Susqueda i Anglès (Selva), i que parcialment forma part de l’espai natural de les Guilleries-Savassona, que gestiona la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de cinc pobles d’Osona (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d’Osormort).

Els investigadors utilitzen tècniques de parament fotogràfic, és a dir, unes càmeres que s’activen quan detecten el moviment d’algun ésser viu. Soler explica que tenen mostres d’un període de més de tres mesos i que les càmeres capten imatges en color de dia i, gràcies a l’infraroig, imatges de nit. Els dispositius estan instal·lats en la majoria d’hàbitats vegetals de les Guilleries, “bosc de ribera, plantacions de coníferes [com ara els avets], alzinars i castanyedes”.

La descoberta del gat salvatge fa pensar que les Guilleries són un connector natural: “Un pont entre el Montseny i les Guilleries i el Pirineu i l’Alta Garrotxa. D’alguna manera, seria un corredor cap al Puigsacalm i altres espais naturals”, explica Soler.

A la mateixa zona que el gat fer, els vencedors del premi Guilleries van detectar l’isard, un herbívor comú al Pirineu. Soler explica que és un animal que s’ha trobat en altres espais i que s’està expandint fora del Pirineu: “És un segon element que ens indica que les Guilleries fan la funció de connector.”

Altres espècies

L’estudi de la càtedra, que serà publicat en una memòria, determinarà el tipus d’hàbitat i les presències dels animals. Els investigadors també hi han vist, entre d’altres, la fagina (gorjablanc), el teixó, la geneta, el cabirol, la mostela i el senglar. La mostela –explica Soler– és un carnívor molt present als rius del voltant de Girona, però la seva presència “s’ha anat encarint”: “Surt a passejar de dia. Que hi hagi el gat fer i la mostela és una bona notícia. Vol dir que [el massís] és un refugi per a espècies que hi troben refugi, aliment i aigua.”

El regidor de Medi Ambient de Sant Hilari, Jordi Rotllant (Partit Independent de les Guilleries, PIG), valora que els espais deshabitats i feréstecs, “no massificats”, acullin noves espècies. “Hi ha animals nocturns que s’han vist de dia [com el gat fer].”

La investigació va a càrrec de Xavier Soler, de la cooperativa Gisfera, i dels biòlegs Ferran Sayol i Marc Vilella. També hi treballa el Grup de Naturalistes d’Osona. La seva proposta, Distribució i abundància d’espècies de carnívors a les Guilleries, va ser distingida amb el premi Guilleries del 2019, que atorga la càtedra.

Espais d’interès natural

El massís de les Guilleries pren el nom de la guilla i és “la part muntanyosa” de la Selva, il·lustren fonts de l’Ajuntament de Sant Hilari. Amb espais d’interès natural (EIN), connecta el massís del Montseny amb els Prepirineus i els Pirineus. El massís, travessat pel riu Ter, inclou els pantans de Sau i de Susqueda i el seu cim més elevat és Sant Miquel de les Formigues, de 1.204 m.

L’oci en els rius i les rieres

J.F

Amb la recerca dels premiats de la primera edició sobre la taula, els responsables de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la UdG han donat a conèixer el vencedor de la segona edició del premi Guilleries. Un treball sobre l’efecte de les activitats d’oci en els rius i rieres i com determinar-hi la capacitat de càrrega permetrà als seus investigadors rebre 5.000 euros i desenvolupar la seva recerca durant un any.

Segons informen els responsables de la càtedra, el treball anirà a càrrec d’un equip vinculat a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua i encapçalat per Vicenç Acuña i Salazar, doctor en Biologia, acompanyat dels doctors Josep Pueyo Ros i Mira Petrovic.

La càtedra té la seu a l’Espai Aqua de Sant Hilari Sacalm. Hi participen la UdG i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Els seus responsables han col·laborat, entre altres projectes, amb la Xarxa Catalana de Custòdia del Territori i l’associació Sèlvans, que ha promogut els banys terapèutics al bosc (un és a Sant Hilari). David Soler Fernàndez dirigeix la càtedra juntament amb Marc Ordeix (UVic), que és biòleg i especialitzat en ecologia fluvial.

Esquiu i poc amic de l’acció de l’home

El professor de ciències ambientals de la Universitat de Girona (UdG) David Soler Fernàndez és codirector de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Destaca els “resultats interessants” dels investigadors que van obtenir el premi Guilleries de l’any passat: “Estem bastant contents dels treballs i els resultats són interessants. El gat fer és una cosa excepcional de veure a les Guilleries. La seva presència ens confirma que [el massís] és una zona de pas entre el Montseny i el Collsacabra i el Pirineu.”

Sobre el gat fer, David Soler diu que “és un animal esquiu i que tendeix a defugir la presència humana”. Per això, albirar-lo a les Guilleries indica, pel responsable de la UdG, que “el massís, escarpat, muntanyós, està en bon estat”. L’altra troballa del grup de treball que encapçala Xavier Soler és l’isard. “N’hi ha molt al Ripollès o a la Cerdanya. També és un animal esquerp i l’individu que hem vist abandona els seus llocs i tendeix a expansionar-se.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Unió de Pagesos, contra una via verda

Unió de Pagesos, contra una via verda

FIGUERES
Prova pilot a Girona per a la recollida de residus amb contenidors intel·ligents

Prova pilot a Girona per a la recollida de residus amb contenidors intel·ligents

girona

Els veïns de Vila-roja, tips dels talls de llum al barri

Girona
medi ambient

L’ACA allibera fins a 70 m³/s d’aigua des de Susqueda

La Diputació afronta l’etapa post-Covid amb 147 milions

GIRONA
Medi ambient

Ecologistes demanen una investigació administrativa sobre la mort de l’os Cachou

El Consorci Forestal se sent desatès en el ‘Glòria’

girona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel enteranyinat per núvols alts

Barcelona

La incidència acumulada baixa a 374, amb 25.886 positius des del divendres

Madrid