Granollers guanya espai al riu, on ha invertit 37 milions

Aquest 2012 es compleixen deu anys de l'inici de les obres per regenerar el riu Congost al seu pas per Granollers. L'actuació va consistir a segellar l'antic abocador de residus de Palou, que des de feia anys contaminava l'aqüífer. L'operació va ser pionera a l'Estat espanyol i va consistir a no moure els residus de lloc per segellar-los amb uns murs de ciment tancant el recinte i instal·lant fins a vuit xemeneies per evacuar-ne els gasos. Les obres, que van començar el 2002, es van enllestir en un any per fer desaparèixer sota terra uns 250.000 m³ de residus que s'acumulaven al costat del riu. Avui l'actuació és poc visible per als qui passegen pel camí del marge esquerra del Congost anant cap a Can Cabanyes, on només s'hi veu un terreny més elevat a tocar de la depuradora de Granollers. Els prop de 2 milions d'euros invertits finançats en bona part pels fons europeus també incloïen altres mesures per millorar la qualitat ambiental i l'entorn del Congost.

Les intervencions s'han portat a terme en l'última dècada i han suposat una inversió de prop de 37 milions d'euros. S'ha anat ampliant la xarxa de parcs urbans al marge esquerre del riu fins a quatre: el de Ponent, Congost, Firal i Lledoner. Seguint el curs del riu hi ha el passeig d'ús per als vianants i l'entorn de l'aiguamoll de Can Cabanyes, que ha estat la peça clau per a la recuperació ambiental de la zona. Tot plegat representa els 354.500 m² d'espai públic que s'han guanyat a tocar del riu. El regidor de Medi Ambient de Granollers, Albert Camps (PSC), destaca les dues vessants, ambiental i social, que ha tornat a donar vida a un riu que s'havia convertit en una “claveguera a cel obert”.

El creixement industrial i demogràfic dels anys seixanta i setanta portava la capital del Vallès Oriental a abocar al riu les aigües residuals. Amb aquest trist panorama, un estudi als anys setanta el puntuava com el riu més contaminat de l'Estat espanyol i el situava entre els pitjors d'Europa. La degradació va deixar un espai abandonat on la població ni s'hi acostava.

Actualment el riu forma part de la Xarxa Natura 2000 de protecció europea pels seus valors ecològics. Això ha estat possible en part gràcies a la construcció de l'aiguamoll de Can Cabanyes, a l'extrem sud del municipi, al límit amb Montmeló. La llacuna artificial, a tocar de la depuradora de Granollers i la planta de compostatge, és un exemple de regeneració de les aigües residuals i de com s'ha afavorit la biodiversitat de la zona. Les basses i zones humides i de rocalla han incrementat el nombre d'espècies i s'hi registra una important presència d'aus. Una delegació del Vietnam visitava fa una setmana l'entorn de Can Cabanyes, que també s'ha convertit en un espai de coneixement científic per a la universitat. Segons explica el regidor de Medi Ambient, amb els resultats aconseguits s'ha d'aprofitar i valorar aquest atractiu ambiental.

El procés de recuperació ha estat una realitat gràcies també al Consorci per a la Defensa del Riu Besòs. Es va crear als anys vuitanta per ampliar el nombre de depuradores de la conca i actualment agrupa una cinquantena de municipis i 16 depuradores. El president del consorci i alcalde de Parets del Vallès, Sergi Mingote, assegura que la transformació ha estat per als ciutadans de les més visibles des de la democràcia. “La qualitat de l'aigua és evident, però també l'espai que la gent s'ha fet seu.” El passeig fluvial i les actuacions que s'han fet riu amunt permeten arribar a Figaró caminant. El riu ha deixat de ser una zona marginal per convertir-se en un dels espais més concorreguts. Alguns dels qui s'hi passegen ja posen nom a l'itinerari: la ruta del colesterol.