Medi ambient

MANOLO TOMÀS

PORTAVEU DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE

“No volem ser testimonials; hem de guanyar la batalla”

La Plataforma en Defensa de l'Ebre convocarà actes reivindicatius a partir de l'1 de juny i a la tardor tindran lloc les grans manifestacions

El portaveu del moviment social sosté que el govern finança amb diner públic el canal per transvasar aigua cap a Castelló, el Xerta-Sénia, i mentrestant defensa el cabal ambiental del riu

El pla hidrològic de l'Ebre l'ha presentat el PP, però el va redactar el PSOE;
hi ha consens polític

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha encetat una segona etapa de lluita per defensar el riu. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha publicat el pla de conca que fixa un cabal ecològic per al tram final del riu de 106,9 metres cúbics per segon de mitjana, però hi ha deu mesos a l'any en què aquest cabal estarà per sota dels 100 metres cúbics. Un cabal que permetia el transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals en el pla d'Aznar. Hi ha un període de sis mesos per presentar al·legacions al document de la CHE.

Quina valoració fa de la participació en l'última assemblea de la PDE?
Faig una valoració altament positiva de l'afluència de públic a l'assemblea. S'ha demostrat que hi ha un sector de població de l'Ebre que segueix pendent del riu tot i les problemàtiques i la complexitat del moment. També ens va sorprendre positivament l'assistència de nombrosa representació política.
Hi havia absències significatives, com ara de representants de l'Ajuntament de Tortosa tot i que han aprovat una moció per reclamar el cabal ambiental...
No les tinc en compte. La realitat és que en el tema de l'aigua hi ha consens polític: el pla hidrològic de l'Ebre l'ha presentat el PP, però el va redactar el PSOE. No podem confiar en els partits polítics, però sí en persones dels partits.
Potser l'assistència de polítics de CiU, el PP o el PSC incomodaria els assistents a l'assemblea? El passat s'ha superat?
Ningú incomoda, però és clar que el passat no s'ha superat.
El 25 de maig es reunirà la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. Què espereu d'aquesta trobada?
És necessària la creació d'una comissió tècnica que prepare les al·legacions al pla hidrològic. I si ens hem de reafirmar en la proposta de cabals ho farem, però si s'ha de modificar, també. Hem de ser pragmàtics i no defensar posicions numantines. No volem ser testimonials; hem de guanyar la batalla.
Les al·legacions de la PDE se centraran en el cabal ecològic?
No només en el cabal, sinó que en la globalitat del document. Haurem d'adaptar el cabal ambiental a l'actual planificació hidrològica que es fixa en sèries històriques menors, però també s'hi han d'adaptar els regadius.
I penseu que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre farà cas de les vostres al·legacions, si no ha incorporat cap de les vostres propostes al pla?
La CHE ignorarà qualsevol proposta provinent de les Terres de l'Ebre o la Generalitat. El pla hidrològic s'ha redactat en clau aragonesa, amb les reserves d'aigua i en clau transvasament.
Quan iniciareu la campanya de recollida de firmes perquè Brussel·les tutele el pla hidrològic?
L'1 de juny, i el procés s'allargarà durant uns mesos amb l'objectiu de plantejar la situació al Parlament Europeu al setembre. Com més signatures presentem més es farà palès que es tracta d'una problemàtica social. De tota manera, Brussel·les no ha de ser la primera carta.
Com valoreu l'aprovació de mocions a ajuntaments com ara Tortosa i Amposta en què rebutgen el cabal ecològic?
Està molt bé l'aprovació d'una moció, però després els polítics no han de fugir d'estudi; el següent pas és la contractació d'un equip tècnic que redacte les al·legacions, no hem d'oblidar que el pla hidrològic està en fase d'exposició pública.
La situació actual és similar a la del 2000 amb el transvasament projectat pel PP?
La situació és pitjor; llavors la paraula transvasament era clara i ara l'estan fent per episodis. Han separat el pacte de l'aigua d'Aragó, els canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues. Després vindrà el pacte nacional de l'aigua, que permetrà les transferències de sobrants i, finalment, el Plan Hidrológico Nacional.
Ara el moviment social té el suport del govern...
És significatiu que el govern de la Generalitat prengui part en el tema del cabal i ens agradaria que aquesta línia s'enfortís. No ha de ser un combat Catalunya-Estat, sinó un combat entre un model de gestió modern respecte a un model del passat.
Però continueu confrontats amb el govern per la construcció dels canals...
El govern té una contradicció: reclama el cabal ambiental i mentrestant paga amb diner públic la infraestructura que servirà per transvasar aigua cap a l'àrea metropolitana i Castelló. Una actuació que no té retallades.
El govern assegura que els canals no seran per transvasar aigua...
Ens ho creurem quan facin una auditoria oberta. Saben que no poden demostrar que el Xerta-Sénia servirà per crear riquesa al territori.
Quin impacte tindrà un cabal de 80 metres cúbics per segon deu mesos a l'any?
La falca salina s'estacionaria entre Campredó i Tortosa, el Delta es convertiria en un estuari i el sistema productiu agrícola quedaria tocat perquè l'aigua estaria salinitzada. L'impacte econòmic seria més fort que el mediambiental.
Reserveu la mobilització social fins d'aquí a sis mesos; no serà massa tard?
D'aquí a sis mesos es faran les grans manifestacions, però a partir de l'1 de juny hi haurà mobilitzacions concretes en un objectiu molt limitat. Després es farà la 12a assemblea, en què s'aprovaran les manifestacions i s'articularà la lluita contra el pla hidrològic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Cambra reclama a Aena que no retardi per la pandèmia les inversions a l’aeroport de Barcelona

barcelona

Més temps per justificar ajudes pel canvi climàtic

Barcelona

Bandera vermella en una platja de Blanes

BLANES

L’afer de l’abocador de Solius, una incògnita

GIRONA
Més recollida selectiva a Pequín, a Olot

Més recollida selectiva a Pequín, a Olot

Olot

Un nou col·lector contra vessaments fecals al mar

Castelldefels

L’observatori d’Albanyà codescobreix exoplanetes

ALBANYÀ

La represa del carrer Vincke de Palamós, al setembre

palamós

Nou aparcament gratuït a Cassà

CASSÀ DE LA SELVA