El consum d'aigua del CAT va baixar el 2008, per primer cop de manera substancial

S'ha estabilitzat al voltant dels 70 hm³ anuals gràcies a la nova política del consorci i al fre forçat o regulat a l'urbanisme expansiu

Quan fa vint anys va arribar l'aigua de l'Ebre, municipis com Vila-seca i Salou s'hi van connectar exclusivament, i altres com Calafell, Cambrils o Tarragona en van fer la principal font d'abastament. L'any 2004, com constata un estudi del geògraf de la URV Jordi Blay sobre els quinze anys de minitransvasament, el model d'abastament urbà de tota la costa de Tarragona i alguns municipis de l'interior ja depenia en gran mesura de l'aigua del CAT. La tendència de l'increment del consum s'entreveia imparable. Els consumidors, ajuntaments i indústries pagaven l'aigua que tenien compromesa al marge de si la consumien o no. En segon lloc, a mesura que el cabal consumit de la concessió del minitransvasament s'acostava als 4 m³/s, sobretot durant els mesos de juliol i agost, els ajuntaments contractaven més aigua de la que potser necessitaven per assegurar-se el futur, sobre la base d'un boom constructiu que escampava sobre el territori urbanitzacions de cases unifamiliars i segones residències. En tercer lloc, en general, hi havia poca conscienciació al voltant de la necessitat d'estalviar aigua.

Però durant els últims cinc anys, el consum s'ha estabilitzat al voltant dels 70 hectòmetres cúbics (hm³) anuals, que són 70 milions de m³ [vegeu el gràfic], quan l'actual concessió d'aigua de l'Ebre ofereix un màxim de 120 hm³. Després d'un 2007 sec i amb mancances als pous de titularitat municipal, que va fer que el consum es disparés, el 2008 va baixar per primera vegada de manera important. Una de les raons és atribuïble al paper assumit pel CAT, a qui Blay reconeix que s'ha implicat en l'estalvi: «Abans només gestionava el tub i prou.» El president del consorci, Daniel Pi, recorda que el 2004 es va introduir un canvi de tarifa determinant: durant l'estiu, l'època de més consum, el CAT bonifica l'aigua que no es consumeix i penalitza la que es consumeix de més, amb la qual cosa als ajuntaments els surt a compte recórrer als recursos propis. En el cas de les indústries, el consum és més regular durant tot l'any.

L'altre motiu de pes ha estat el fre a aquell urbanisme expansiu del canvi de segle. Es pot inferir que l'aturada s'ha produït per força, a causa de la crisi del sector immobiliari, però també és cert que el pla territorial parcial del Camp de Tarragona, en tramitació, posa «seny» a les intencions d'alguns municipis i prioritzarà «els criteris de concentració urbanística», reconeix Blay, que de tota manera constata que el minitransvasament «continuarà sent la base del consum d'aigua al Camp de Tarragona». De fet, després que la PDE posés damunt de la taula la necessitat de reduir la concessió i començar a retornar a l'Ebre els cabals compromesos, això no figura amb lletres grans en cap agenda política. És més, la PDE acusa el govern de «reforçar el minitransvasament» amb la construcció dels pous d'emergència de Vinallop. I una part dels regants, segons expressa el president de la comunitat de la dreta, Manel Macià, veuria bé que s'ampliés directament la concessió.

Reutilització per a la química i dessalinitzadora

El president del CAT té al cap dos grans projectes que han de suavitzar la pressió sobre l'Ebre i millorar l'abastament respectant el guió de la nova cultura de l'aigua de què ha fet bandera, entre crítiques durant la gestió de l'última gran sequera, el govern tripartit. D'una banda, la futura dessalinitzadora de Cunit, que impulsa l'ACA i que ha de permetre injectar aigua tant al sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que opera a l'àrea metropolitana de Barcelona, com, durant els mesos d'estiu, al sistema CAT. A més, Daniel Pi nega que això obri la porta a la interconnexió de xarxes perquè entre d'altres coses per les canonades entre Tarragona i el Vendrell «només hi poden passar uns 800 litres per segon», que corresponen als consums del Baix Penedès. El projecte de la dessalinitzadora, ara a exposició pública, podria sortir a licitació a la tardor i entrar en servei l'estiu del 2011. L'altra gran proposta que ha d'oxigenar el minitransvasament és el projecte de reutilització d'aigües de la indústria química, que consumeix aproximadament uns 10 hm³ d'aigua cada any, és a dir, gairebé un 15% del consum de l'aigua del CAT. Les factories químiques passarien a utilitzar aigua procedent de les depuradores de Vila-seca i Salou i de Tarragona, la qual cosa alliberaria uns cabals que el mateix CAT explica que es poden fer servir per abastir millor poblacions amb demanda creixent com el Vendrell i Cambrils. Actualment ja hi ha en funcionament una planta pilot a la depuradora de Vila-seca, perquè el sector químic pugui testar la qualitat de l'aigua depurada. El projecte, que també seria una realitat a mitjans del 2011, ha rebut una subvenció de 36 milions d'euros del fons de cohesió de la UE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona