Infraestructures

infraestructures

Ja només estudien l'opció oest de la variant de les Preses

És la que discorre per la plana agrícola que el municipi comparteix amb la Vall d'en Bas i serà subterrània

El director general de Carreteres, Jordi Follia, diu que amb la d'Olot són prioritàries

La Direcció General de Carreteres del govern ja només estudia l'opció oest, per la plana de les Preses i de la Vall d'en Bas, i subterrània. Ho va afirmar el titular d'aquesta direcció general, Jordi Follia, en el marc de la posada en servei de l'autovia que uneix Vic i Ripoll, la C-17 i que, segons ell, no comportarà un increment de trànsit per Bracons. La variant subterrània és la proposta defensada per l'Ajuntament de les Preses i que, ja en el seu moment, va ser la que la Generalitat va proposar com a més favorable. Hi havia, en principi, dues propostes més pel sector est del poble de les Preses amb túnel sota la muntanya de Marboleny, una de més allunyada que l'altra i, per tant, amb més metres de túnel. Segons Follia, ara, s'està fent la declaració d'impacte ambiental d'aquest traçat de la variant.

L'alcalde de la Vall d'en Bas, Miquel Calm (CiU), va dir que no tenia cap notícia de tot plegat i va afegir que, segurament, ara només s'estudia l'opció oest, perquè les dues per l'est ja estan estudiades. El seu homòleg de les Preses, Pere Vila (CiU), també ha afirmat que no en sap res i que en parlaran totes les bandes el dimecres vinent en una reunió amb els responsables de la Direcció General de Carreteres a Girona. Aquesta reunió ha de servir en principi per estudiar mesures per minimitzar els efectes del trànsit de Bracons a la travessera de les Preses.

L'empresa Ecafir SL va establir el 2010 que la variant enfonsada pot fer baixar 15 cm l'aqüífer del Fluvià, que és el límit i que es tracta d'una afectació mínima. El calaix pel qual discorrerà la variant serà impermeable i la davallada està calculada en funció de les petites filtracions que es puguin produir i que es controlaran amb un sistema de bombeig i drenatge. L'afectació més important a l'aqüífer es produirà mentre durin les obres. Caldrà fer pous de drenatge per reduir la capa freàtica amb l'objectiu que mentre es construeixi la caixa i el fals túnel de la variant no hi entri l'aigua. És el moment en què els pous i les fonts de la zona que es nodreixen de la capa superficial de l'aqüífer quedaran secs. Un cop finalitzades les obres, però, aquest aqüífer recuperarà el nivell habitual. L'estudi deixa clar també que les rieres que nodreixen el Fluvià no resultaran afectades, entre altres raons perquè la nova carretera discorrerà paral·lela al riu i, quan el creua en dos punts, està a la superfície i ho fa amb viaductes. Els estudis hidrogeològics han determinat que a la zona de la plana afectada hi ha entre tres i quatre metres de materials permeables, després hi ha una segona capa d'entre 12 i 14 metres de materials impermeables i a continuació una que torna a ser permeable. La carretera enfonsada es construirà en aquesta segona capa i, per tant, estarà a més de dotze metres de fondària. Un cop s'hagin restituït les terres es podran continuar utilitzant com a espai agrícola.

LA XIFRA

12
metres de
fondària tindrà la variant de les Preses i es mantindrà l'ús agrícola a la superfície.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona