Vint anys d'N-II per Sant Daniel
La infraestructura es va posar en marxa el 27 de març de 1993
L'obra, de sis anys, va comportar una gran oposició ciutadana
Dues dècades després, l'AP-7 serà la circumval·lació real de Girona
El pas de l'N-II per Sant Daniel és encara el projecte més controvertit
D'aquí a deu dies, la variant de Sant Daniel de Girona complirà 20 anys en funcionament. Un aniversari que coincidirà gairebé amb la posada en marxa de la nova sortida d'autopista Girona Oest, al barri de Domeny i Taialà, i amb el projecte en execució per convertir l'autopista en la nova variant de circumval·lació de Girona. Una possibilitat que ja a mitjan anys vuitanta del segle passat es va plantejar des dels fronts polítics i per part de les entitats civils, però que va topar sempre amb l'immobilisme del ministeri.
Ara, dues dècades després d'aquell controvertit projecte, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, s'ho mira amb la perspectiva del temps, però és concloent amb la seva anàlisi. “No s'hauria d'haver pres aquesta decisió de passar per Sant Daniel, perquè va causar uns danys al medi ambient que ara ja són irreparables”, assenyala. Per Puigdemont, el fet que ara s'hagi ampliat l'autopista a quatre carrils i es converteixi en l'autèntica variant per a la ciutat demostra que aquella opció era “la solució més lògica i racional i ara, vint anys després, és per on passarà”. A més, l'alcalde de Girona valora positivament que l'autopista es converteixi en el camí natural “perquè ens acosta a les comunicacions i fa més accessible l'àrea urbana amb les quatre sortides” i afegeix que els quatre carrils per sentit “fan que estigui ben dimensionada per assumir tot aquest trànsit”. Per acabar, Puigdemont fa èmfasi en la perillositat del recorregut de 16,9 quilòmetres perquè “des de l'inici presentava deficiències i era molt perillós, fet que ha comportat que massa gent hi hagi perdut la vida”. De fet, el recorregut, ple de revolts i amb poca voravia, així com els múltiples túnels, han estat motiu de nombroses queixes dels usuaris pels perills que comporta i pels accidents que any rere any s'hi produeixen.
Gran impacte natural
L'afectació a la vall de Sant Daniel va ser l'element clau dels grups opositors al projecte. L'actual president honorífic de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Lluís Ball-llosera, recorda que en les protestes contra el projecte “hi havia un sentiment general de la societat que allò no aniria bé”. En aquest sentit, indica que en les mobilitzacions “hi havia dues sensacions: que era una obra mal feta i que els polítics ens ensarronaven”. L'ecologista no té cap dubte que l'obra “va suposar un impacte brutal per a la natura i ara ja no té reparació possible”, conclou Ball-llosera, que passades aquestes dues dècades considera que ara “seria inútil pensar a desmuntar la variant, perquè el mal ja està fet”.
La història d'un projecte
Era un 27 de març de l'any 1993 quan l'aleshores ministre socialista Josep Borrell i l'alcalde Joaquim Nadal presidien l'obertura d'una carretera que encara avui és el projecte més controvertit de la Girona de l'època democràtica. La necessitat de treure del centre de la ciutat el pas de l'N-II va fer que ja a principis dels anys vuitanta es plantegessin fins a cinc alternatives: quatre passaven per l'oest i només una per l'est. Els estira-i-arronses entre els municipis afectats de la rodalia de Girona es van acabar quan, avui fa 26 anys, l'Estat va acordar amb els alcaldes que es faria per la vall de Sant Daniel, amb un pressupost inicial de 3.800 milions de pessetes (22,8 milions d'euros), tot i que va acabar costant més de 10.000 milions de pessetes (60 milions d'euros).
Gran pressió per a Nadal
L'alcalde de Girona en el moment de l'obra, Joaquim Nadal, reconeix ara: “Va ser el tema més difícil del meu llarguíssim mandat.” I parla de la tensió social generada “amb extrema duresa i posicions intransigents”. L'exalcalde recorda que era una situació difícil perquè “ens trobàvem entre la tossuderia del ministeri i la urgència de la ciutat, que no podia viure amb la pressió dels 15.000 o 20.000 cotxes” que circulaven diàriament pel centre de la capital. Nadal, però, en fa “un balanç positiu, malgrat totes les limitacions i contraindicacions del projecte”, ja que entén que la variant de Sant Daniel va permetre treure's “una vella espina, per bé que amb alguns sacrificis”.
L'exalcalde socialista no comparteix que el fet que ara l'autopista es converteixi en variant serveixi per donar la raó als que ho demanaven ara fa vint anys. “Els fets desmenteixen els que defensaven la proposta, perquè la variant té un carril per sentit i ara s'ha sumat el quart a l'autopista; no crec que Salt hagués acceptat cinc carrils per sentit”, detalla Nadal. Un dels fets més famosos va ser la frase del 22 de desembre de 1984, quan Nadal va garantir: “La variant de l'N-II no passarà per Sant Daniel.” La frase és mítica, així com l'amenaça de dimitir d'alcalde, que, segons ha defensat sempre, va servir per portar un traçat més lluny de la vall. De fet, encara recorda que “es va allunyar el traçat cap a l'est per evitar la part més fonda de la vall i intentar fer menys mal”.
Un projecte més que polèmic
Dani ViàLa decisió de l'Estat, el març de l'any 1987, de fer passar la variant de l'N-II per la vall de Sant Daniel va ser el desencadenant de sis anys de protestes i polèmiques constants per part d'associacions i col·lectius contraris a la proposta de Madrid.
El punt àlgid de les protestes es va produir el mateix dia de la inauguració de la nova carretera, quan una seixantena de persones van impedir que el llavors ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, fes el discurs previst en un faristol. L'escridassada dels contraris al projecte davant els més de 400 convidats a l'acte inaugural va tenir un moment recordat encara avui quan alguns d'aquests van ensenyar el cul i, fins i tot, la Guàrdia Civil en va detenir un.
Tot el procés d'obres va comportar nombroses mobilitzacions ciutadanes, des de piquets per sabotejar l'inici dels treballs i barrar el pas a les màquines fins a manifestacions multitudinàries que van reunir en alguns casos més de 3.000 persones. En alguna d'aquestes accions de protesta, els activistes van arribar a pujar al balcó de l'ajuntament per plantar-hi un arbre, com a símbol de l'afectació que suposaria la construcció de la carretera per la vall.
La tensió que va generar aquest projecte també va arribar al ple municipal en sessions en què els detractors de la proposta van arribar a tirar objectes i interrompre amb crits el ple. La ciutadania es va organitzar en diverses entitats, com ara l'Associació Amics de la Vall de Sant Daniel i la Coordinadora N-II per l'Autopista, que integraven diverses entitats, entre les quals l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) era una de les associacions més actives en el seguit de protestes i mobilitzacions que es van fer. Això sí, l'oposició no només va protestar, sinó que va posar damunt la taula alternatives que evitessin la destrossa del paratge natural.
La circumval·lació, el 2013
L'autopista AP-7 es convertirà realment en la ronda de circumval·lació de Girona al llarg d'aquest any. Així, d'aquí a pocs dies, Abertis ja preveu obrir la sortida Girona Oest, al sector de Domeny i Taialà, però l'element clau serà la posada en marxa de l'enllaç entre l'N-II i l'autopista al sector de Fornells de la Selva. Les obres avancen a bon ritme i aquest enllaç, que ja portarà els conductors directament a la circumval·lació per l'AP-7 obviant el traçat per la vall de Sant Daniel, entrarà en funcionament durant el mes de juliol. El traçat per l'autopista culminarà cap a finals d'any, quan l'adjudicatària té previst que s'acabin els treballs de la nova sortida a Vilademuls.
