Infraestructures i serveis

Tot esperant el preu de l'aigua

L'ACA busca el finançament per portar aigua de boca del Segarra-Garrigues a quatre comarques

Alguns municipis dubten ara si els convé sumar-s'hi

Guissona porta al jutjat la tarifa

Els municipis fa més d'una dècada que esperen una solució

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha adjudicat la redacció del projecte d'abastament d'aigua, des del canal Segarra-Garrigues, a 32 municipis de la Segarra, la Conca de Barberà, l'Anoia i l'Urgell, a través d'una xarxa de 110 quilòmetres. Serà el segon projecte per a una obra que acumula una dècada de retard. Ara, alguns municipis es plantegen si els sortirà a compte sumar-s'hi.

Els problemes en l'abastament d'aigua afecten sobretot el nord de la Conca. Pobles com ara Forès i Passanant i Belltall pràcticament tripliquen població a l'estiu i els pous no donen l'abast. Sovint, el proveïment cal fer-lo amb cisternes i el preu és astronòmic, d'uns 20 euros/m³. La capital de la zona, Santa Coloma de Queralt, obté l'aigua del subsòl i supera els nivells de contaminació, entre els quals, d'arsènic. “La UE va modificant els nivells i, si tenies aigua bona, ara ja no la tens. Tota la vida que la bevem i no s'ha mort ningú...”, afirma l'alcalde, Ramon Borràs. Fa més d'una dècada, a Santa Coloma es va preveure portar-la des del Consorci d'Aigües de Tarragona, però el projecte es va desestimar. El 2009 es va tornar a posar fil a l'agulla. Malgrat els recels dels antitransvasament, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre va donar el vistiplau perquè els pobles de la Baixa Segarra s'abastissin amb aigua del Segre, procedent de Rialp. I l'ACA va signar un conveni amb Acuaebro per tirar endavant el projecte. Mai no es va posar a licitació l'obra, perquè a l'ACA se li demanava un aval per garantir la part catalana del finançament que “no era en el conveni”. L'ACA va invertir, però, 8 milions en la construcció de la potabilitzadora de Ratera (Segarra). Aleshores, l'obra costava 32 milions. Ara fa un any, la conselleria de Territori i Sostenibilitat va modificar el projecte per “adequar-lo a les necessitats actuals”. Quan se'n va començar a parlar, els municipis havien fet previsions de necessitat d'aigua en funció de creixements que la crisi s'ha emportat.

El nou projecte retalla fins als 18 milions la inversió. El sistema de finançament de l'obra, però, encara s'ha de tancar. Fonts de l'ACA han explicat a aquest diari que “s'està negociant amb l'empresa estatal Acuaes; no hi ha res definit, però podria sortir de fons europeus o de la mateixa Acuaes”. L'ACA ha reservat 2 milions com a “garantia en cas que sorgeixi algun imprevist en el finançament”. I té intenció que les obres comencin l'any que ve i estiguin acabades a meitat del 2017.

El preu de la tarifa és una de les claus del projecte. Diverses fonts indiquen que serviria, a llarg termini, per finançar la infraestructura. Els ajuntaments han fet els càlculs amb el compromís que la pagarien a 0,75 cèntims/m³. A la Segarra s'abasteixen de pous i del canal d'Urgell, de titularitat privada. La paguen de mitjana a 0,65 euros/m³. L'adjudicació del contracte per redactar el projecte és benvinguda, però amb matisos. “És una història de mai acabar i és positiu que es torni a posar fil a l'agulla, perquè l'aigua del canal d'Urgell no té bona qualitat”, diu l'alcalde de Cervera, Ramon Royes. Amb l'aigua del Segarra-Garrigues, Cervera espera rebaixar la factura, que ara és “astronòmica”. Paga la segona aigua més cara de la demarcació, a 1,20 euros/m³, a causa del conveni que gestiona el Consell Comarcal (vegeu peça). Tot i això, Royes espera veure “la fórmula de càlcul de la tarifa” i, alhora, “seguir treballant perquè el Consell revisi els preus”. Guissona i algun altre municipi segarrenc, però, dubten si sumar-s'hi. “Els costos de gestió del Consell són d'1 euro/m³; si s'hi afegeixen els 0,75 cts., encara ens sortirà més cara!”, afirma Xavier Casòliva, l'alcalde. Guissona s'abasteix en un 60% de pous, però té problemes de nitrats. “La solució és tenir més aigua per barrejar-la, però si ens surt més cara, per què ens hi hauríem de connectar?” El president del Consell assegura: “La solució a les discussions és l'aigua del Segarra-Garrigues. Hem d'anar tots a l'una per solucionar un problema endèmic.”

L'alcalde de Santa Coloma destaca: “La reactivació del projecte és positiva, però són molts anys i som una mica incrèduls. Veurem el preu. Si tot plegat falla, buscarem alternatives, com ara plantes potabilitzadores.”

LES FRASES

Ara, la factura és astronòmica. Esperem a veure la fórmula de càlcul de la tarifa del Segarra-Garrigues
Ramon Royes
ALCALDE DE CERVERA
Veurem el preu. Si tot plegat falla, buscarem solucions com ara plantes potabilitzadores
Ramon Borràs
ALCALDE de STA. COLOMA de QUERALT
44.000
persones
de 32 municipis és l'abast del nou projecte per portar aigua del Segarra-Garrigues a quatre comarques.
0,65
cts./m³
és el preu de mitjana que els municipis segarrencs paguen ara per l'aigua. A Cervera, però, costa 1,20 euros.

“El Consell de la Segarra comet una il·legalitat”

La batalla per la tarifa de l'aigua que enfronta Guissona i el Consell Comarcal de la Segarra acabarà als tribunals. El 2012, Guissona va deixar d'abonar les factures al Consell, al qual deu uns 300.000 euros, perquè considera injust haver de pagar pel que no consumeix. Ho farà abans del maig i després que, aquest dimecres, acabés sense acord l'enèsima reunió amb el Consell, amb la presència d'un representant d'alt nivell de la Generalitat.

Guissona vol que se li pagui la diferència entre el consum real –uns 100 litres/dia i habitant– i els 300 litres de cànon fix que paguen tots els pobles al Consell. “N'hi diuen preu solidari, però partim d'un conveni antic, que ja s'ha vist a qui ha acabat beneficiant: els pobles més petits, però que consumeixen fins a 1.000 litres perquè tenen granges. I paguen el mateix que nosaltres. És injust.” El tram variable del cànon està basat en el consum real, però és la part més petita de la factura. La principal empresa del municipi, el Grup Alimentari Guissona, abona l'aigua directament al Consell, en lloc de fer-ho al municipi. “Ens sembla perfecte que capti de la xarxa. Ara bé, el Consell comet una il·legalitat, perquè no té dret a cobrar-la-hi. Si la recaptació fos municipal, arribaríem als 300 litres/habitant/dia i el preu general seria de 0,70 cèntims.” I hi afegeix: “A més, aquesta aigua, ja l'hem pagada tots els veïns”, a través del fix. Guissona basarà la demanda en una presumpta doble tributació i invasió de competències administratives. El president del Consell, Adrià Marquilles, afirma: “Fa dos anys i mig que duren les discussions. Volem que es compleixi el conveni. Algú ha de dir qui té la raó i no tenim cap problema perquè sigui un jutge.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Barcelona rebutja donar suport al pla d’Aena per ampliar l’aeroport Josep Tarradellas

barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols baixos més trencats

Barcelona

Gavà reclama a l’AMB que investigui les causes dels tremolors al Garraf que entitats veïnals atribueixen a l’abocador

Gavà

El govern espanyol aprova el projecte de llei de residus que posa limitacions als plàstics d’un sol ús

Madrid

Platja d’Aro aplica la prohibició de pas de bicis i patinets al passeig

PLATJA D’ARO

El govern planteja tres plans directors urbanístics d’activitat econòmica

girona
VILOBÍ D’ONYAR

El Girona-Costa Brava té el segell d’aeroport segur

El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Els núvols baixos desapareixeran a la tarda

Barcelona

Veïns de l’entorn de l’aeroport de Sabadell demanen restringir el seu ús només als serveis essencials i d’emergències

Sabadell