Tancaran la incineradora de Campdorà durant dos anys
El tancament es farà al desembre per fer les obres per modernitzar la planta
S’està valorant el sobrecost que tindrà el trasllat de deixalles a un altre abocador
El govern de Girona tancarà aviat la incineradora de Campdorà durant un període aproximat de dos anys. El vicealcalde i regidor de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, va dir en una entrevista dijous al Pam a pam de Televisió de Girona que la decisió s’ha pres conjuntament amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). El tancament es fa, va dir Berloso, per canviar-la i fer-ne així una actualització amb la conseqüent millora del servei, tal com es preveia en el pla d’inversions per a la modernització de la infraestructura, i que ascendia a 20,7 milions d’euros.
Repercussió als usuaris
Actualment s’està enllestint l’estudi del cost que suposarà el tancament i el trasllat de l’activitat a una altra incineradora, que el regidor no va concretar. S’espera tenir l’informe acabat de manera imminent.
Una conseqüència immediata d’aquest tancament i trasllat durant uns dos anys de l’activitat de la incineradora serà l’encariment del cost del servei, que en el cas de Girona es podria traslladar al ciutadà. L’Ajuntament de Girona està enllestint aquests dies la seva proposta d’ordenances fiscals per a l’any vinent (vegeu la plana següent). El detall de la proposta es presentarà els pròxims dies, perquè ha de passar obligatòriament pel ple aquest octubre –serà en el pròxim ple municipal, previst per al dimarts dia 24–. El regidor de Sostenibilitat va dir que s’està estudiant si es farà repercutir el sobrecost als gironins en la taxa d’escombraries.
El servei de l’incineradora de Campdorà és compartit amb els municipis de Salt i Sarrià de Ter. De fet, els tres consistoris són els accionistes de l’empresa Trargisa, companyia que gestiona la planta de Campdorà i l’estació depuradora d’aigües. Pel que fa a Salt, l’alcalde, Jordi Viñas, diu que la intenció del seu govern és no traslladar el cost als usuaris. Per la seva banda, l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, va dir ahir que el seu govern no ha pres encara cap decisió sobre aquesta qüestió.
Conseqüències laborals
L’accionariat de Trargisa el formen amb un 73% l’Ajuntament de Girona, amb un 23% el de Salt i el de Sarrià de Ter en té un 4%. El tancament durant dos anys de la incineradora afectarà també la plantilla que hi treballa. Berloso confirma que ja s’ha començat a negociar amb el comitè d’empresa una reducció del personal a través d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO).
En principi, la idea és que aquest ERO afecti una quinzena de treballadors. El regidor hi va afegir que aquests afectats representen una bona part de la plantilla de la secció de la incineradora, però que no ho són tots perquè caldrà mantenir un equip de treball. En totes les seves activitats, Trargisa té una cinquantena de treballadors.
LA XIFRA
Descarten les irregularitats a Trargisa
L’1 de març passat, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, i el tinent d’alcalde de Salt Àlex Barceló van comparèixer per denunciar uns indicis d’irregularitats en la gestió de l’empresa pública Tractament de Residus i d’Aigües Residuals del Sistema de Girona SA (Trargisa). En la mateixa compareixença, els tres responsables municipals van dir que engegaven una investigació interna per aclarir els fets i confirmar o desmentir les irregularitats que s’haurien comès, presumptament, en l’àmbit de la contractació i retribució de personal. El regidor de Sostenibilitat de Girona ha confirmat ara que no hi ha evidències d’aquestes irregularitats, tot i que sí d’un funcionament poc adequat del que ha de ser una empresa pública: “S’ha donat cert desordre que feia patir que hi hagués situacions econòmiques irregulars”, admet. Conclou, però, després de la investigació interna, que “no n’hi ha hagut”, però sí que el funcionament i la gestió de Trargisa, que va qualificar de “desgavell”, hauria pogut causar despeses addicionals que amb una gestió més ajustada s’haurien pogut evitar. Aquesta mala gestió hauria estat causada pel fet que l’empresa mantenia un model de gestió de quan era una empresa petita, i no s’havia adaptat al creixement ni complia els requisits normatius exigits a les empreses públiques. En aquest sentit, diu que l’Ajuntament ja ha dissenyat tot un organigrama nou, una reestructuració de l’empresa i negocia un nou conveni amb els treballadors.
L’Ajuntament de Girona apujarà els impostos un 2,4%, el 2018
L’Ajuntament de Girona prepara una pujada d’un 2,4% en els impostos del 2018, un increment que es correspon a l’augment dels preus del darrer any. La mesura es pren després de sis exercicis seguits en què, segons el govern de la ciutat, no s’ha tocat cap impost. El canvi respon a la necessitat d’ingressos del consistori per mantenir els serveis públics i a una previsible retallada de les plusvàlues de l’Estat. La tinenta d’alcalde i regidora d’Hisenda del consistori gironí, Maria Àngels Planas, diu que, si la proposició de llei del govern de l’Estat tira endavant, deixaran de percebre tres milions d’euros per aquest concepte.
Planas calcula que amb l’increment previst dels impostos i taxes es recaptarà prop d’un milió d’euros més. Assegura que és una revisió necessària per poder quadrar els comptes i mantenir els serveis públics. Serà el primer augment en sis anys de govern de CiU (des de fa un any i mig en coalició amb el PSC). Planas recorda que han mantingut la promesa de mantenir els impostos congelats en temps de crisi: “Encara hi ha gent que ho passa malament, però la situació és molt diferent a la de l’any 2012.” La regidora recorda que en aquests anys que s’han congelat els impostos els serveis públics han augmentat, i això obliga també a actualitzar l’aportació dels ciutadans en relació amb els preus. “Tenim una exigència de prestacions al ciutadà que cal mantenir i una previsió de caiguda d’ingressos per les plusvàlues”, indica.
600.000 euros per l’IBI
L’increment d’impostos és generalitzat, però on més es notarà serà en el pagament de l’impost de béns immobles (IBI), ja que es tracta de la taxa més important. Amb l’augment d’aquest impost preveuen recaptar uns 600.000 euros més que fins ara. Amb tot, Planas assegura que l’esforç econòmic per al ciutadà serà baix. Posa l’exemple d’un pis d’uns 70 m² pel qual fins ara el propietari pagava al voltant de 600 euros. En aquest cas, l’increment serà d’uns quinze euros, assegura: “Hem de tenir en compte que no apugem tot el que s’ha acumulat en els últims sis anys, sinó l’IPC del 2017”, hi afegeix la regidora.
Bonificacions
Tot i això, des de l’ajuntament s’ha tingut en compte aquelles persones que estan en una situació econòmica complicada i no poden fer front al pagament de l’IBI. A banda d’altres bonificacions, el consistori publicarà unes taules i se subvencionarà l’impost en els casos que es consideri oportú, en funció de la capacitat d’ingressos. Concretament, el consistori destinarà una partida de 50.000 euros a subvencionar aquest impost a les famílies monoparentals que compleixin els requisits establerts. Han de ser titulars de famílies monoparentals empadronades a la ciutat, tenir dos o més fills o un fill amb discapacitat reconeguda igual o superior al 33%, o si el titular està incapacitat per treballar. Quedaran excloses d’aquests ajuts les persones que no estiguin al corrent de pagament de les obligacions tributàries a l’Ajuntament i la resta d’administracions.