Retornar la façana de mar a Palamós
Un grup d’empresaris ha plantejat a l’Ajuntament i la Generalitat tornar a fer arribar el mar a la Planassa, ara un aparcament
El projecte ha estat iniciativa de l’arquitecte Àngel Lapedra i l’empresari Xavi Tur
-
Vista aèria de la Planassa, amb l'aparcament, tal i com és en l'actualitat. FECOTUR. -
L'aparcament de la Planassa, ahir a la tara. JOAN TRILLAS. -
Vista aèria de com quedaria la zona, segons la proposta. FECOTUR. -
Imatge antiga de la Planassa, abans de fer l'esplanada. Imatge extreta del projecte ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO.
Tornar a fer arribar el mar a la Planassa de Palamós, tal com havia estat històricament, negant novament l’actual aparcament de la zona i suprimint un dels vials que enllaça amb el sector portuari. Aquesta és la proposta que un grup d’empresaris, a través de l’Associació per al Foment Empresarial del Comerç i Turisme de Palamós (Fecotur) ha fet arribar als grups polítics municipals, a la Cambra de Comerç i a Ports de la Generalitat. Una proposta que arriba en el marc precisament de la redacció del pla especial del port, que ha de definir els usos a la zona i que ha finalitzat l’etapa de participació.
Recuperar els orígens
Aquesta ha estat una idea de l’arquitecte Àngel Lapedra i l’empresari Xavi Tur que Fecotur s’ha fet seva, segons explica el seu president Toni Bachiller. La proposta plantejada per Lapedra vol destacar, o si més no fer visibles importants elements del patrimoni, a més de recuperar part de l’antic port històric –vegeu peça–. Ara mateix, i segons Bachiller, el que s’ha proposat és poder incloure aquesta idea per a la seva valoració en el marc del pla especial del port.
Bachiller explica que la proposta de Lapedra i Tur vol revertir l’espai fins abans dels grans processos d’urbanització, que es van donar a la zona, com ara l’aparcament, que data dels anys 60 del segle passat. “En aquell moment es valorava tenir un aparcament a la zona. Ara, però, el que volem és recuperar un espai que serà únic, a la vegada que es genera una gran plaça davant del Museu de la Pesca”. Per Bachiller, aquest és un projecte realista: “No plantegem fer cap obra faraònica. El que volem és recuperar-ho. Penseu que l’escullera ja està feta. Tot hi és.” La idea preveu substituir l’asfalt de l’aparcament de la Planassa per aigua i convertir aquell lloc en una imatge que esdevingui icònica de Palamós. L’arquitecte Àngel Lapedra, un dels ideòlegs de la proposta, destaca la importància que tenen molts dels elements històrics de la zona, com ara el mur o el norai que hi a la zona de l’estenedor de xarxes. “Estem segurs que amb aquesta proposta generaríem un racó únic a la Costa Brava que, a la vegada, ens permetria explicar com era la zona i com van ser els orígens de Palamós. Bachiller destaca, a més, la importància comercial i especialment gastronòmica de la Planassa. L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha confirmat que se’ls ha exposat aquesta proposta, però abans de fer valoracions el grup municipal d’ERC la vol estudiar.
LES FRASES
Del barri del Raval de Mar a la Planassa
L’espai que el rei Pere II i Astruc de Baviera van escollir per fundar la vila de Palamós va ser al costat d’un port natural de la badia. La vila de Palamors –així és com l’anomenaven fins a principis del segle XV– va ser fundada el 3 de desembre del 1279 pel batlle general de Catalunya, precisament per mantenir i defensar aquell incipient port. En la Carta Pobla, el rei ja ofereix als nous pobladors espai per construir la seva llar lliure de qualsevol servitud i tot un seguit d’avantatges, entre aquests un mercat setmanal cada dimarts que encara avui dia se celebra. Aquesta zona avui es coneix com la Planassa. Antigament era un espai on un petit promontori de roques s’endinsava cap al mar que servia de refugi als pescadors. Aquesta zona, que va quedar fora de la muralla de Palamós, es coneixia com a Raval de Mar i anava del carrer de la Creu al far; era bàsicament un barri format per cases de pescadors i magatzems. Amb l’esclat de la indústria surera, a finals del segle XIX, es va convertir en un punt vital. De fet, des del segle XV ja existia un moll artificial. El 1902 es va posar la primera pedra del dic d’abric del port de Palamós, gràcies a importants ajuts de persones com ara Joaquín López Puigcerver, ministre i diputat, i Josep Tauler Servià, diplomàtic. Però el 1910 és quan es va construir una àmplia esplanada, tancada amb un mur de contenció. Aquesta obra va modificar notablement la fesomia de la zona fent recular el mar. Alguns historiadors mantenen que precisament el nom de la Planassa hi té l’origen.
Recuperar la platja amb un aparcament subterrani
J. Trillas
El president de Fecotur, Toni Bachiller, destaca que el projecte hauria d’anar lligat amb fer subterrani l’aparcament de la platja gran de Palamós, que tindria unes 800 places d’aparcaments. Una proposta necessària que permetria recuperar la platja, treure els cotxes d’arran de mar i, també, compensar la pèrdua de places de l’aparcament de la Planassa, que, i en cas de prosperar el projecte, es perdria. Segons Bachiller, la prolongació del carrer Enric Vincke, avui ja en execució, i la seva posterior connexió amb la C-31, permetria generar una entrada directa al nou aparcament. També es mantindrien les entrades venint de Sant Antoni de Calonge i la que hi ha davant les escales del Casino, al centre del poble. “Serien tres entrades, una de les quals just al mig de la població, enllaçant amb el carre Vincke, cosa que permetria generar un gran punt d’accés”, destaca. Per entendre la pervivència d’aquesta anomalia a la costa, l’aparcament arran de mar, s’ha de tenir en compte un factor determinant: la remodelació del passeig, a càrrec de costes de l’Estat, comportaria la seva supressió. Els diversos equips de govern, i durant dècades, han tingut sobre la taula refer el passeig, però s’ha aparcat precisament per la necessitat de disposar de l’aparcament a l’estiu.
