Batalla al cel de Banyoles

Expulsar permanentment les gavines i els gavians d’un territori és avui una missió impossible i l’objectiu a què s’aspira quan se’n vol reduir la població és foragitar-los temporalment. A les comarques de Girona, Banyoles és un dels destins d’interior preferits per aquestes aus, inicialment vinculades amb el mar perquè, en línia recta, la ciutat no és lluny de la costa, hi disposen d’una gran àrea on alimentar-se (l’abocador comarcal de Puigpalter) i a poca distància del menjador tenen un lloc ideal per descansar, beure i defecar, com és l’estany.

Les xifres del darrer recompte d’exemplars d’aquesta espècie en període hivernal, fet fa poques setmanes per voluntaris coordinats per Limnos, són contundents: 2.186 gavians i més de 300 gavines, la quantitat més alta de l’última dècada. La xifra s’ha d’interpretar tan sols com una dada orientativa, ja que el nombre d’exemplars comptats pot variar d’un any a l’altre segons quines condicions meteorològiques hi hagi, però sí que marca tendència i, en qualsevol cas, il·lustra la magnitud del fenomen. “Parlem clar: és una guerra perduda. El que estem aconseguint és espantar-los durant un temps, però després tornen”, admet el regidor de Medi Ambient, Jordi Bosch. Des de la tardor del 2009, el mètode que es fa servir regularment a Banyoles és el vol de falcons i àligues sobre l’abocador de Puigpalter. Els primers volen en alçada, les segones ho fan arran de terra i entre tots espanten els gavians i les gavines i els obliguen a marxar. “Se’n van a un altre lloc i al cap d’un temps tornen. No hi ha res a fer”, hi afegeix el regidor.

I ara, l’eruga del boix

D’aquí a pocs dies, l’Ajuntament ha de renovar la concessió per al servei de tractament de les plagues, en general. En el paquet, valorat en uns 49.000 euros anuals, hi haurà, a més de la persecució de les gavines i els gavians, la lluita contra els coloms (aquestes tres espècies d’aus són les grans embrutadores de la ciutat), tot un clàssic com són les rates, el mosquit tigre i, de manera especial, la vespa asiàtica. Pel que fa als coloms, s’actua en espais públics, però també en recintes privats, quan ho demanen els veïns. Quant a la vespa asiàtica –la gran depredadora de les abelles autòctones– es treballa sobretot en la retirada dels nius –cada any més freqüents– quan estan buits.

Com a novetat, hi inclouran per primer cop l’exterminació de l’eruga del boix, l’insecte d’origen asiàtic que ja està present a la ciutat i en altres indrets del Pla de l’Estany, detectat fins ara sobretot a la veïna comarca de la Garrotxa, on està perjudicant molt els arbres i les tanques d’aquella espècie.