Medi ambient

Costes prescriu fer recular passejos marítims pel ‘Glòria’

Platja d’Aro, Palafrugell, Calonge i l’Escala reben la recomanació de fer enrere la franja urbanitzada entre 3 i 5 metres

Alguns municipis ho veuen inviable per l’estretor, mentre s’anuncien canvis en la llei de Costes

Als municipis del litoral gironí treballen intensament per refer els estralls del temporal Glòria, un mes després, i tenir les platges a punt entre Setmana Santa i inicis de la temporada d’estiu. Però allà on les destrosses han estat més greus i estructurals, el diàleg amb Costes ha rebut com a resposta la recomanació de fer recular entre tres i cinc metres l’amplada dels passejos marítims, una prescripció que en alguns casos deixa en suspens la configuració dels fronts marítims.

El subdelegat del govern estatal, Albert Bramon, argumenta que adopten un principi de prudència a l’hora de “contribuir a recuperar passejos però amb el compromís de fer enrere la zona urbanitzada del domini públic maritimoterrestre”, i sobre la previsió de canvis restrictius en la llei de Costes vigent, aprovada el 2013 pel PP, que va anunciar dimecres la vicepresidenta estatal per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera.

Castell-Platja d’Aro, Calonge-Sant Antoni, Palafrugell, l’Escala i Cadaqués són les primeres poblacions gironines que han rebut la recomanació després de trametre les sol·licituds d’ajuts a l’Estat. A Platja d’Aro, el govern local ha rebut el compromís d’un milió d’euros d’inversió per refer els 350 metres més afectats del passeig marítim, L’alcalde, Maurici Jiménez, assumia que amb la reforma proposada “hi ha zones que ara fan 20 metres d’amplada que potser es reduiran”, fet que els pot empènyer a reordenar l’ocupació de terrasses per garantir els sis metres de pas. A Sant Martí d’Empúries, l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, explicava que la proposta de Costes consisteix a renunciar a tornar a edificar ”una petita rampa, en desús”, que permetia accedir a la platja, davant de l’hostal Empúries. “Es renuncia a una obra menor i es guanyarà uns metres de platja. És una proposta raonada que acceptem sense problema” diu Puga.

Neguit en altres municipis

En altres poblacions, però, la prescripció de fer enrere els passejos malmesos ha estat rebuda amb fredor. A Sant Antoni, que ja té confirmats 250.000 euros de Costes per refer el passeig, platges i espigons, l’alcalde, Miquel Bell-lloch, diu que la seguretat del passeig depèn de les estructures existents i de les planificades i que les zones urbanitzades “no es poden fer recular”.

A Llafranc, l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, veu inviable perdre secció al tram malmès i ja força esquifit del passeig de Francesc de Blanes, on ahir van instal·lar barreres de formigó per garantir la seguretat del pas. El regidor de Serveis, Pau Lladó, diu que és una solució provisional en espera de reomplir els esvorancs amb vista a la temporada de Setmana Santa i estiu, i un projecte ambiciós per reforçar el tram amb un nou mur de contenció amb vista al 2021. Però sosté que encara que facin un esforç per ajustar l’ocupació de terrasses, “cal garantir l’activitat econòmica i social” del tram.Al passeig de Santa Margarida de Roses, l’alcaldessa, Montse Mindan, tampoc no es planteja cap retrocés perquè “ni és factible ni resoldria el que va passar”, una invasió de sorra i vials inundats.

Bramon garanteix els recursos d’emergència per a Sant Antoni, Platja d’Aro i l’Escala, però condiciona els dels altres municipis al l’adopció de restriccions i l’ampliació dels ajuts del reial decret, abans del 31 de març. [Amb informació d’Esteve Carrera i Joan Trillas.]

LES XIFRES

3-5
metres
prescriu el Servei de Costes de l’Estat que han de fer recular els passeigs marítims en diversos municipis.
250.000
euros
ja té assignada la reparació a Sant Antoni, a banda del milió pendent a Platja d’Aro i altres ajuts estatals.

Blanes i Tossa, molestos pel “silenci” sobre els ajuts

Ha passat un mes del temporal, i als consistoris de la Selva marítima hi ha malestar perquè encara no han rebut resposta econòmica de les administracions supramunicipals en forma d’ajuts per a la recuperació del litoral i infraestructures. L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, carregava ahir amb contundència després de les visites d’autoritats en els primers dies: “Ha passat la tempesta i ara no és que hagi vingut la calma, ha arribat un silenci ensordidor tenint en compte les greus problemàtiques a què ens enfrontem al municipi.” Blanes vol fer front comú amb Lloret i Tossa per les dificultats en la mobilitat viària i ferroviària arran de l’enfonsament de dos ponts sobre la Tordera cap a Malgrat, el de la línia R1 de rodalies –amb uns 4.200 usuaris diaris– i el viari de la carretera antiga entre les dues poblacions. L’Ajuntament de Blanes no ha tingut cap més notícia després que a principis de la setmana passada l’alcalde, Àngel Canosa, i el primer tinent d’alcalde, Jordi Urgell, van participar en una reunió a Barcelona amb representants de Renfe, Adif i la Generalitat. En aquella trobada el batlle va demanar el que de fet ja havia expressat durant la crisi del temporal: que s’aprofiti la restitució del pont i la via de tren per millorar el servei ferroviari, que considera deficitari, amb una doble via fins a Arenys, i la gratuïtat del peatge de la C-32, pel col·lapse de l’única alternativa de la GI-682. L’alcaldessa de Tossa, Imma Colom, també palesava ahir el malestar amb Costes i la Diputació, sense notícies d’ajuts per als 2 milions de la factura municipal de reparacions, que afronten de moment amb recursos municipals.

El redisseny del passeig a Platja d’Aro, sotmès a audiència pública

E.A

El passeig de Platja d’Aro és, alhora, un dels més malmesos pel temporal i on l’entesa entre el municipi i Costes avança més de pressa. La subvenció estatal a les obres d’emergència, finalment, s’ha incrementat fins al milió d’euros, que a més de refer els 350 metres descalçats, amb un mur de contenció de rocalla i la reposició de sorra a la platja –uns 20.000 m³ ara escampats sota l’aigua i acumulats, en bona part, al voltant de la desembocadura–. El govern local va avançar ahir més detalls del projecte per refer el passeig adaptat i reforçat davant l’amenaça de temporals més freqüents i durs, per la crisi climàtica, i la tinenta d’alcalde de Territori, Montse Rovira, explicava que sotmetran el redisseny a audiència pública, un mecanisme previst i regulat, però fins ara no emprat al municipi, amb la participació ciutadana de veïns, operadors i grups polítics, en una sessió que convocaran durant la primera quinzena del mes de març.

Les conclusions del debat donaran lloc a un document bàsic que guiarà un concurs d’idees per reformar tot el passeig, sense descuidar el primer tram entre les avingudes Reina Fabiola i Ridaura, que està precintat amb tanques metàl·liques i continuarà així fins a finals de juny. L’alcalde, Maurici Jiménez, estima que els treballs de consolidació podran començar a l’abril, amb la previsió de restablir una mínima normalitat a l’estiu, amb el ferm i l’estructura assegurats, enllumenat, dutxes i escales provisionals. El municipi habilitarà 750.000 euros per fer-ho possible, encara que sigui sense el disseny escollit.

Diverses fases

La futura fesomia del passeig marítim s’afrontaria, doncs, amb vista al 2021, quan preveuen que s’hagin pogut adjudicar, a més, les obres del pont-passarel·la sobre el Ridaura i la continuïtat de l’eix cap al sud i els àmbits del Port d’Aro i Riuet. Amb les conclusions del procés participatiu, donaran homogeneïtat als dos projectes, encara que en el tram existent tindrà un caràcter més urbà i a la zona no urbanitzada, més natural.

Al passeig, dissenyat als anys vuitanta, reforçaran els fonaments de la llosa de formigó –que ara reposa directament sobre la sorra– i redefiniran espais de vianants, l’ocupació de terrasses, i aspectes com ara les zones verdes o el paviment, amb unes lloses de pissarra que ara han de repassar i reposar anualment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.