Medi ambient

Front comú per defensar la gestió pública de l’aigua i rebutjar la judicialització

Representants del món local fan pinya per reclamar el dret a decidir dels ajuntaments sobre el servei

Denuncien les pressions de les empreses privades

l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (Ameap) va aplegar ahir a Terrassa una quarantena de representants del món local en defensa de la sobirania local i contra la judicialització de la gestió pública de l’aigua. Els assistents van escenificar la unió de forces per reclamar que es pugui decidir des dels ajuntaments i els ens locals quin tipus de gestió del servei d’aigua és més favorable per als seus ciutadans. A més, van denunciar l’embat judicial de les empreses privades per mantenir el servei a les seves mans. En un manifest conjunt contra les judicialitzacions derivades de les accions municipals per recuperar el control públic del servei, exigeixen que es respectin les decisions preses des dels ajuntaments, elegits de manera democràtica per la ciutadania. Asseguren que al voltant de 40 municipis i ens locals que els últims anys havien iniciat processos de recuperació de la gestió directa, des del seu municipi o per mitjà de fórmules mancomunades, han vist com la seva voluntat política de disposar d’una gestió pública ha estat portada als tribunals pels operadors privats. Tot i que són els ajuntaments i els ens locals els que tenen la competència per decidir quin és el model de gestió que més se’ls escau, els operadors privats no estan assumint que cada cop més la tendència sigui la gestió pública, i estan recorrent en contra i impugnant sistemàticament les decisions dels governs locals, grans o petits a través de contenciosos administratius o querelles penals, passant per la impugnació de consultes ciutadanes o denunciant personal municipal.

“En el cas de municipis petits, amb poc personal i recursos limitats, aquesta actitud hostil dels operadors privats té un efecte intimidatori”, assenyalen en el manifest. Aquesta situació fa que en moltes ocasions s’opti per ajornar les gestions per la despesa econòmica i de temps per als seus treballadors que suposa

Els municipis que es van aplegar ahir a la trobada de Terrassa van comprometre’s a treballar plegats per posar els interessos col·lectius de les localitats i els seus veïns al davant dels beneficis econòmics. La trobada va ser una mostra de força dels líders locals, des d’alcaldes fins a presidents de consells comarcals d’arreu de Catalunya, que van voler posar de manifest les dificultats que s’han trobat a l’hora de voler fer el pas que fa més de dos anys va fer la ciutat amfitriona.

“Les judicialitzacions tenen un nom, abús de dret”

El president de l’Ameap, Eloi Badia, va reclamar durant l’acte “una normalitat política, perquè a Catalunya es pugui decidir el futur d’un servei lliurement i democràticament”. En aquest sentit, va denunciar “actituds agressives” per part de les empreses privades que assumeixen a hores d’ara les concessions, que han presentat contenciosos i querelles independentment del color polític del partit que governa el municipi que planteja la municipalització del servei. La segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, va explicar que van trobar dificultats quan van plantejar que els veïns poguessin votar el model de gestió de l’aigua que volia a través d’un reglament de participació. “Agbar ha treballat intensament perquè la ciutat de Barcelona no pugui dur a terme un plantejament de gestió pública en un servei essencial”, va assenyalar. “Les judicialitzacions tenen un nom, abús de dret”, va advertit la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, Lluïsa Melgares, que va animar els municipis a continuar fent pinya per combatre les empreses privades i apostar fermament per una gestió pública de l’aigua.

El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés, va defensar la remunicipalització de l’aigua i va condemnar la judicialització de tot aquest procés. “Tenim el ferm convenciment que l’aigua és un bé públic i accedir-hi és un dret humà que cal garantir, per això crèiem que cal apartar els interessos dels que han demostrat que aquest no és el seu objectiu”, va mantenir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia