Medi ambient

JOAN ROVIRA

GERENT DEL CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA

Reforestar no és la millor opció “E l bosc ha de tenir la seva lògica econòmica”

L'Associació de Propietaris de l'Alt Empordà i el Consorci Forestal aposten per la regeneració espontània del bosc cremat, però, alhora, busquen noves maneres d'administrar les finques per prevenir desgràcies com la del juliol

El gran repte és intentar fer rendible un patrimoni que avui té un cost per a la majoria de propietaris

120
socis
s'apleguen en l'Associació de Propietaris Forestals de l'Alt Empordà, que treballa conjuntament amb la Fundació Boscos, una entitat d'interès general promoguda pel Consorci Forestal de Catalunya per impulsar i promoure els treballs necessaris per recuperar els boscos, els conreus, les cases i els paisatges cremats.

El Consorci Forestal, a través de la Fundació Boscos, està treballant amb l'Agrupació de Propietaris de l'Alt Empordà en una campanya per aconseguir patrocini privat
per afrontar les despeses que derivaran dels incendis.

Què pensen de tota aquesta solidaritat que ha despertat el foc de l'Empordà?
L'objectiu principal és que el fruit de totes aquestes iniciatives arribi al afectats.
Es tracta de substituir el paper de l'administració?
La iniciativa privada ha de tenir un pes específic cada cop més gran pel que fa la gestió del medi ambient en general i la gestió forestal
en concret. Les empreses cada vegada més són conscients del valor que representa la massa forestal en un país en què mes del 60% del territori és bosc. Des d'empreses d'autopistes fins a cellers, cada vegada hi ha mes consciència.
S'ha sentit dir a algun polític que ara seria el moment d'iniciar un debat sobre la gestió dels boscos. Amb tot el que s'ha cremat, aquest debat encara està per fer?
Aquest debat s'ha fet i jo posaria la data del 2007, quan, a Tarragona, en unes jornades sobre gestió forestal, es va tocar molt a fons aquest tema per part d'especialistes i gent implicada. Les directrius hi són, però no es tenen massa en compte. Cal entendre que es tracta d'una inversió a llarg termini per aconseguir que el bosc tingui la seva lògica econòmica. S'està destinant el 80% dels recursos a extinció de focs i tan sols el 20% a prevenció activa, a les feines que milloren el bosc i redueixen els riscos.
En aquesta lògica econòmica, quin paper hi té l'aprofitament de la biomassa per generar energia?
La biomassa ha de ser el desllorigador de tot plegat, un mercat d'energia neta que valora el subproducte dels nostres boscos. En aquest país, hi havia projectes molt madurs per tirar endavant el tema, però malauradament la crisi econòmica s'ha endut per l'embornal la major part dels recursos que calien per donar l'empenta a un sector incipient.
Vostès parlen de la necessitat que una part dels recursos que generen els boscos s'hi reinverteixin. Continuen amb la idea de fer pagar per anar a caçar bolets?
Continuem pensant que cal cercar alguna fórmula per aconseguir que els boscos es beneficiïn de part del que produeixen. Són una gran font de riquesa i produeixen molts recursos, però el propietari rares vegades se n'aprofita. Pel que fa a les pinyes, generalment es roben, els bolets s'agafen sense cap compensació –i estem parlant d'un mercat que mou molts diners–, etc. En la compareixença del conseller Felip Puig arran dels focs, es van dibuixar algunes línies en aquest sentit (es va parlar de la fiscalitat verda) i estem esperançats.
Els focs que el 1994 i el 2003 hi va haver a la comarca de la Selva no van pas despertar tanta solidaritat. A què creu que es deu la diferència?
D'una banda, ara hi ha hagut l'impacte de les xarxes i d'una altra, crec que hi ha la convicció de que l'administració no pot assumir les despeses que generarà tot plegat. El 2003, la reacció de l'administració va ser molt forta i es van engegar línies d'ajuda per valor de bastants milions d'euros. Ara això és impossible i crec que la societat civil ho ha comprès.

Entre Darnius i el castell de Mont-roig, a l'antic veïnat de Buscarons, una alzina surera centenària s'està morint. No volem caure en sentimentalismes ni fer de l'obvietat una virtut; sabem que aquella va ser una de les zones més castigades per l'incendi de juliol, que, segons van assegurar alguns responsables polítics i mitjans de comunicació, es va propagar amb tanta rapidesa per culpa de l'extrema sequedat, la tramuntana i l'estat d'uns boscos deixats de la mà de Déu i d'uns propietaris que no troben com fer-los rendibles. L'anàlisi podria ser ajustada si no fos perquè el suro centenari de Buscarons ha sucumbit tot i que des de fa molts anys l'empresa Forestal Empordà, administrada per Antoni Gorgot, antic campió de trial de l'estat, gestiona aquesta divisió de més de tres mil hectàrees fent una feina acurada i constant per protegir-la del foc.

Acompanyats de Narcís Trilla Juanola, propietari de Sant Llorenç de la Muga que ens hi ha posat en contacte, fem una visita al que s'ha cremat. L'expert ens diu que, en realitat, hi hagué dos focs, un de tramuntana i un altre de marinada. Parlant del primer ens assegura que la velocitat del vent i l'abrandament de les flames va fer que actués com un gran bufador de nitrogen –es propagava per les capçades i encenia l'arbre de cop fins a la soca–, la qual cosa ha provocat que sobretot les sureres, entre altres la de Buscarons, estiguin condemnades.

Un més i mig desprès de la desgràcia, Gorgot ens ensenya que tot i la manca de pluges la terra negra està matisada amb les taques verdes dels rebrolls, un canvi en el paisatge que li serveix per mostrar la vitalitat d'un bosc que ja va patir un altre gran incendi, l'any 1986, i que es torna a regenerar. “Personalment, crec que a aquesta zona no li calen replantacions. Les sureres estan rebrotant, en neixen de noves i les haurem d'aclarir perquè en sobraran una barbaritat. Allà on hi ha pi blanc, l'esclat de les pinyes ha sembrat la terra de llavors. Però de pi pinyoner i de pi marítim, no en quedarà res.” Gorgot i Trilla estan preocupats pel fet que la crisi i la conjuntura econòmica aturin les subvencions en un moment en què cal una certa prestesa per tornar a posar les finques en condicions. “Cal esperar la tardor i principis de l'hivern per veure quins arbres rebroten i quins estan morts o molt malmesos i després entrar amb les màquines i començar a buidar”, asseguren.

Contràriament al que va passar l'any 1994 a la Selva, quan es van rostir 7.500 hectàrees i la fusta cremada es va malvendre per fer paper a una pesseta el quilo –o sigui, sis euros la tona–, avui els afectats de l'Empordà tenen una sortida en les plantes de biomassa, que han ofert vint euros per cada tona de fusta picada. “Aquest preu aturarà el primer cop, però el que és segur és que no ens cobrirà les despeses de la neteja –assegura Gorgot–, perquè hi ha boscos que estan en indrets molt trencats, la qual cosa comporta poc pes i molta feina i tan sols seran mínimament rendibles els que estan en un terreny pla i són més senzills de treballar.”

Hora de fer balanç

Fent autocrítica i balanç de la situació, Gorgot i Trilla reconeixen que quelcom s'ha fet malament si la feina de molts anys no va servir per salvar Buscarons de les flames. Ara que s'ha apagat el ressò mediàtic, l'Associació de Propietaris Forestals de l'Alt Empordà, a la qual pertanyen –aplega 120 socis, propietaris de 14.000 hectàrees–, treballa conjuntament amb el Consorci Forestal i la Fundació Boscos per buscar el recursos necessaris, públics o privats, que hi permetin fer una prevenció de futur. Per Gorgot, “cal veure el bosc d'una altra manera i canviar de mentalitat, analitzar quina és la massa forestal que correspon a cada zona, aprofitar els arbres bons i fer una gestió més concreta i atrevida”. “Per exemple –continua– hem de saber que hi ha zones altament vulnerables, com ara el triangle que va del Pertús a Campmany, a Darnius, per on passen totes les grans infraestructures, des de l'autopista al TAV o la MAT, i on, si fóssim coherents, hauríem de deixar-nos de nostàlgies i treballar perquè hi hagués un 50 o 60% menys d'arbres i els tallafocs adequats perquè no es repetissin els incendis .”

Pere Garriga, actual alcalde d'Arbúcies i exdirector general de Forestal Catalana, defensa la mateixa línia d'actuació. També reconeix que, en general, als boscos catalans hi ha un excés massa forestal i apunta que s'haurien de trobar solucions “per oferir sortides i ordenar el sector”. Garriga posa sobre la taula un estudi que recull que els boscos de la vall d'Arbúcies poden generar entre 19.000 i 22.000 tones de residus l'any i proposa que es podrien reutilitzar com a biomassa, “ja que no es tracta d'arrasar els boscos sinó de gestionar-los, mantenir-los a punt i fer-los rendibles i per aconseguir-ho hem de començar per treure la massa forestal sobrant”. Partidari de canalitzar les accions a través d'un ens únic que controli el procés, ja sigui el Centre Tecnològic Forestal, el Consorci Forestal o la Generalitat, Garriga assegura que després de l'incendi del 1994 en aquella zona de la Selva “no es va fer cap política de reforestació, sinó que, en el seu tros, cada propietari va tirar endavant la gestió que va creure convenient”.

Josep Maria Tusell, propietari forestal d'Hostalric i enginyer del Consorci, que va patir l'incendi de 2003 quan es van cremar 1.300 hectàrees dels termes de Massanes i Maçanet, deixa clar que les conseqüències d'aquell foc encara són visibles, perquè tot i que el bosc es va regenerar a les zones afectades, també va canviar de composició: “Avui la majoria dels arbres són molt joves i en el cas del suro no es podrà treballar fins d'aquí uns anys, quan els diàmetres arribin a uns 25 cm de mitjana.” Tots els propietaris i experts consultats han coincidit a dir que la gestió dels boscos és complicada i s'ha de deixar en mans de professionals. Alguns no entenen certes idees estrambòtiques, com ara la de posar-hi a treballar interns de presons sense experiència, si no és que, com asseguren, els volen “acabar de matar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.