El districte II de Terrassa tanca amb bona nota l'aplicació del pla de barris
L'Ajuntament i la Generalitat destaquen la millora objectiva experimentada a la zona des del 2005
Deu anys després dels incidents de Ca n'Anglada, l'espai sembla que ha deixat molt enrere el clima de tensió interracial que el va situar en el primer pla de l'actualitat a tot Catalunya. L'actuació efectuada recentment en aquest barri, així com als barris adjacents de Vilardell, Torre-sana i Montserrat –tot el districte II de Terrassa–, va ser avaluada ahir de manera molt positiva durant la presentació de l'informe final del pla de barris a la zona, que des del 2005 fins a l'any passat es va aplicar amb el finançament compartit de l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. Les millores, que al marge de l'àmbit urbanístic també incloïen la dinamització de programes de convivència, l'impuls de les entitats veïnals i la creació de llocs de treball, es van demostrar quantitativament, i es va fer palès que la puntuació que va portar el districte a ser un dels primers a formar part del programa, que ja inclou 92 barris a tot el territori català, ha baixat de 42 a 35.
«En termes objectius, el districte està molt millor que el 2004, que és quan es van marcar els criteris per formar part del pla de barris. I, a més, la percepció de millora entre la població també és latent, ja que si llavors un 50% dels residents afirmaven que volien marxar, ara aquesta voluntat queda circumscrita al 14%. Oriol Nel·lo, que va ser present en l'última reunió del comitè d'avaluació i seguiment –en què també hi va haver, igual que durant tota l'aplicació del programa, membres representatius de tot el veïnat–, va posar d'exemple les actuacions efectuades a Terrassa en relació amb les de la resta de Catalunya, «que no tenen cap altre objectiu que intervenir en barris amb importants dèficits urbanístics i amb risc de caure en la problemàtica social». A més, va destacar l'excel·lent col·laboració amb l'Ajuntament i tots els seus departaments, atès que «la funció de la Generalitat en aquest cas ha de ser de suport a l'administració local, ajudant-la a superar dificultats que van una mica més enllà del seu àmbit i fent-ho d'una manera transversal, simultània i coordinada entre els especialistes de tots els camps». En aquest sentit, va recordar que una iniciativa com el pla de barris «només té algun precedent similar a Dinamarca i a Suècia, però amb un volum econòmic molt inferior».
Impacte social.