1873. L'efímera I República Espanyola.
L'endemà de l'abdicació del rei Amadeu de Savoia, el poble de Madrid va ocupar els carrers de la capital en suport dels diputats que, en aquesta data, van aconseguir la proclamació de la República. Però els republicans estaven dividits entre els que propugnaven una República unitària (un sol govern per a tot el país) i els que volien una República federal (estats autònoms que acorden crear un estat de rang superior). El primer president va ser Estanislau Figueras, unitarista. Al juny, les Corts constituents van nomenar Francesc Pi i Margall, federalista. La República va durar fins al gener del 1874.
1286.
L'infant Jaume, fill de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, és coronat rei de Sicília.
1934.
Àustria: en els combats a Viena entre tropes de l'exèrcit i milicians de la Lliga de Defensa Republicana, braç armat del Partit Socialdemòcrata, moren 297 persones i 802 resulten ferides.
1951.
El xa de Pèrsia, Reza Pahlevi, es casa amb la princesa d'origen alemany Soraia Sfandiari.
1979.
L'aiatol·là Khomeini pren el poder a l'Iran i proclama la República Islàmica.
1999.
EUA: el president Bill Clinton, absolt dels càrrecs de perjuri i obstrucció a la justícia en el cas Lewinski.
















