Que ens tornin la Rambla

D'espai públic per a les relacions humanes a barrera difícil de franquejar. D'espai on es lluitava per les llibertats socials a aparador del capitalisme més caníbal. De passarel·la per passar-hi (i, sobretot, veure-hi passar) a parc temàtic per als turistes. La transformació que ha sofert la Rambla de Barcelona no ha estat del gust de molts dels barcelonins, que consideren que la imatge de tòpic que hi reflecteix l'ha espatllada. Un centenar i mig d'aquests veïns van participar ahir en un itinerari reivindicatiu organitzat per l'Associació de Veïns del Barri Gòtic i el Col·lectiu Accions Urbanes amb l'objectiu de recuperar la via, de la qual consideren que se'ls ha exclòs.

Carregats amb les cadires a l'espatlla, els participants en la jornada, veïns de Barcelona, van prendre part en el recorregut en què hi va haver mitja dotzena de parades, cadascuna d'aquestes en cadascuna de les parts de la Rambla: la rambla de Canaletes, la rambla dels Estudis, la rambla de les Flors, la rambla dels Caputxins, la rambla de Santa Mònica i la rambla del Mar.

En la ruta hi van prendre part també una dotzena d'experts convidats –historiadors, arquitectes, escriptors, veïns i treballadors de la zona– que van recordar la vida que s'hi feia, al carrer, els personatges que hi vivien i de quina manera la transformació en carrer turístic ha posat fi a aquests records i a algunes pràctiques. Algunes d'aquestes considerades sòrdides per l'ordenança del civisme, que les persegueix, com la prostitució, que anys enrere es practicava “des de la Via Laietana al Barri Xino i des del mar fins el passeig de Gràcia: això no és un invent d'ara. Barcelona és un port i en tots els ports hi ha hagut sempre prostitució”, segons recordava Margarita Carrera, que fa vint anys que és treballadora sexual perquè, explica, li permet ser independent i lliure. “L'any 1992 l'Ajuntament va tancar més de 113 meublés i aquí darrere [a la rambla de Santa Mònica] n'hi havia un en què treballàvem unes 200 prostitutes”, rememorava.

“La Rambla és un lloc de confluència de turistes i visitants, però també de pràctiques urbanes vinculades amb la pobresa, formes de subsistència informals, la picaresca i la petita delinqüència”, deia Cristina Fernández, investigadora. Són alguns dels exclosos d'una Rambla que es vol d'aparador i d'anunci.

També entre els experts, l'antropòleg Manuel Delgado recordava que la Rambla “fa dècades que ha assumit la funció d'una mena de passarel·la per la qual desfila tot allò que mereix ser vist per tothom”. Ara, en canvi, tot i ser una passarel·la, en aquest cas per als turistes, “el que hi desfila és una paròdia, una caricatura patètica i grollera no del que fou, sinó del que diuen que és i del que volen que sigui”, explicava.

Molt repetida va ser la idea que el que avui és la Rambla és un parc temàtic a cel obert que s'ha convertit en l'aparador per a la venda de barrets mexicans, vestits de sevillana, paelles congelades i piruletes de Gaudí. “No és casual que els turistes nord-americans que visiten el Barri Gòtic de Barcelona preguntin, incrèduls, de forma recurrent: A quina hora es tanca? Hi ha gent que viu en un centre comercial?”, assenyala Josep Maria Montaner, arquitecte i escriptor.

De forma semblant s'expressava també la Maria, veïna de la Rambla, que recordava “amb molta nostàlgia” personatges com ara la Monyos i l'Ocaña. “La Rambla la tenim molt perduda, si no és que l'ocupem, si no de forma col·lectiva, sí que individualitzada”, proposava. “És una llàstima, estic de vacances i no s'hi pot donar un pas, i ni pensar-hi a prendre alguna cosa en una terrassa de la Rambla: els preus són abusius”, deia una turista gallega que es va afegir a la comitiva. “No m'estranya que us queixeu. Em sembla genial, molta sort”, animava.

També el mercat de Sant Josep, la Boqueria, va tenir la seva aturada particular. L'arquitecte David Bravo recordava que si “per conèixer l'ànima d'una ciutat cal visitar els seus mercats” a la Boqueria la imatge que hom s'emporta és la de la febre mercantilista. “L'encant i la tradició de sempre en surten prou malparats”, lamentava.

El d'ahir, batejat Tornem a la Rambla!, no és el primer itinerari reivindicatiu organitzat a Ciutat Vella. El primer en va ser un que recorria els hotels més emblemàtics del centre amb l'objectiu de reflexionar sobre el turisme a la ciutat.