Un grup que hem vist créixer
Ara fa dos anys, també per aquestes dates, Els Amics de les Arts van actuar al festival In-Somni de Girona, just en el moment en què començava a gestar-se el fenomen. D'aquell concert recordem sobretot uns músics visiblement emocionats perquè estaven començant a viure el seu somni davant d'un públic ja molt entregat. Després han arribat desenes de concerts: ja van omplir una vegada la sala simfònica de l'Auditori de Girona, també el Palau de la Música Catalana –com van recordar ahir en una de les seves llargues converses còmiques per arribar a la conclusió, infructuosa, que no han de xerrar tant entre cançó i cançó–, tres Coliseums i molts altres recintes de tot tipus. I entre plens i més plens, també ha arribat un nou disc, Espècies per catalogar, amb el difícil repte de, com a mínim, poder conviure en igualtat de condicions amb les moltes cançons del grup que ja s'han convertit gairebé en patrimoni immaterial català. I ahir va quedar clar, en el seu segon ple a l'Auditori de Girona –gairebé 1.200 persones literalment en èxtasi des d'abans que sonés la primera nota– que han superat la prova amb escreix: entre les 19 cançons que van tocar en gairebé dues hores de concert, n'hi havia les 12 que conté Espècies per catalogar. De fet, van obrir directament amb quatre cançons del nou disc, Abecedari, Miracles, Ciència-ficció i Louisiana o els camps de cotó, després de les quals va arribar la “inèdita” L'home que treballa fent de gos, primera incursió en el repertori anterior. Tot el conjunt va quedar molt equilibrat, i és cert que Jean-Luc o la queeniana i teatral Bed & Breakfast continuen marcant els moments àlgids de la nit, juntament amb una remodelada Armengol, però alguns temes nous com ara L'home que dobla en Bruce Willis –precedida per una conversa gravada amb Ramón Langa, el doblador en qüestió–, Monsieur Cousteau, L'affaire Sofia i, com a cloenda, El Matrimoni Arnolfini mostren la capacitat de renovació d'un grup –en directe, un nonet, amb baix, bateria i tres vents– que, a més, ha guanyat molt en directe en aquests dos anys de creixement musical, visibles en molts detalls del concert. Qüestió d'ofici.