Que tornin els savis

Durant els anys seixanta i setanta del segle passat allò que se'n podria dir sociolingüística (perdó) va marcar època als Països Catalans (més perdó encara). Una sèrie d'experts punters
van aparèixer del no res i van elaborar teories molt celebrades arreu. Lluís Vicent Aracil, Rafael Lluís Ninyoles i Francesc Vallverdú ens van anar explicant que la substitució de les llengües arriba i s'escampa per dos factors elementals: el prestigi i
la utilitat. El castellà per aquests països tan aspres feia un gran forat perquè parlar-lo era considerat “fi” i perquè servia per a moltes més coses que no
el català. El mateix concepte “substitució” o uns altres de més professionals com “autoodi” van servir per aclarir-nos el nostre món de cada dia. Ara aquests senyors s'han retirat i ningú els ha substituïts. Haurien de tornar els savis per explicar-nos per què uns bombers o uns treballadors de l'escena han decidit que la manera més efectiva de pressionar els seus caps és parlant castellà. Humiliant-se i humiliant-nos. Autoodi obrer?