Demografia
La natalitat cau i l'edat per ser mare puja als 31,9 anys
Catalunya va registrar 70.138 naixements el 2015, un 2% menys que l'any 2014
Continua la tendència a la baixa iniciada el 2008
Les comarques gironines tenen els indicadors de fecunditat més positius
La generació del baby boom va quedant enrere des d'aquell 1975, l'any que van néixer 112.000 criatures a Catalunya. A partir d'allà, es va tocar fons el 1995, amb poc més de 53.000 naixements, i les dades de l'any passat tornen a confirmar la tendència a la baixa que es
va iniciar el 2008 pel que fa a l'arribada de nadons. L'any 2015, segons va informar ahir l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), es van registrar 70.138 naixements, dada que representa una disminució del 2% en relació amb el 2014.
Es tracta d'una disminució del nombre de nounats que no és homogènia a tot el territori, perquè hi ha setze comarques on el registre és superior al de l'any anterior. Les de més creixement són el Pallars Sobirà, el Moianès i l'Alt Camp, mentre que les principals baixades són a l'Urgell, la Val d'Aran i el Pla d'Urgell. Les comarques gironines sembla que tenen un estatus especial, perquè és on es produeixen els indicadors de fecunditat més positius: es registren augments de natalitat en totes les comarques que en formen part, tret del Gironès. Al Ripollès hi ha un augment d'un 10,4% del nombre de naixements en l'últim any; a l'Alt Empordà, del 7,4%; al Baix Empordà, del 4,7%, i a la Selva i al Pla de l'Estany, del 2%.
En els últims anys, aquesta reducció de la natalitat va acompanyada, a més, de la pujada de l'edat de la maternitat, que se situa en 31,9 anys, mentre que el 2014 era de 31,7. El descens de la fecunditat en les dones joves i l'augment de la fecunditat, en canvi, en les dones de 35 anys o més fan que l'edat de parir per primera vegada s'hagi endarrerit un any des del 2005.
Una de les constatacions és que tenir fills passats els 40 anys és encara un fet minoritari, però cada cop més freqüent: si fa una dècada els nadons de mares amb 40 anys o més significaven el 3,6% del total de naixements, l'any passat van representar el 8,1% del total.
Continuarà baixant
També és remarcable l'advertència que fan els experts que la tendència descendent que s'arrossega des del 2008 pel que fa al nombre de naixements segurament es mantindrà fins ben entrada la tercera dècada d'aquest segle. El principal motiu és la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, perquè sí que ha augmentat lleugerament el nombre mitjà de fills per dona, que és d'1,39, mentre que el 2014 era d'1,37.
Dels 70.138 nadons, 17.842 són fills de mare estrangera. Això significa el 25,4% del total. Per comarques, destaca la Segarra, amb un 50,7% de mares estrangeres. I, per municipis (de més de 20.000 habitants), Salt, amb un 64,9%.
