Ha mort Miquel Juanola i Suñé

Els lloretencs estem de dol. Si una persona hi havia a la nostra vila que portés una activitat constant a favor de causes locals o d’entitats diverses, aquesta era en Miquel Juanola. De família oriünda de Tortellà, el seu pare havia vingut a establir-se de sastre a Lloret. Aquella botiga amb el temps es va convertir en uns importants magatzems al carrer principal de Sant Pere. En Miquel, el fill, va portar el negoci al seu màxim esplendor i la seva firma comercial va ser sempre el suport de moltes activitats esportives i culturals i de les revistes que van néixer a la localitat. Només cal repassar la col·lecció de Lloret Gaceta, per exemple, per veure l’anunci que, a tota pàgina i a la contraportada, hi van fer setmana rere setmana els magatzems Juanola. En Miquel va ser un dels més ferms dirigents del Club Hoquei Lloret en la seva època heroica que assentaria les bases per als èxits posteriors en aquesta modalitat. També va ser membre de l’Obreria de Santa Cristina entre el 1996 i el 2000 i hi seguia activament vinculat. Quan es va crear la Fundació Sant Romà, el 14 de novembre del 2003, per a la restauració del temple parroquial de Lloret, va ser dels primers dirigents (el tresorer) i dels que van moure’s amb tot tipus d’iniciatives per obtenir diners. També va ser vocal del Club Marina Casinet fins a la darrera assemblea, el 2 de març passat, quan, a petició pròpia i veient que, en el millor dels casos, quedaria impossibilitat, va demanar el relleu. També va formar part de l’Associació de Comerciants i d’altres entitats. Era una persona extraordinària, cordial, servicial, disposada sempre a fer el que calgués per al poble. Tenia un do de gents fantàstic, era un gran detallista i no s’oblidava mai de felicitar els amics el dia del sant o de l’aniversari. En l’àmbit de casa seva, estava gojós de la família i, entre altres coses, de ser pare d’en Miquel Juanola Sagaró, que havia triomfat en la lliga de futbol americà, i avi d’un net que juga a les categories infantils del Barça i a qui acompanyava sempre que podia, als entrenaments o als partits. En Miquel Juanola va conviure estoicament molt de temps amb una leucèmia. Però sempre se’n sortia, fins que els efectes del tractament amb quimioteràpia van fer estralls –pel que sembla– al seu organisme. Un coàgul que li va afectar la medul·la el va deixar sense moviment de cintura per avall i aquell home que era un autèntic belluguet, per ironies de la vida, va quedar enllitegat totalment immòbil. “Però tinc la moral alta”, proclamava quan l’anaves a veure. Un vessament cerebral ha posat fi a la seva vida i en Miquel ens ha deixat, als 70 anys, el 27 de juny del 2017. S’ha guanyat el cel de sobres. Que Déu el tingui entre els escollits! Els companys de les diverses entitats que hem compartit amb ell moltes hores el tindrem sempre d’exemple i no l’oblidarem mai.