Ponts de diàleg

Més que la moral que va fer famosos els alcoians gràcies a la premsa esportiva de Madrid, en aquest raconet del país tenim col·locada una aurèola d'universalitat marcada per la revolta del Petroli que s'esdevingué a Alcoi l'any 1873. Això de la moral sempre ho prenem com a sinònim d'abnegació i capacitat de sacrifici, i és preferible haver entrat en els manuals d'història amb fama de revoltosos, un pedigrí que sempre es podrà exhibir quan les coses no pinten bé. I posats a referir-nos a esdeveniments locals, ara fa 40 anys que el Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi arrancà el batà sortejant les mil suspicàcies de la maquinària franquista, i amb aquest gest reclamava els drets bàsics de les persones i posava la primera pedra sòlida d'allò que, anys a venir, denominaríem democràcia. La noció de club, lliure i desinteressada, en utilitzar el nom Unesco, acceptà el conjunt de principis generals que la Unesco s'esforça a justificar amb la seva acció quotidiana.

Lluny del pessimisme que sol atribuir-se als quarantins, ens sentim aptes per llançar activitats culturals intensíssimes i molt diverses. Des del nostre modest indret revisem amb passió les qüestions diàries, tangibles, reals, la història com es fa pragmàticament, però també les ciències, l'educació i la cultura. I com que sabem que la famosa Declaració dels Drets Humans és possiblement el text literari més entercament traït, més buidat de contingut, el paper més mullat de tots, tirem gord i fem màquina avant (expressions tèxtils: la primera té el valor figurat de no deixar una feina a mitges i d'acomplir-la amb energia i il·lusió; la segona és una exclamació molt popular amb una forta càrrega de progrés, de voluntat de fer via, de no quedar-nos mai enrere).

Fa anys que en aquest poble dels ponts en vam construir un de ben important: el que ens va unir definitivament a les terres catalanes del nord. Gràcies al saber fer de la FCACU, la verdadera vida de la Unesco no és un dogma sinó un diàleg compromès amb els problemes actuals contemporanis, un diàleg fundat sobre el reconeixement objectiu dels fets i sobre la tolerància dels criteris. I així continuarem malgrat el sarau pirotècnic que fa dècades que il·lumina la nit valenciana i que emmascara tantes trampes, seguirem malgrat que la llengua que ens uneix és per als nostres governants un foc d'artifici, malgrat que s'obstinen a fomentar el fantasma de l'anticatalanisme. Nosaltres i els companys i companyes catalans –permeteu-me un cop més una expressió tèxtil autòctona– farem més viatges que una llançadora per dur endavant la universalitat de la Unesco.