El debat sobre el model turístic a Catalunya

L'arribada de milers d'universitaris britànics a Salou amb ànsies de festa i alcohol ha tornat a posar de manifest la necessitat de definir quin tipus de turisme necessita el país. Després de nits de gresca i dies de ressaca practicant esport, l'expedició britànica marxarà havent deixat cinc milions de negoci al territori. Gràcies al Saloufest, els hotels de Salou han allargat per davant i per darrere la Setmana Santa i els propietaris d'oci nocturn han fet durant uns dies el mateix calaix que poden fer durant les xafogoses nits d'agost. Les hores baixes que encara travessa l'economia contribueixen a fer més sòlids els arguments de qui vol defensar la compatibilitat entre un model puntual de turisme de borratxera amb l'anhelat model de turisme familiar. És legítim que Salou s'aferri on sigui per salvar el sector econòmic que l'ha convertit en capital de la Costa Daurada, sempre que hagi calibrat a consciència les conseqüències que se'n poden derivar. Cinc milions són molts diners a curt termini que es poden convertir en una llosa amb el pas dels anys. Per això cal que polítics i empresaris de Salou es preguntin per què a municipis com Lloret o Calella fugen d'aquest model de turisme vinculat amb festa i alcohol.

Catalunya ha convertit el seu potencial turístic en motor econòmic clau i per això cal anar tots a l'una per definir quin turista volem atraure i què li hem d'oferim. Cal un debat serè entre tots els implicats que defineixi compatibilitats i que desemmascari una doble moral que encara existeix, tant a Salou com a Calella o a Lloret; una moral que de portes enfora renega del turisme de borratxera i que de portes endins el fa fort gràcies a l'àmplia oferta d'oci nocturn, festa i alcohol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.