Vila d'Abadal admet que els sense papers que es vulguin empadronar a Vic s'enfronten ara a una «situació perversa»
L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), va admetre ahir que els immigrants en situació irregular que reclamin empadronar-se a partir d'ara al municipi es trobaran amb una «situació perversa», ja que si volen accedir als serveis que atorga el padró correran el risc de ser tornats als seus països.
En declaracions a TV3, Vila d'Abadal, va puntualitzar que l'Ajuntament de Vic no és responsable d'aquesta paradoxal situació i la va atribuir a un sistema «que està mal muntat, però si els drets són universals no hauria de caldre empadronar-se per poder tenir dret a la sanitat o l'educació».
Des d'ahir, l'Ajuntament de Vic informarà «cas per cas» a la delegació del govern de l'Estat dels immigrats empadronats que «no tinguin els requisits de residència legals». Ho va anunciar divendres l'equip de govern (CiU, PSC i ERC), després que, en resposta a una pregunta de CiU, la comissària d'interior de la Comissió Europea, Cecilia Malmström, assegurés que les autoritats «no són lliures per tolerar» aquesta situació d'irregularitat sense actuar. La decisió va topar ahir amb més reticències del PSC i ERC. Els socialistes consideren que la mesura pot ser il·legal, perquè pot suposar una vulneració de la llei de protecció de dades, un argument compartit pel síndic de greuges, Rafael Ribó. Els republicans, per la seva banda, asseguren que les declaracions de l'alcalde no s'han traduït de moment en cap canvi en els criteris d'empadronament. Segons dades facilitades per la regidoria d'Acció Social del consistori, en mans d'ERC, l'any passat van sol·licitar empadronar-se a Vic 1.155 persones i no es va denegar ni un sol expedient. Per la seva banda, CDC va expressar el seu suport a l'alcalde de Vic i va anunciar que donarà llibertat als batlles dels municipis on governa per decidir si apliquen o no mesures semblants. L'anunci de Vic també compta amb el suport del PP a Catalunya, que ahir va anunciar que donarà instruccions als seus regidors perquè impulsin mocions als ajuntaments per reclamar l'adopció de mesures similars.
Crítiques d'arreu
En l'altre extrem, ICV-EUiA va carregar amb duresa contra CiU i el seu líder, Artur Mas. El secretari general dels ecosocialistes, Joan Herrera, els va acusar d'avalar mesures pròpies d'un «estat policial». També es van sentir crítiques des de moviments socials. Des de SOS Racisme, es van qualificar de «cacera» els nous criteris d'empadronament. I l'Associació Mútua d'Immigrants va expressar la seva por que el fet migratori es converteixi en una arma electoral. Per últim, el Col·lectiu Ronda d'advocats va advertir el consistori de la capital d'Osona que si compleix les mesures que ha anunciat incomplirà la llei.
«Actituds unilaterals»
anna puigLa consellera de Justícia, Montserrat Tura, en un acte a Girona, també va referir-se a aquesta qüestió. «L'Ajuntament de Vic ja fa mesos que adopta, davant un problema general, actituds unilaterals. I sense discutir-li en absolut la seva autonomia municipal, el que no pot fer és implicar altres administracions amb les quals ni ha parlat ni s'ha posat d'acord», va dir. Tura va preguntar a l'alcalde de Vic quina societat pretén per al futur. «Volem una societat en què les criatures, pel fet d'haver nascut en un país o en un altre, puguin gaudir o no d'escola? O que les persones, per haver nascut en un país o en un altre, tinguin dret o no a ser ateses d'una apendicitis?», va declarar. Al seu parer, en la societat actual les persones no es poden quedar al marge dels serveis en funció de la seva condició administrativa.