Una sessió amb l'Aouatif

Pregunta a pregunta l'Aouatif desbarata prejudicis i simplificacions, i qui sap si per confirmar allò que la saviesa clàssica ens va arribar a través dels àrabs, se serveix d'un procediment semblant al dels interrogants socràtics per aproximar-nos a les veritats essencials sense pretendre arrencar-les, deixant que madurin, que abastin la plenitud i caiguin soles. L'auditori és complex: una trepa inquieta i participativa de vailets i vailetes de sisè de primària, que, a aquesta aula com a qualsevol de les qui ha hi ha al nostre país, provenen de geografies i circumstàncies diverses. L'Aouatif Stitou, que va néixer a Tetuan i va arribar de petita amb els seus pares a Barcelona, en l'actualitat és traductora i professora de l'IES Vall d'Hebron d'aquesta ciutat on, entre altres coses, s'ocupa de l'aula d'acollida. Visita Llagostera convidada pels impulsors del pla educatiu d'entorn i aquesta és la segona sessió que fa l'escola. La primera, em diuen, va esdevenir una catarsi intensíssima, interessantíssima, commovedora fins i tot. L'Aouatif explica la seva història i anima l'auditori a fer el mateix. En el relat que en fa, en les vivències que descriu, en l'estímul, el dol i les angúnies de criatura situades entre dos mons, s'hi reconeix bona part dels alumnes que provenen de terres enllà. I a la vegada, en el mirall de la seva història de superació i de lluita per la vida, hi trontollen els vicis, les contradiccions i el desconcert del nostre model social. Els pares de l'Aouatif no sabien llegir ni escriure però volien que ella estudiés. No la van poder ajudar en els aprenentatges però li van donar suport per trencar alguns prejudicis familiars i anar a la Universitat. Què pot tenir de dolent estudiar?, deien. L'elogi de l'esforç, del sacrifici, de la transcendència de la formació personal i de l'educació quan es transmet des de l'alçada d'una experiència com la seva, guanya molta força i no és estrany que als docents, avesats a les misèries actuals, els guspiregessin els ulls. En la sessió es parla de la televisió o dels mòbils, però també de la identitat, del racisme, del vel, el burca o el nicab, de la violència familiar, del masclisme, de la llibertat, del respecte o del significat de la integració. No s'eludeix cap tema i entre la remor de veus que els mestres intenten ordenar i de mans alçades que a vegades resisteixen amb una sorprenent obstinació, repassem els temes claus del nostre món. Els nens coneixen la realitat a través del filtre dels adults, i en les afirmacions que aventuren s'hi reconeix la música del seu entorn, però en la infància les certeses són encara líquides, mal·leables i pregunta a pregunta van madurant les veritats essencials i no sembla difícil aproximar-nos plegats a la justícia, a la convivència o al respecte. Que senzill sembla sense les lluites pel poder, sense les mesquineses de l'electoralisme, sense haver de participar en el combat pels beneficis insuficients de la societat del benestar. Però l'escola és un oasi i a l'exterior les turbulències creixen poderosíssimes. Res serà fàcil: els xocs culturals, generacionals, socials, les identitats enteses com una cuirassa, les emancipacions pendents, i una atmosfera internacional gens propícia; són tantes les espines, tants els conflictes i les dificultats anunciades, que l'Aouatif, la seva presència, les seves catàrtiques xerrades socràtiques, o simplement la seva mateixa existència, esdevenen un bàlsam molt recomanable i una esperança imprescindible.