Cabré recull el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes defensant la independència

«Vull una llengua que visqui en pau, en igualtat de condicions, que no hagi de demanar constantment perdó ni permís per existir», va manifestar Cabré. Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural –l'entitat que va instituir el premi–, va debutar ahir en el lliurament d'aquest guardó amb un discurs optimista, també amb un to sobiranista marcat. «Veiem amb confiança com creix i s'aferma dia a dia la voluntat d'aconseguir un futur polític de plena sobirania nacional», va manifestar. I, a més, va afegir: «Estem segurs que més tard o més d'hora ho aconseguirem, perquè ningú podrà frenar aquest impuls de llibertat.»

Jaume Cabré va pujar a l'escenari «estovat», segons les seves paraules, emocionat per les lloances expressades amb un muntatge que va repassar els punts clau de la seva trajectòria. L'actor Pep Anton Muñoz va encarnar diferents personatges: el Jaume Galceran, de Galceran, l'heroi de la guerra negra; el Rafael Massó, de Senyoria; el Julià Rigau, de La teranyina, i l'Oriol Fontelles, de Les veus del Pamano, que va retreure a l'escriptor les penúries que li fa passar a la novel·la. «Exigeixo un llibre nou sobre mi en què el pitjor que em pugui passar sigui perdre les claus de casa!», li va etzibar. Amb imatges de fons amb referències a diferents textos i també guions televisius de Cabré, hi van intervenir Lluís M. Güell, director de l'adaptació de la minisèrie Les veus del Pamano, que va destacar La Granja com el «neorealisme català», «precursor de les sèries dramàtiques de TV3». A l'espectacle, amb direcció artística de Jordi Queralt i guió de Ferran Folch, també hi va ser Àlex Broch, que va glossar l'obra de Cabré com «una lectura moral i crítica de la història», i també la traductora de Cabré a l'alemany, Kirsten Brandt, que va subratllar la universalitat de l'escriptor, perquè afronta els grans temes de la humanitat des del món local –a Alemanya s'han venut més de 300.000 exemplars de Les veus del Pamano–. Cabré va destacar que la literatura catalana és cada cop més «reconeguda i respectada», va tenir paraules de record per als seus pares, per al col·lectiu Ofèlia Dracs, per a l'editor Isidor Cònsul i per a la seva dona Margarida, perquè, en definitiva «escriure és un acte d'amor». «La literatura es pot salvar perquè, per sort, l'escriuen persones lliures», va cloure.