Indra dóna oxigen al parc tecnològic de Lleida en plena crisi
La multinacional amplia instal·lacions, mentre la Paeria posa al mercat tres edificis d'oficines més
Cinc anys després de la inauguració del projecte, al parc treballen avui prop de 800 professionals, la majoria dels quals són professionals de sectors relacionats amb les tecnologies de la informació. L'ampliació de les oficines de la multinacional informàtica Indra i la pròxima obertura de tres edificis de vivers d'emprenedors i serveis a les empreses faran que a finals d'aquest any s'assoleixi la xifra de 1.000 treballadors al complex empresarial del turó de Gardeny.
Per a l'Ajuntament això significa que l'aposta està donant resultats. I més si es té en compte que l'arrencada del parc ha topat al llarg d'aquests dos anys amb una dura crisi econòmica. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va felicitar divendres durant l'acte de signatura del conveni amb Indra pel fet que ni l'activitat privada ni les inversions públiques al turó de Gardeny s'han vist afectades per la situació econòmica. «Les inversions públiques tenen un ritme propi i, a vegades, passa que es decideixen en època de bonança, s'executen ara en un període de crisi i, si tenim sort, quan s'acabin ja estarem de nou en un període expansiu», va explicar Ros.
A l'oposició no són tan optimistes, però ningú s'atreveix a carregar directament contra un projecte participat conjuntament amb la Universitat de Lleida i que pretén dotar la ciutat d'espai per a les empreses tecnològiques. Com a molt, es critica l'execució i els ritmes amb què es du a terme. El cap del grup de CiU, Isidre Gavín, va qüestionar dimecres en el ple sobre l'estat de la ciutat l'alegria del govern sobre els llocs de treball del parc, ja que molts corresponen a trasllats d'empreses i organismes que ja operaven a Lleida.
L'ampliació d'Indra suposa, això sí, que una de les empreses de referència del parc consolidi la seva presència al parc. Indra, una multinacional amb 30.000 treballadors arreu del món i 3.000 a Catalunya, tenia fins ara un centre de poc més d'un centenar de treballadors dedicat a la producció de programari. Ara ha llogat un espai d'uns 600 m² i hi instal·larà un centre d'atenció a l'usuari. A l'empresa preveuen que al setembre comenci l'activitat, amb uns 30 professionals, i que el nombre vagi augmentant progressivament fins que a finals del 2011 rondi el centenar, sempre que les previsions comercials es compleixin i la possibilitat de trobar professionals a Lleida ho faci possible. Encara podria créixer més en el futur. El nou centre té capacitat per a 177 persones.
A més d'Indra, les altres empreses de referència són IFR (empresa associada a Microsoft) i els serveis tecnològics de Ros Roca. També hi ha un viver en funcionament amb una quinzena d'empreses en funcionament. El complex també acull organismes i plataformes tecnològiques de la UdL i les àrees d'innovació de gremis del sector agroalimentari.
Els nous edificis, al 50%
Aquest estiu s'inauguraran tres edificis: el viver d'empreses Incuba, el campus d'innovació CPD i de les TIC, i el centre de serveis del parc CeDiCo. Segons el gerent del parc, Josep Clotet, els edificis es posaran en funcionament amb un 50% d'ocupació, cosa que significaria entre 50 i 150 llocs de treball nous. S'hauran posat ja en servei 45.000 m² dels 100.000 m² de parc empresarial previst.
En aquest entorn, «la Caixa» construirà més endavant el futur museu de la ciència i l'Ajuntament projecta un centre de producció audiovisual. Si la crisi ho permet, és clar. De moment, gestos com el d'Indra han permès als impulsors del projecte exhibir un cert optimisme en temps difícils.
La gran aposta de l'alcalde Ros
El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari del Gardeny és la gran aposta econòmica de l'alcalde Àngel Ros. El seu predecessor, Antoni Siurana, va comprar les antigues casernes de l'exèrcit que hi havia al turó del Gardeny, situat en un lloc perifèric de la ciutat, sense tenir clar el destí dels terrenys. Va ser Ros, alcalde des del gener del 2004, qui va donar la forma final a la idea d'aprofitar els terrenys per crear un parc tecnològic per a Lleida, com els que ja s'estaven planificant en altres ciutats que no volien perdre el tren de la revolució tecnològica. Ros, que no és aliè a la puixança del sector tecnològic, ja que és professor universitari d'informàtica i encara exerceix un cop a la setmana a la UPC, ha liderat el projecte fins al punt de fer ombra al soci de la Paeria en el parc, la Universitat de Lleida (UdL), que hi participa amb un 50%. Amb la UdL com a vincle, el parc intenta posar en relació el potent sector agroalimentari de Lleida amb empreses i emprenedors del sector de les noves tecnologies de la informació.
