Televisió nacional
Alguns profetes de la catàstrofe nacional van sentenciar TV3 dient que s'havia comès una traïció contra la televisió pública i que s'havia espanyolitzat definitivament. Parlaven d'una operació ben dissenyada per desnacionalitzar-la i convertir-la en una mena de Canal 9 valencià, és a dir, una autonòmica sense ambició nacional i absolutament entregada al govern de torn. Aquests apocalíptics dibuixaven un escenari en què els republicans apareixien subordinats als socialistes en els òrgans de govern de la televisió i ràdio públiques, còmplices d'una estratègia perversa per aconseguir la pèrdua d'audiència de TV3 i Catalunya Ràdio, pas previ a la seva marginalitat i degradació. Durant mesos, la brama va fer fortuna i alguns competidors es fregaven legítimament les mans.
La realitat, però, és molt tossuda i ara la cantarella va de baixada. La televisió suposadament espanyolitzada emet el documental Adéu, Espanya? amb èxit rotund d'audiència i l'atreviment de plantejar el debat de la independència de Catalunya i altres països com Escòcia o el Quebec. La cadena que s'havia desnacionalitzat fa una llarga entrevista a l'expresident Jordi Pujol amb motiu del seu 80è aniversari i la conversa també deriva en el projecte independentista. S'ho haurien imaginat això, uns anys enrere? Amb els governs nacionalistes de Pujol, TV3 no havia assolit fites de desacomplexament nacional com aquestes. Tampoc existien programes àcids amb els polítics com Polònia. També és cert que el país no havia arribat encara a les quotes de sobiranisme ni maduració democràtica d'avui. Tot això ha coincidit en el temps amb el procés, segurament massa dificultós, de desgovernamentalització dels mitjans públics.
No només no s'han complert els pitjors pronòstics dels catastrofistes de la nació sinó tampoc els desitjos dels que es pensaven que la televisió pública seria igual que abans, però al servei d'un altre govern. El país ha canviat, i en bona lògica també ho fan els mitjans públics, víctimes últimament d'una altra cantarella. Ara els acusen d'alimentar referèndums independentistes i construir una Catalunya irreal. Au, va!
