Can Framis

Entre moltes altres coses, Barcelona és també una ciutat de museus i jardins que paga la pena de conèixer. Si vostès decideixen d'anar al Poblenou podran visitar, per exemple, Can Framis. Val a dir que es tracta d'una antiga fàbrica tèxtil on la Fundació Vila Casas ha instal·lat la seva col·lecció de pintura catalana contemporània. De Can Framis resulta interessant el seu contingut i el seu continent. El contingut: obres de Jaume Plensa, Robert Llimós o Enric Pladevall entre molts d'altres. El continent: la rehabilitació d'una fàbrica centenària a la qual s'ha afegit una nova i moderna planta. En resum, un conjunt equilibrat i contrastat de pedra i formigó. Com deia abans, els recomano la visita. I els dic que és una llàstima que no hi hagin anat fa un mes. ¿Què ha passat aquí? Doncs, que Parcs i Jardins de Barcelona ha arrabassat el jardí que hi havia al voltant de Can Framis. ¿La causa? Algú va decidir que havien crescut males herbes que calia tallar. D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona diu que no pot mantenir més jardins dels que ja té. Torno a preguntar: què ha passat aquí? Clar, curt i ras: l'Ajuntament de Barcelona ha fet malbé un jardí que havia guanyat el Premi Ciutat de Barcelona i que era finalista del premi europeu de paisatgisme. Una conclusió: l'Ajuntament de Barcelona practica l'autofàgia. Un dubte: el jurat del premi europeu, com valorarà ara el jardí de Can Framis projectat per Jordi Badia i Martí Franch? I a qui pregunti què eren les males herbes, li responc que es tractava d'un jardí d'heures d'aspecte malenconiós que pretenia ser una illa de tranquil·litat en el si d'un Poblenou farcit d'edificis d'aire tecnològic. Del jardí de Can Framis només queden uns arbres que creixen en terra pelada. El més curiós de tot és que això passi en una ciutat en què governen els ecologistes de debò.