Gas plagia el seu «Sweeney Todd»
El director repeteix al Teatre Apolo de Barcelona la versió que va estrenar al Poliorama fa catorze anys
Vicky Peña i Mario Gas ja tenen resposta a les prèdiques d'aficionats i amics, des de fa anys: molta gent els preguntava quan tornarien a representar aquell cant al canibalisme; doncs ara ho faran durant sis setmanes. Al Teatro Español de Madrid van omplir tres mesos; a Barcelona, només podran estar-hi la meitat de temps. L'Apolo ja té emparaulat un musical quan surti Sweeney i no hi ha hagut cap teatre públic que s'hi hagi interessat. A Barcelona el porta la productora Fila7. A l'Español ja es parla d'una reposició la temporada vinent. Això dóna l'opció a tornar a comptar amb aquest destacat títol en la història dels musicals en català (tot i que ara es canta en castellà) a Barcelona, si són tan bones les ocupacions com s'esperen.
Mario Gas continua considerant vàlida aquella manera d'explicar com un barber decideix venjar-se d'una sentència errònia. Té la col·laboració inestimable d'una pastissera que, a partir que es comencin a produir les desaparicions, tindrà un èxit fulgurant amb un pastís de carn: «No sé com però qualsevol negoci fraudulent sempre triomfa», deia, irònic, ahir Gas.
Felicitació de Sondheim
No és estranya la repetició. La producció, estrenada el 1995 i que es va passar al castellà a partir de la temporada de dos mesos en el Festival de Otoño el 1997, va rebre molts premis. Fins i tot el mateix Sondheim va anar a veure-la i, després de vint anys de diferents muntatges, va qualificar-la com la millor que havia vist. No cal tocar res si la peça continua sent vàlida. Tot i això, Gas reflexiona que el teatre flueix com un riu i que hi ha mirades noves. L'obra s'ha recuperat amb el repartiment original, majoritàriament. Per Gas, un dels valors del musical és la presència cabdal del cor: «És un punt de vista brechtià; un grup de persones anònimes expliquen una història amb un fons moral.»
Peña: «Disfruto més perquè li trobo millor els racons cínics»
Igual però diferent. L'actriu Vicky Peña, com també explicava ahir Mario Gas, no li ha buscat nous recorreguts al seu personatge: «Estic al servei del personatge perquè aquest estigui al servei del musical», afirmava. Tot i així, aclaria que, durant els 14 anys de parèntesi «ens han crescut defectes i virtuts que s'incorporen a la nova interpretació». Peña, per això, reconeix sobre el paper de senyora Lovett: «Ara el disfruto més perquè li veig millor els racons cínics.»
Ruth González, una de les noves incorporacions en el repartiment, se sent una privilegiada treballant amb aquests actors. Aquesta soprano, que alterna l'òpera amb la sarsuela i tot just arrenca la seva carrera en els musicals, assegura: «Confiava que m'encantaria que es treballés amb la profunditat teatral d'aquest muntatge en el món operístic; sortosament cada cop es fa més.»