Compartir temps per aprendre la llengua

Entre la multitud, dues persones que es veuen per primer cop, tot i que ja han parlat prèviament. Els uneix l'estima per la llengua catalana, tant sigui per ensenyar-la com per aprendre-la. Voluntari i aprenent fan d'aquesta cita una rutina i amb el temps ja no es comparteix només el català, sinó que s'encén l'espurna de l'amistat. Tots formen part del voluntariat per la llengua, una iniciativa que té l'objectiu de facilitar que les persones amb un nivell bàsic de català puguin parlar-lo en un context real i distés. Tot i això, suposa molt més. Els voluntaris s'encarreguen, mitjançant aquesta activitat, de perpetuar la llengua catalana, perquè els nouvinguts puguin desenvolupar-se còmodament i el català continuï amb vitalitat.

El Consorci per a la Normalització Lingüística impulsa, des del 2003, aquest programa que té, actualment, vint-i-dos centres repartits per tot el territori català. Només l'any passat a Catalunya, es van formar un total de 10.128 parelles. Ahmad Sameed i Jordi Estévez són dos dels participants més joves, només tenen 19 anys i el programa exigeix la majoria d'edat per poder apuntar-se. Un dia a la setmana es troben en algun indret de Barcelona i conversen mentre passegen per la ciutat. “Volia que la gent que no fos d'aquí pogués aprendre sense por el català”, afirma el voluntari Jordi Estévez. El seu aprenent, l'Ahmad, volia aprendre l'idioma perquè estava estudiant batxillerat i ho necessitava. Tot i això, afirma que “no només he après català sinó que també m'ha permès conèixer la cultura d'aquí”. I és que el Jordi li ha ensenyat edificis tan emblemàtics com ara la basílica de Santa Maria del Mar o el barri del Born. “Li explico una mica la historia dels edificis i els llocs que anem visitant”, afirma. Però ara no només comparteixen la llengua, sinó que entre ells s'ha forjat una amistat. “Som dos amics que ens trobem per xerrar i explicar-nos com ha anat la setmana”, assegura Estévez. La passió pel futbol, més concretament pel Barça, els ha acabat d'unir.

A l'altra punta de la ciutat, potser el mateix dia a la mateixa hora, es repeteix la situació, tot i que canvien els personatges. Aquest cop són José Luis Gómez i Anita Janczak. Ell periodista i ella lingüista, tot i que l'Anita també escriu textos periodístics sobre el que succeeix a Catalunya. La passió per la llengua els uneix. El José Luis recorda com el primer dia que van quedar l'Anita li va donar un text perquè el corregís. “Em vaig quedar meravellat: no hi havia cap falta; només hi vaig trobar un petit error d'accentuació”, afirma Gómez. I és que tot i que el català és una llengua totalment nova per a ella, ja que no havia estudiat abans cap llengua romànica, l'Anita s'ha esforçat per aprendre'l correctament. “Vull aprendre les normes lingüístiques del català, tot i que costi una mica més”, explica. Les seves converses tracten temes molt diversos com ara la política, el futur de la llengua, els temes d'interès social... l'únic que hi ha marcat és que ho han de fer en català. El fet que no hi hagi un diccionari que tradueixi del català al polonès també li dificulta l'aprenentatge. “Això em suposa doble feina, perquè he de traduir la paraula primer a l'anglès i desprès al polonès”, comenta Janzcak. Però també s'ha de reconèixer el mèrit del voluntari, ja que la seva llengua materna és el castellà i va aprendre el català quan estudiava a la facultat de periodisme. “Ja que a mi em van ensenyar català, ara tinc l'oportunitat de tornar aquest favor i ensenyar a una altra persona l'idioma”, afirma. La passió de l'Anita és tan forta que està implicada en una pàgina web http://poloniabarcelona.pl que
vol apropar als polonesos tot el
que passa aquí a Catalunya.

Però els aprenents provenen d'arreu del món. La xinesa Jing Cui practica el català amb un dels voluntaris més veterans, Narcís Fradera. Les seves trobades són una aventura. El Narcís vol que la Jing aprengui l'idioma amb activitats quotidianes, per això cada cop que queden li fa fer diferents exercicis. “Per exemple, quan passem per davant d'una biblioteca la faig entrar i que se'n faci sòcia o si estem davant d'una botiga, la faig entrar i que pregunti per un producte. Ara farem una ruta per Barcelona, perquè ha de presentar un exercici en català on expliqui un viatge”, afirma Fradera. Ella està molt contenta, perquè té l'oportunitat de parlar català en situacions reals. “A casa no el parlem i quan la gent es dirigeix a mi, normalment ho fa en castellà; totes aquestes activitats em serveixen per practicar”, explica. Qui tampoc parla català a casa és Michael Witty. Aquest jubilat anglès comparteix, assegut a una terrassa, cafè i conversa amb Pere Vidal. No porten res preparat, la seva activitat consisteix a anar xerrant i quan el Michael s'equivoca o diu algun mot en castellà, el Pere el corregeix i ell rectifica. “He trobat difícil aprendre català, perquè els meus amics sempre em parlen en castellà. Fins i tot el meu fill em prohibia parlar el català de tan malament que ho feia”, comenta rient el Michael. “Quan ens vam veure per primer cop vaig pensar que tindríem feina perquè tot i que s'hi esforçava molt, li costava”, explica Vidal. Els dos han notat la milloria a mesura que ha passat el temps. “S'han de deixar anar, sense vergonya, i parlar en català en el seu dia a dia”, assegura Vidal.

En aquest programa, l'intercanvi és fa inevitable. Els voluntaris només tenen obligació d'ensenyar el català, tot i això, acaben rebent molt més. Per exemple, gràcies a aquesta experiència, el Jordi ha conegut la cultura del Pakistan. “Només coneixia quina era la capital del país; en canvi, ara en sé moltes més coses. Per exemple, l'Ahmad m'ha explicat que el criquet és un dels esports més seguits”, afirma. També el Narcís ha pogut aproximar-se a la cultura oriental com sempre havia desitjat.“Ja feia temps que volia una parella que fos oriental, perquè volia conèixer-ne la cultura”, diu. I ressalta que content que està perquè ell també ha après molt de la Jing. “Un dia vaig venir aquí al restaurant xinès on treballa i em va donar a tastar el menjar, però no el que serveixen als clients, sinó el que menjaven ells. Era deliciós”, afirma. El Pere també comparteix aquesta opinió. “Amb deu setmanes coneixes gent, la seva forma de viure, la cuina, etc. T'enriqueix molt.” Una vivència única en què no només es guanya fluïdesa per parlar català, sinó que tots afirmen que es guanya un company, una amistat.