“La veritat no sempre du fins a la felicitat”

Anne Fontaine va escriure el guió de Nathalie, un film en què una dona contracta una prostituta per comprovar la fidelitat del seu marit. El 2005, Esteve Riambau publicava a l'AVUI unes declaracions de Fontaine en què afirmava que la situació inversa no seria possible. “I per què no?”, es va plantejar Víctor Alexandre. Aquest va ser l'inici de la novel·la Una història immoral, que ha publicat Proa.

Els protagonistes són un matrimoni de mitjana edat, ben situats socialment, que pràcticament no mantenen relacions sexuals. Ell decideix contractar un prostitut perquè sedueixi la seva dona. “Llavors el marit s'adona que ha fet una cosa greu: violar la intimitat de la seva dona, com si li hagués obert la correspondència”, assegura Alexandre. I afegeix: “Cada cop tenim menys llibertat davant del poder abstracte, i no és cosa de dictadures, això ara ho provoquen les esquerres, a Catalunya i a tot el món”.

Per Alexandre, “la veritat no sempre du fins a la felicitat; de vegades, per ser feliç has de renunciar a la veritat i aquesta és la temàtica de la novel·la”.

Josep Lluch, editor de Proa, assegura que “Alexandre demostra que té coses a dir a través d'històries interpersonals, sobretot de parella i, sobretot, amb un rerefons sexual; i ho aconsegueix fent un ús intel·ligent d'estratègies cinematogràfiques i dels diàlegs”.

Alexandre, amant del cinema, en especial del francès, admet la inspiració de cineastes com Éric Rohmer. “És una novel·la molt francesa, com una abraçada a Rohmer, que aplicava elements que em fascinen, com l'atzar”, explica l'autor.

Tret d'unes consultes a una psicòloga per saber com diria segons què (la protagonista és psicòloga), Alexandre no s'ha documentat, i això que, a banda del tema de la prostitució masculina, també parla de la violència domèstica, “un tema que m'apassiona i sobre el qual penso escriure un assaig”. Aquest assaig, tot i que “el tinc al cap, amb títol i tot”, apareixerà després de la novel·la d'estil teatral en què treballa ara: “El protagonista és un brau, una història amb molt d'humor i molt humanista, perquè jo sóc molt humanista”, confessa l'autor del llibre d'entrevistes Jo no sóc espanyol, del 1999.