Casa Colomer
Eusebi Colomer, comerciant de productes per a la construcció, va iniciar un negoci que impulsat pel seu fill Joaquim va agafar volada fins a convertir-se en un dels més importants del seu sector
«El meu pare va muntar un negoci espectacular –comenta Pere Colomer Pous– que cobria la totalitat de les comarques gironines i una bona part de Catalunya».
El seu pare era Joaquim Colomer i Clarà, fill d'Eusebi Colomer, l'home que va crear la Casa Colomer pels volts de l'any 1890. Amb la mort d'Eusebi, el negoci va passar a la vídua, Magdalena Clarà i Roca, i posteriorment al seu fill, Joaquim Colomer i Clarà, que va ser el que va donar l'impuls definitiu al negoci.
Joaquim Colomer va ampliar el negoci amb la creació d'una fàbrica de mosaics hidràulics que va instal·lar a la part del darrere de l'edifici de la carretera de Barcelona, que ja figurava com a seu de l'empresa, i va aconseguir la concessió del ciment pòrtland Asland, un fet d'importància crucial per a la progressió del negoci.
L'any 1927, Joaquim Colomer, com ja havien fet altres membres de la classe industrial gironina, va encarregar a l'arquitecte Rafel Masó la reforma integral i l'ampliació de l'edifici de la carretera de Barcelona, obres que es van allargar entre els anys 1927 i 1928.
Es va destinar la planta baixa a botiga i els tres pisos a habitatges. La casa Joaquim Colomer és un dels edificis catalogats de la ciutat de Girona, un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos amb una façana en què predomina la verticalitat, marcada per les obertures, les franges verticals, que recorren tota la llargària i el cos central que s'eleva sobre el fris. El més destacat d'aquesta façana són els tres plafons de terra cuita amb relleus de Jaume Busquets, la ceràmica de La Gabarra dels rètols de la botiga i els treballs en forja de la porta d'entrada i l'oval que la corona, on apareix un colom, a manera d'homenatge al cognom de la família propietària.
Aquest edifici de la carretera de Barcelona, que durant molts anys va ser la seu de Casa Colomer, va passar finalment a mans de Joan Colomer, un dels fills de Joaquim Colomer, que finalment, ara farà uns setze anys, se la va vendre, i va posar fi a la relació entre el negoci i l'edifici.
Això va obligar la resta d'hereus de Joaquim Colomer a traslladar la botiga de la carretera de Barcelona fins a la de Santa Eugènia, prop del lloc on ja tenien un magatzem i la fàbrica de mosaic.
«Durant la Guerra Civil els treballadors van intervenir el negoci seguint les directrius de les autoritats, però al cap de tres mesos van demanar al pare que tornés a posar-s'hi al davant perquè no se'n sortien», assegura Pere Colomer, que tot i no haver estat al capdavant del negoci del seu pare, com els seus germans Joan i Manel, coneix tots els detalls. «Més endavant es van fer dues apostes equivocades: apostar pel mosaic quan finalment es va imposar el terratzo i deixar de banda els muntadors per dedicar-se a la venda. Tot plegat va obligar a reorientar el negoci cap a altres aspectes, com ara la venda de banys».
Joaquim Colomer va morir l'any 1967 i els seus fills Joan i Manel van continuar eixamplant el negoci amb la venda d'aparells sanitaris. Mentrestant, la fàbrica de mosaics es va traslladar a prop de la carretera de Santa Eugènia, al darrere d'on actualment hi ha la botiga. El mosaic va perdre la guerra contra el terratzo i quan els propietaris, arran d'un canvi en les normes urbanístiques, es van vendre el local per edificar-hi, els Colomer van tancar definitivament la fàbrica de mosaics. A prop de la botiga, al número 4 del carrer Remences, Casa Colomer disposa d'una altra botiga magatzem orientada principalment al professional, a l'instal·lador.
Amb la mort dels dos germans Joan i Manel (els anys 1992 i 1998, respectivament), el negoci va passar a les mans dels seus fills Daniel i Benjamí, besnéts del fundador i dedicats bàsicament a la rehabilitació i a la venda de cuines i banys.
Una acta municipal valida la data del 1890 com a inici de la Casa Colomer
En una factura del 20 de juny del 1929 girada a la Diputació i validada per l'arquitecte provincial el 10 de setembre d'aquell mateix any, hi figura un encapçalament en què sota el nom de Joaquim Colomer es pot veure un parèntesi que assenyala que la casa especialitzada en productes per a la construcció situada als números 7 i 9 de la carretera de Barcelona es va crear el 1850.
Els hereus que regeixen actualment el negoci, Benjamí Colomer i Gubau i Daniel Colomer i Eisenfhür, besnéts d'aquell Joaquim Colomer, posen en dubte la validesa d'aquella data, ja que no hi ha manera material de demostra-ho. Prefereixen atendre els papers oficials com els del padró de Girona de l'any 1885, en què Eusebi Colomer, de 37 anys, casat i amb sis fills, encara hi figura com a jornaler, i una acta de l'Ajuntament de Girona en què, cinc anys més tard, el 8 d'octubre del 1890, hi consta el pagament a Eusebi Colomer per part del municipi de 183 pessetes amb 92 cèntims per una quantitat de guix entregada a l'Audiència.
En el cens del 1892, Eusebi Colomer, casat i amb set fills, hi figura com a comerciant dedicat a la venda de guixos, ciments, calç i altres productes per a la construcció.
Tot i això, Pere Colomer Pous, oncle dels actuals propietaris i germà de Joan i Manel Colomer, que van heretar el negoci del seu pare, Joaquim, no descarta la possibilitat que la data que figura a la factura sigui certa, ja que assegura que el seu pare sempre havia estat molt meticulós i difícilment li hauria passat per alt una qüestió com aquesta.
Els papers oficials, però, són els que compten, i oficialment consta com a any d'inici de la casa Colomer el 1890.